Rosa Agazzi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1866  Volongo (Itàlia) |
| Mort | 9 gener 1951 (84 anys) Volongo (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga |
| Membre de | |
| Company professional | Carolina Agazzi: Agazzi sisters (en)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Germans | Carolina Agazzi |
Rosa Agazzi (Volongo, 26 de març de 1866 - Volongo, 9 de gener de 1951) va ser una pedagoga italiana.[1][2] Juntament amb la seva germana Carolina van crear el mètode Agazzi, que van presentar al Congrés Nacional Pedagògic de Torí (1898), on participava també, per primer cop, Maria Montessori.[2]
Va estudiar entre els anys 1882 i 1884 a l'Escola Normal de Magisteri Verònica Gambara, de Brescia, i s'especialitzà en Educació Bàsica.[1]
Al 1891 va participar, juntament amb la seva germana, en un congrés per a educadores i des d'aleshores s'inclinà cap a l'educació dels pàrvuls, especialitat en què s'havia format Carolina. Juntes desenvoluparien el mètode que porta el seu nom, basat en l’observació i l’experiència diàries, fonamentat en la consideració de la importància de la llibertat, l'espontaneïtat i l'autonomia de nens i nenes en el procés d'aprenentatge, subratllant l'educació emocional. El mètode, que recollia la teoria educativa del pedagog alemany Friedrich Fröbel, creador de l'educació preescolar, tenia com a eixos la salut i la cultura física, la higiene, el llenguatge i les pràctiques artístiques, en especial la música —el cant i la rítmica— i la plàstica, així com les tasques domèstiques, incorporades a les activitats diàries. L'exposaren a Torí, al 1898, en el Congrés Pedagògic Nacionalː «Ordinamento pedagogico dei giardini d'infanzia secondo il sistema di Fröbel».[3][1][2][4]
El 1896 van fundar una nova escola bressol a Mompiano. El model de la seva escola va tenir un gran èxit i va servir de referència per al naixement de successives escoles sorgides amb el nom de les germanes Agazzi.
El 1898 va publicar La lingua parlata i posteriorment diversos llibres sobre música: L'abbici del canto educativo (1908) i Bimbi, cantate (1911). Amb la seva germana, publicà altres obres com L'arte delle piccole mani (1929), Guida per le educatrici dell'infanzia (1932).[1][2]
Després de la Primera Guerra Mundial van fer classes a professorat de Trento, Bolzano i Venècia Júlia. El 1926 van deixar l'ensenyament en el moment en el qual van començar a estendre's les llars d'infants per Itàlia.
Referències
- 1 2 3 4 «AGAZZI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 8 gener 2026].
- 1 2 3 4 «Rosa Agazzi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Rosa y Carolina Agazzi, las educadoras y precursoras del Método Agazzi» (en castellà). Gent de la Safor, 08-07-2022. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ «Hermanas Agazzi: Principios de su pedagogía» (en castellà). Va de cuentos, 07-03-2023. [Consulta: 9 gener 2026].