Romegueró

Infotaula d'ésser viuRomegueró
Rubus caesius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deDewberry Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuRubeae
GènereRubus
EspècieRubus caesius Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Rubus caesius Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Rubus caesius subsp. aquaticus ((Weihe & Nees) Schübler & Mart.)
  • Rubus caesius subsp. leucosepalus (Focke)
  • Rubus caesius subsp. turkestanicus (Focke)
  • Rubus caesius var. turkestanicus (Regel)
  • Rubus fruticosus subsp. caesius ((L.) Bonnier & Layens)
  • Rubus humilis (Bub.)
  • Rubus ligerinus (Genev.)
  • Rubus mitissimus (Ripart ex Genev.)
  • Rubus psilophyllus (Nevski)
  • Rubus rivalis (Genev.)
  • Rubus sabulosus (Sudre)
  • Rubus turkestanicus (Pavlov)[1]

El romegueró, esbarzerola, barça (o barsa[2]), barça bovina, barça bovinera, barça marina, esbarzer, albarzer, abatzer/batzer, esbarzer de riu, morera de rostoll, romeguera (de rostoll), romera de rostoll[3] (Rubus caesius) és una planta de la família de les rosàcies.

El fruit rep els noms de móra de rostoll o móra de bou.

Etimologia

Del llatí caesius (de color blau cel).[4]

Descripció

És una planta arbustiva, sarmentosa, de fins a 60 o 70 cm de llargada, de tiges febles i ajagudes, amb agullons prims i força drets. Fulles trifoliolades, amb els folíols ovats, verds pel revers, dentats, amb les dents molt irregulars. La floració s'esdevé entre el maig i l'agost, i les flors són blanques, d'uns 2 cm de diàmetre, reunides en corimbes (de 2 a 5) amb 5 pètals, 5 sèpals i nombrosos estams. Els fruits múltiples (com totes les mores) són una polidrupa, amb menys fruits que la móra d'esbarzer. No són comestibles, ja que tenen un gust molt àcid.[4]

Hàbitat i distribució geogràfica

És una planta pròpia dels herbassars, els indrets humits i els boscos de ribera, des de la terra baixa fins a l'estatge montà. Als Països Catalans, s'estén per gairebé tot Catalunya, part del litoral valencià i les illes Balears.[4] També és present a Albània, Àustria, Bèlgica, Anglaterra,[5] Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Dinamarca, Finlàndia, Occitània, França, Alemanya, Grècia, Irlanda,[6] Suïssa, els Països Baixos, Espanya, Hongria, Itàlia (incloent-hi Sicília),[7] els Balcans, Portugal, Malta, Noruega, Polònia, Suècia, els estats bàltics, Ucraïna, Belarús, Rússia, el Caucas, Sibèria, Turquia (Anatòlia), Algèria, el Marroc, l'Iraq, l'Iran, el Iemen, l'Afganistan i la Xina (Xinjiang).[8] Ha estat introduït a l'Argentina, l'arxipèlag de Madeira, els Estats Units (Iowa,[9] Kentucky, Michigan[9] i Nova York)[10] i el Canadà (Ontario).[1][11]

Observacions

Pot produir híbrids amb la gerdonera (Rubus idaeus), els quals són més erectes i espinosos que el romegueró. També pot hibridar amb Rubus saxatilis i la planta resultant presenta fulles amples i amb poques espines.[12]

Referències

  1. 1 2 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ grafia variant segons les obres
  3. ↑ TERMCAT (català)
  4. 1 2 3 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàg. 50
  5. ↑ Edees E. S., Newton A., 1988. Brambles of the British Isles.
  6. ↑ Online Atlas of the British and Irish Flora (anglès)
  7. ↑ Altervista Flora Italiana (italià)
  8. ↑ Flora of China (anglès)
  9. 1 2 Occurrence of European Dewberry, Rubus caesius (Rosaceae), Naturalized in Iowa and Michigan". Michigan Botanist (anglès)
  10. ↑ Flora of North America (anglès)
  11. ↑ Hultén E., Fries M., 1986. Atlas of north European vascular plants north of the Tropic of Cancer. 3 vols.
  12. ↑ NatureGate (anglès)

Bibliografia

  • Meusel H., Jäger E., Weinert E., 1965. Vergleichende Chorologie der zentraleuropäischen Flora. Vol. 1. 2 vols.

Enllaços externs