Royal Artillery

Infotaula unitat militarRoyal Regiment of Artillery
Royal Artillery Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Insígnia de gorra del Regiment Reial d'Artilleria
Tipusbranca militar Modifica el valor a Wikidata
SeuLarkhill Garrison
Fundació1716 Modifica el valor a Wikidata
Període1716 – actualitat
PaísRegne Unit Regne Unit
BrancaExèrcit britànic Exèrcit britànic
ArmaArtilleria
Part deExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Mida15 regiments regulars
5 regiments de reserva
Quarter generalLarkhill (en) Tradueix, Catterick Garrison (en) Tradueix, Tidworth Camp (en) Tradueix, Colchester Garrison (en) Tradueix i Hohne Modifica el valor a Wikidata
Cultura militar
DivisaEls canons són vistos com a insígnies regimentals
LemaUbique Quo Fas Et Gloria Ducunt[a]
HimneBritish Grenadiers / Voice Of The Guns (ràpida); la marxa lenta de la Royal Artillery és col·loquialment coneguda com a The Duchess of Kent (lenta); The Keel Row (Trot); "Bonnie Dundee" (Cantor)
Condecoracions

El Royal Regiment of Artillery (Regiment Reial d'Artilleria), comunament anomenat Royal Artillery (Artilleria Reial – RA) i col·loquialment conegut com a "The Gunners" ("Els Artillers"), és un dels dos[b] regiments que formen el braç d'artilleria de l'exèrcit britànic. El Regiment Reial d'Artilleria està format per tretze regiments de l'exèrcit regular, la Tropa del Rei d'Artilleria Reial a Cavall i cinc regiments de la Reserva de l'Exèrcit.[4]

Història

Tropes de l'Artilleria Reial atacant la cavalleria francesa el 1813

Formació fins al 1799

L'artilleria va ser utilitzada per les tropes angleses ja a la batalla de Crécy el 1346, mentre que Enric VIII la va establir com a funció semipermanent al segle xvi.[5] De la mateixa manera, a Escòcia, l'artilleria com la bombarda Mons Meg del segle xv es guardava al castell d'Edimburg.[6] Fins a les Guerres Civils Britàniques, la majoria de les unitats militars a Gran Bretanya es van reclutar per a campanyes específiques i es van dissoldre quan van acabar.[7] Una excepció van ser els artillers amb base a la Torre de Londres, Portsmouth i altres forts de Gran Bretanya, que estaven controlats per l'Oficina d'Artilleria i emmagatzemaven i mantenien equipament i proporcionaven personal per a les "safates" d'artilleria de camp que s'organitzaven segons les necessitats.[8]

Aquest personal, responsable en temps de pau del manteniment dels forts amb la seva artilleria de guarnició (o artilleria costanera), van ser els primers artillers regulars, organitzats el 1540 sota el Mestre General i la Junta d'Artilleria, però pagats directament per l'Hisenda. Els artillers regulars dels Establiments de Districte eren responsables del manteniment del fort i de l'equipament, i es reforçaven en temps de guerra amb personal no entrenat reclutat de l'exèrcit anglès o de la milícia. El càrrec de Captain of Fort ("Capità de Fort") va ser substituït (almenys a Anglaterra, si no a les seves colònies) pel de Governor ("Governador") després de la Restauració. Quan Marlborough va ser restaurat com a Mestre General de l'Artilleria el 1714, va iniciar una sèrie de reformes, que van incloure la divisió del Servei d'Artilleria existent en artilleria i sapadors o enginyers.[9] L'artilleria es va formar en dues companyies de marxa , cadascuna de 100 homes, el 1716.[10][11][12]

Aquestes companyies de marxa van ser rebatejades com a "Artilleria Reial" el 1720.[13] Aquestes van augmentar a quatre companyies i l'1 d'abril de 1722 es van agrupar amb unitats d'artilleria independents a Gibraltar i Menorca per formar el Regiment Reial d'Artilleria; el primer comandant va ser el coronel Albert Borgard, un danès que va servir a l'exèrcit britànic des de 1698.[5]

