Romeïta
 Romeïta | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 Romeïta provinent de Långban, Filipstad, Värmland, Suècia. | |
| Fórmula química | (Ca, Na, H)Sb₂O₆(OH, O, F) |
| Epònim | Jean-Baptiste Romé de L'Isle  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DG.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | blanc, groc, marró groguenc, marró vermellós |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | groga, bruna |
| Diafanitat | opaca, translúcida |
| Densitat | 4,9 a 5,4 |
| Més informació | |
| Símbol | R |
| Referències | [1] |
La romeïta és un mineral intermedi de la sèrie de solució sòlida que formen l'oxiplumboromeïta i la fluorcalcioromeïta. Va deixar de ser una espècie vàlida segons l'associació mineralògica internacional després d'una revisió l'any 2010, per passar a ser un grup de minerals.[1][2] Pertany a la classe dels òxids, i dins d'aquesta al supergrup piroclor. Va ser anomenada així l'any 1841 per Augustin Alexis Damour en honor del cristal·lògraf francès Jean-Baptiste Louis Romé de L'Isle (1736-1770), considerat "pare de la cristal·lografia".
Grup romeïta
El grup romeïta està integrat per sis minerals.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Cuproromeïta | Cu₂Sb₂(O,OH)₇ |
| Fluorcalcioromeïta | (Ca,Na)₂Sb5+₂O₆(F,OH) |
| Fluornatroromeïta | (Na,Ca)₂Sb₂(O,OH)₆F |
| Hidroxicalcioromeïta | (Ca,Sb3+)₂(Sb5+,Ti)₂O₆(OH) |
| Oxicalcioromeïta | Cu₂Sb₂O₇ |
| Oxiplumboromeïta | Pb₂Sb₂O₇ |