Ron Nelson (compositor)

Plantilla:Infotaula personaRon Nelson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Ronald Jack Nelson Modifica el valor a Wikidata
14 desembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Joliet (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Scottsdale (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Música Eastman
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, pedagog musical, professor universitari, musicòleg, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i música popular Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webronnelson.info Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 411367f5-77f3-48ab-8d96-5b58699fdc44 Discogs: 860311
Facebook: ronald.nelson.9066 Modifica el valor a Wikidata

Ronald Jack Nelson (Joliet (Illinois), 14 de desembre, 1929 - Scottsdale (Arizona), 24 de desembre de 2023) va ser un compositor estatunidenc de música clàssica i popular, i un educador musical.[1]

Biografia

Nelson va estudiar composició a l'Eastman School of Music de la Universitat de Rochester, on va obtenir una llicenciatura el 1952, un màster el 1953 i un doctorat en composició el 1957. Entre els seus professors a Eastman hi havia Louis Mennini, Bernard Rogers i Howard Hanson. El 1954 i el 1955 va estudiar amb Tony Aubin a França, a l'École Normale de Musique, i al Conservatori de París amb una beca Fulbright. El 1956, Nelson es va incorporar al professorat de la Universitat Brown de Providence, Rhode Island, on va exercir com a president del departament de música del 1963 al 1973, i es va jubilar com a professor emèrit el 1993.[2]

El 1991, Nelson va ser guardonat amb la Càtedra Acuff d'Excel·lència en les Arts Creatives, sent el primer músic a ocupar aquesta càtedra. La seva Passacaglia (Homenatge a B-A-C-H) va ser la primera peça a guanyar els tres principals premis de composició per a banda de vent durant un mateix període: el Premi de l'Associació Nacional de Bandes, el Premi Ostwald de l'Associació Americana de Directors de Bandes i el Premi Internacional Sudler. Va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de la Fundació John Philip Sousa el 1994. El 2006, va ser guardonat amb un doctorat honoris causa de la Universitat d'Oklahoma City.[3]

Nelson va rebre nombrosos encàrrecs, inclosos els de l'Orquestra Simfònica Nacional, la Filharmònica de Rochester, la Banda i el Cor de la USAF, el Conjunt de Vent Musashino, el Festival de Música d'Aspen i nombroses universitats i escoles superiors. També ha rebut beques i premis de la Fundació Rockefeller, la Fundació Howard, l'ASCAP i diversos del Fons Nacional per a les Arts.[4]

El director d'orquestra Leonard Slatkin va descriure Ron Nelson com un "compositor americà per excel·lència". Va assenyalar:

« [5]...té la capacitat de moure's entre estils conservadors i més nous amb facilitat. El fet que sigui una mica difícil de categoritzar és el que el fa interessant. »

Nelson residia amb la seva dona, Michele, a Scottsdale, Arizona. Va morir el 24 de desembre de 2023, als 94 anys.

Referències

  1. ↑ Bly, Leon J. (2024). "Ron Nelson". A History of the Music for Wind Band. Vol. 1. LIT Verlag. p. 718. ISBN 978-3-643-91654-9.
  2. ↑ Butterworth, Neil (2013). "Nelson, Ron(Ald Jack)". Dictionary of American Classical Composers (Second ed.). Routledge. doi:10.4324/9780203953402. ISBN 978-0-203-95340-2.
  3. ↑ Slaubaugh, Thomas (2004). "Ron Nelson". In Salzman, Timothy (ed.). A Composer's Insight. Vol. 2. Meredith Music. p. 138–152. ISBN 978-1-5746-3034-3.
  4. ↑ Peterson, Stephen (June 1994). "Profile of Composer Ron Nelson". The Instrumentalist. Vol. 48, no. 11. p. 49.
  5. ↑ Rivero, Enrique (February 19, 1996). "Composer's Music To Go National: T.O. Resident Creating Work About Kennedy". Los Angeles Daily News. p. 1.

Enllaços externs

  • Lloc web oficial
  • Nelson, Ron (19 de desembre de 1997). "Composer Ron Nelson: A Conversation with Bruce Duffie" (Entrevista). Entrevistat per Bruce Duffie.