A part del Mestre Artiller d'Anglaterra, els destacaments de cada fort formaven un Establiment de Districte que incloïa un Capità de Fort, un Mestre Artiller o Cap Artiller, i diversos altres rangs, com ara Artillers, Oficials Artillers, Sergents Artillers i Tripulants. El seu nombre era extremadament petit; encara el 1720, l'establiment total per a tota la Gran Bretanya era de 41 mestres artillers i 178 ajudants artillers.[14] Tot i que l'Artilleria Reial es va involucrar cada cop més amb l'artilleria costanera a Gran Bretanya, els Establiments de Districte també van romandre independents fins al febrer de 1771, quan l'Artilleria Reial va formar vuit Companyies Invàlides (compostes per personal que ja no era apte per al servei expedicionari) en les quals van ser absorbides (tot i que els Establiments de Districte encara confiarien en reclutaments de mariners, soldats de l'exèrcit britànic, infanteria de la milícia o voluntaris per portar les bateries a la força de temps de guerra fins a la formació de l'Artilleria de la Milícia i l'Artilleria Voluntària a la dècada de 1850).[15]

Durant el segle xviii, les forces militars regulars britàniques, incloent-hi el cos militar de la Junta d'Artilleria (l'Artilleria Reial, els Enginyers Reials i més tard els Reials Sapadors i Miners) i l'Exèrcit Britànic (compost principalment per infanteria i cavalleria) es van professionalitzar cada cop més (també existien diverses forces de reserva, o locals , com ara: la Milícia, o antiga Força Constitucional, normalment formada per unitats d'infanteria; la Yeomanry muntada; i unitats de Voluntaris de diversos tipus, normalment reclutades només durant la guerra), particularment en els camps de l'artilleria i l'enginyeria; Gran Bretanya va anar enrere respecte a altres en aquest àmbit, amb Vauban establint el Corps royal des génieurs militaires francès ja el 1690.[16]

Unitats de l'Artilleria Reial a Cavall, Hyde Park, 1804

El 1741 es va formar una companyia de cadets a la Reial Acadèmia Militar o RMA Woolwich; aquesta entrenava oficials d'artilleria i enginyeria per al regiment, la Companyia de les Índies Orientals i la Reial Artilleria Irlandesa.[5] El 1757, es va dividir en dos batallons, cadascun de dotze companyies; el 1780, contenia 32 companyies en quatre batallons, dues "companyies invàlides" utilitzades únicament per a tasques de guarnició i la Banda d'Artilleria Reial, amb una força total de 5.241 homes i oficials.[17]

Originalment amb seu al Royal Arsenal, a partir de 1770 el regiment va ser reallotjat a les Casernes de l'Artilleria Reial a Woolwich Common.[18] Una innovació important el 1793 va ser l'establiment de l'Artilleria Reial a Cavall,dissenyada per proporcionar suport de foc mòbil a les unitats de cavalleria.[5] El mateix any es va fundar el Cos de Conductors d'Artilleria Reial per proporcionar transport a l'artilleria.[19]

Les bateries fixes d'artilleria costanera generalment estaven tripulades en temps de pau per un grapat de personal d'Artilleria Reial, principalment responsable del manteniment, que es reforçava en temps de guerra amb infanteria de l'exèrcit britànic o de la milícia, o amb cossos d'artilleria voluntària reclutats temporalment. Això va continuar sent així durant les Guerres Napoleòniques.[20]

1800–1899

Royal Artillery Officers uniform, 1825
Uniforme d'oficials de l'Artilleria Reial, 1825Canó de 64 lliures amb canó d'avantcàrrega estriat (RML) sobre la muntura desapareixent de Moncrieff , al fort de Scaur Hill , a les Bermudes

