Rosa de Nadal
| Helleborus niger | |
|---|---|
![]() Flor | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | fol·licle |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Helleboreae |
| Gènere | Helleborus |
| Espècie | Helleborus niger L., 1753 Helleborus niger |
La rosa de Nadal (Helleborus niger)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Helleborus dins la família de les ranunculàcies (Ranunculaceae). És una planta nadiua d'Europa, dels Alps i dels Apenins.[2]
Addicionalment pot rebre els noms d'el·lèbor negre, eugènia i marxívol roig. També s'ha recollit la variant lingüística lèbor negre.[1]
Descripció

És una planta herbàcia calcícola vivaç, un geòfit amb rizoma i tija erecte que pot atènyer una alçada d'uns 30 cm. Les fulles són palmaticompostes amb 7 o 9 folíols, de color verd fosc brillant i aspecte coriaci, amb pecíol i amb el marge dentat excepte a prop de la base. Les flors són solitàries, grosses i de color blanc. El fruit és un agregat de fol·licles.[3]
Taxonomia
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4] [5]
Subespècies
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues subespècies següents :[2]
- Helleborus niger subsp. macranthus (Freyn) Schiffn.
- Helleborus niger subsp. niger
la subespècie Helleborus niger subsp. niger és nadiua de la zona dels Alps que hi ha entre Itàlia i Eslovènia.[6]
Horticultura
És una planta ornamental tradicional que floreix de mitjan hivern a la primavera i són de color blanc i de vegades rosades.[7] Hi ha diverses varietats cultivars de flor doble i de colors variats,[8]
Verí
Helleborus niger conté protoanemonina,[9] o ranunculina,[10] que poden fer cremades als ulls, boca i gola, gastroenteriris i hematemesis.[11]
Referències
- 1 2 «rosa de Nadal». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 abril 2026].
- 1 2 «Helleborus niger L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 7 abril 2026].
- ↑ «Helleborus niger L. supsp. niger» (en italià). Flora. Catalogazione floristica per la didattica. Università degli Studi di Udine. [Consulta: 9 abril 2026].
- ↑ «Helleborus niger L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 7 abril 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 558.
- ↑ «Helleborus niger subsp. macranthus (Freyn) Schiffn.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 7 abril 2026].
- ↑ Rice, Graham & Strangman, Elizabeth, The Gardener's Guide to Growing Hellebores, David & Charles/Timber Press (1993) ISBN 0-7153-9973-X
- ↑ RHS Plant Finder 2009–2010, p349, Dorling Kindersley, London, 2009, ISBN 978-1-4053-4176-9
- ↑ Olson, Kent R., Poisoning & Drug Overdose, p312 at Google Book Search, accessed 12 January 2009
- ↑ Smolinske, Susan C., Toxicity of Houseplants, pp38, 153 at Google Book Search, accessed 12 January 2009
- ↑ Olson, Kent R, Poisoning & Drug Overdose, p309 at Google Book Search, accessed 12 January 2009
Bibliografia
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
