Rosa Planas Ferrer

Plantilla:Infotaula personaRosa Planas Ferrer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Maria Rosa Planas Ferrer Modifica el valor a Wikidata
1957 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Palma (Balears) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, poetessa, bibliotecària, conservadora, filòloga, crítica literària, periodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rosa Planas Ferrer (Palma, 1957) és una escriptora, filòloga, crítica literària, investigadora i comissària d'exposicions mallorquina. Doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, Llicenciada en Filosofia i Lletres, en la secció de Filologia Hispànica (UIB, 1979) i en Filologia Catalana, en especialitat de Llengua (UIB, 1997). Ha fet crítica literària i articles d'opinió per a la premsa de Mallorca i també en diverses revistes especialitzades (El Temps, Randa, Transfer, Lluc i Segell, entre d'altres). Actualment, col·labora periòdicament en el diari Última Hora i ha estat membre del consell de redacció de la revista Lluc i secretària de redacció de Segell. Revista d'història i cultura jueves.

La seva primera incursió en el món de les lletres, la feu en el gènere de la poesia, amb les obres Letras de Luvia (Biblioteca Atlántida, 1982) i Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993). És d'ençà del seu primer llibre, durant la dècada dels anys vuitanta del segle xx, que inicia una intensa i prolífica activitat creativa, interessant-se tant per la investigació històrica i l'onomàstica, com per la gestació de novel·les de ficció amb una gran riquesa d'elements i referents cultistes. Les primeres novel·les que va escriure, L'orador dels ocells (Editorial Moll, 1999)[1] i Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor, 2001),[2] gaudiren de bones crítiques i tingueren una bona acollida pels lectors. Totes dues cridaren l'atenció dels jurats literaris: L'orador dels ocells resultà finalista del Premi Ciutat de Palma 1999, mentre que, l'any 2001, la novel·la Abraham Savasorda fou guardonada amb el I Premi Alexandre Ballester de narrativa curta. Tota una activitat literària que arriba a la seva esplendor amb la publicació de dues obres de difusió internacional editades pel grup Planeta: Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004),[3] que ha estat publicada en català i castellà (edició de butxaca) i traduïda en llengua russa a càrrec de Vladimir Pravosudov (editorial Azbooka, 2008) i La ciutat dels espies indefensos (Editorial Planeta, 2006), escrita en català i traduïda a l'alemany per l'editorial Valentia l'any 2007 en ocasió de la Fira de Frankfurt,[4][5] on Rosa Planas participà en qualitat d'escriptora convidada.

Pel que fa a la investigació, s'ha interessat per temàtiques diverses (estudis històrics, onomàstics, assaigs sobre literatura i sobre temàtica jueva, entre d'altres), que han donat lloc a les obres Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX) (Lleonard Muntaner, Editor, 2003),[6] Literatura i holocaust. Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006),[7] Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006), conjuntament amb Francesca Tugores, i Ramon Llull i l'alquímia (Lleonard Muntaner, Editor, 2014). Sobre la història de Ramon Llull i del lul·lisme, ha publicat Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc. De Ramon Llull al Doctor Faust (J.J. de Olañeta, 2017); biografia de la mística Margarida Mas Pujol: Anna Maria del Santíssim Sagrament. Vull fer càtedra del teu cor (Ajuntament de Palma, 2017); assaig sobre les biblioteques i els llibres: Lliure entre Llibres (J.J. de Olañeta, 2019), publicat també a la mateixa editorial en versió espanyola Libre entre Libros; estudi sobre els rituals de la mort: L'espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX (Lleonard Muntaner, Editor, 2020).

La seva tasca com a escriptora va ser reconeguda l'any 2007, quan li concediren el Premi Ramon Llull, atorgat pel Govern de les Illes Balears, i el 2015 va rebre la distinció de l'associació Amics del Patrimoni, per la seva tasca en defensa del patrimoni cultural i artístic de Mallorca.

El 2011 va publicar La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011).[8]

L'any 2013 guanyà el Premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver de Novel·la per Nòmina encriptada (Edicions Món de llibres, 2014).

Obres

Poesia

  • Letras de Lluvia (finalista Biblioteca Atlántida, 1982)
  • Regreso a Belvedere (Ed. Devenir, 1993)
  • Calendari íntim (Lleonard Muntaner, Editor, 2015)
  • Carta din viata inferiora [Llibre de la vida inferior]. Revista APOSTROF. Revista a uniunii scriitorilor, anul XXVIII, 2017, nr. 10 (329). Traducció de Jana Balacciu Matei. 

Novel·la

  • L'orador dels ocells (Ed. Moll, 1999)[9]
  • Abraham Savasorda (Lleonard Muntaner, Editor 2001)[10]
  • Les màscares de Florència (Editorial Planeta, 2004) en versió catalana
  • La ciutat dels espies indefensos (Editorial Planeta, 2006)
  • La veu de la caputxa (Editorial Columna, 2011)[8]
  • Nòmina encriptada (Edicions Món de llibres, 2014)

Assaig

  • Els malnoms dels xuetes de Mallorca (s. XVII-XX)(Lleonard Muntaner, Editor, 2003)[10]
  • Literatura i Holocaust: Aproximació a una escriptura de crisi (Lleonard Muntaner, Editor, 2006)
  • Introducción al patrimonio cultural (Editorial Trea, 2006)[11]
  • Ramon Llull i l'alquímia (Lleonard Muntaner, Editor, 2014)[12]
  • Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc. De Ramon Llull al Doctor Faust, amb pròleg de Lola Badia (José J. De Olañeta, Editor, col. Galatzó, 2017)
  • Anna Maria del Santíssim Sagrament. Vull fer càtedra del teu cor (Ajuntament de Palma, 2017)
  • Lliure entre Llibres (J.J. de Olañeta, 2019), publicat també a la mateixa editorial en versió espanyola Libre entre Libros, 2019.
  • L'espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX (Lleonard Muntaner, Editor, 2020)

Premis

  • Premi Alexandre Ballester de narrativa curta (2001): Abraham Savasorda.[13]
  • Medalla Ramon Llull de la Comunitat de les Illes Balears (2007).
  • Premi Ciutat de Manacor (2013): Nòmina encriptada.

Referències

  1. ↑ «Editorial Moll». Arxivat de l'original el 2016-04-26. [Consulta: 23 juny 2016].
  2. ↑ «Lleonard Muntaner, Editor».
  3. ↑ Las máscaras de Florencia - Rosa Planas Ferrer | PlanetadeLibros (en castellà).
  4. ↑ «Fira de Frankfurt - Escriptors convidats». Arxivat de l'original el 2011-02-06. [Consulta: 8 agost 2009].
  5. ↑ «Cultura Catalana Singular i Universal» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 22 juny 2025].
  6. ↑ «Els malnoms dels xuetes de Mallorca». [Consulta: 22 juny 2025].
  7. ↑ «Lleonard Muntaner Editor». [Consulta: 22 juny 2025].
  8. 1 2 «la veu de la caputxa».
  9. ↑ «Editorial Moll». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 23 juny 2025].
  10. 1 2 «Lleonard Muntaner Editor». [Consulta: 23 juny 2025].
  11. ↑ «Introducción al patrimonio cultural» (en castellà). [Consulta: 23 juny 2025].
  12. ↑ «Ramon Llull i l'alquímia».
  13. ↑ «Abraham Savasorda». [Consulta: 23 juny 2025].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.