El regiment va participar en totes les campanyes importants de les Guerres Napoleòniques; el 1804, l'artilleria naval va ser transferida a la Royal Marine Artillery, mentre que la Royal Irish Artillery va perdre el seu estatus separat el 1810 després de l'Unió de 1800. Aquest període també va veure el desenvolupament del coet Congreve; basat en un disseny indi existent, aquests van ser els primers projectils de combustible sòlid utilitzats per l'exèrcit britànic i es van establir dues tropes de coets el 1814. El seu ús a la Guerra de 1812 es fa referència a la frase "rocket's red glowing" que apareix a la bandera dels Estats Units.[21]

Aquesta placa de llautó instal·lada dins de Christ Church, Mhow, és en memòria del general de divisió William Heape Kay de l'Artilleria Reial, que va començar el seu servei indi a Mhow el 1896 i posteriorment va morir en un accident allà el 1929.

La Milícia, que havia estat un tigre de paper des del final de les Guerres Napoleòniques, es va reorganitzar sota la Llei de Milícia de 1852 en resposta a l'amenaça d'invasió per part de França, canviant-la d'una força reclutada a una formada per voluntaris que es comprometien per períodes de servei. La força va continuar sent una reserva encarregada de la defensa nacional, incorporada per a l'entrenament anual i durant la durada de guerres o emergències.[22][23] La Milícia havia estat principalment una força d'infanteria fins a la data,[22] però a partir d'aquest moment es van afegir unitats d'Artilleria de Milícia , i alguns regiments d'Infanteria de Milícia existents es van convertir en artilleria costanera.[22] El paper de l'Artilleria de Milícia era tripular les defenses i fortificacions costaneres en temps de guerra, rellevant l'Artilleria Reial (RA) per al servei actiu.[24]

L'Artilleria Reial (i també els Enginyers Reials, els Sapadors i Miners Reials, el Departament de Comissariat i diversos quarters, magatzems d'artilleria i departaments de transport) van ser transferits a l'exèrcit britànic quan es va abolir la Junta d'Artilleria el 1855 (les branques administratives de la Junta van ser absorbides pel Ministeri de Guerra)[25] i es va establir l'Escola d'Artilleria del Ministeri de Guerra a Shoeburyness el 1859.[5] Quan la Companyia Britànica de les Índies Orientals es va dissoldre el 1862, la seva funció d'artilleria va ser absorbida per l'Artilleria Reial, donant-li una força total de 29 bateries de cavalls, 73 bateries de camp i 88 bateries pesades.[5] Les estimacions de despesa militar per al 1872 indiquen que la força del regiment era d'un total de 34.943 homes i oficials, inclosos els de l'Índia.[26]

Tot i que la Milícia i la Força Voluntària van romandre com a forces separades,[27] durant la segona meitat del segle xix es van reorganitzar mitjançant una successió de reformes i es van integrar cada cop més amb l'exèrcit britànic.[28] El 1882, les unitats d'Artilleria de la Milícia van perdre les seves identitats individuals, convertint-se en brigades numerades organitzades dins de les divisions territorials de l'Artilleria Reial (dues brigades d'artilleria a cavall, quatre brigades d'artilleria de camp i onze divisions territorials d'artilleria de guarnició).[22][29][30] El 1889 el nombre de divisions es va reduir a tres i les brigades d'Artilleria de la Milícia van ser rebatejades de nou, recuperant principalment algunes variacions dels seus noms territorials originals.[22][29][31]

Després del 1881, els oficials d'artilleria de la milícia van portar durant un breu període vestits de servei exterior de sarga de cinc botons amb botons de bola i puntes platejades. Després del 1890, els oficials van passar a exemplars amb butxaca, de nou amb botons de bola, però els vestits variaven des de la sarga blava pura fins a altres exemplars amb revestiments escarlata.[32]

Abans de 1882, cada unitat d'Artilleria de la Milícia al Regne Unit portava una insígnia única. Entre 1882 i 1889, les brigades d'Artilleria de la Milícia portaven una insígnia divisional basada en la de l'Artilleria Reial, excepte que el pergamí inferior i el pergamí superior, que a la insígnia de l'Artilleria Reial tenien inscrits "Quo Fas Et Gloria Ducunt" i "Ubique" (que indicava que l'Artilleria Reial regular, com els Enginyers Reials, servia a tot arreu), estaven inscrits respectivament amb el nom de la divisió territorial (per exemple, Divisió d'Irlanda del Nord) i es deixaven en blanc o coberts amb un esprai de llorer (ja que la Milícia i la Força Voluntària eren forces de defensa nacionals, els membres de les quals no podien ser enviats a l'estranger en expedició sense el seu consentiment).[22] De 1889 a 1902, el pergamí inferior estava inscrit amb el nom de la unitat (per exemple, Artilleria d'Antrim) i el pergamí superior es deixava en blanc o cobert amb una branca de llorer. Les insígnies de granades, tant si es portaven com a insígnia de coll com en altres llocs, no tenien el pergamí amb la inscripció "Ubique" que formava part de la versió regular de l'Artilleria Reial.[22] Les unitats d'Artilleria de la Milícia estaven formades per oficials de la Milícia i altres rangs, amb un Estat Major Permanent format per oficials d'Artilleria Reial en servei secundari i altres rangs superiors, inclòs un sol oficial que actuava com a Comandant i Ajudant (quan un oficial de la Milícia degudament qualificat no estava disponible per servir com a Comandant), o només com a Ajudant quan el Comandant era un oficial de la Milícia.[22]

Unitats dels Enginyers Reials i de l'Artilleria Reial eren a Austràlia, fins i tot després de la Federació.[33]

1900 fins a l'actualitat

Exercicis del dipòsit de l'Artilleria Reial, 1844
Soldats del contingent de les Bermudes de l'Artilleria Reial de la Guarnició en una estació de recollida de baixes el juliol de 1916

L'1 de juliol de 1899, l'Artilleria Reial es va dividir en tres grups: l'Artilleria Reial a Cavall de 21 bateries i l'Artilleria Reial de Camp de 95 bateries formaven un grup, mentre que les bateries de defensa costanera, muntanya, setge i pesades es van dividir en un altre grup anomenat Artilleria Reial de Guarnició de 91 companyies.[5] El tercer grup va continuar tenint el títol simplement d'Artilleria Reial i era responsable de l'emmagatzematge i el subministrament de municions. La branca a la qual pertanyia un artiller s'indicava amb títols metàl·lics a l'espatlla (RA, RFA, RHA o RGA). L'RFA i l'RHA també vestien com a homes muntats, mentre que l'RGA vestien com a soldats d'infanteria. El 1920 es va instituir el rang de Bombarder a l'Artilleria Reia.[5]

Després de la separació de les companyies de guarnició regulars en l'Artilleria Reial de la Guarnició el 1899, les unitats d'Artilleria de la Milícia van ser rebatejades en conseqüència el 1902 (per exemple, The Antrim Royal Garrison Artillery (Militia), que normalment es traduiria com a Antrim RGA (M)). La insígnia adoptada va ser la mateixa que la del Regiment Reial d'Artilleria regular, i a partir d'aquell moment va incloure els rotllos "ubique" i "Quo Fas Et Gloria Ducunt", amb una lletra "M" fixada a la part inferior de la insígnia del canó, i al cos de la magrana a la insígnia de la magrana (també amb el rotllo "ubique"), tant si es portava al coll com a la gorra. Alternativament, Ubique es va substituir als rotllos pel nom de la ciutat, comtat o colònia que donava nom a la unitat.[22]

Quan la Força Voluntària i la Yeomanry al Regne Unit (inclosa l'Artilleria Voluntària) es van fusionar per crear la Força Territorial el 1908, la Milícia va ser reanomenada Reserva Especial.[22] Al mateix temps, es van fer plans per convertir totes les unitats de l'Artilleria Reial de la Guarnició (Milícia) en Artilleria Reial de Camp de Reserva Especial, però totes les unitats locals que no fossin l'Artilleria Reial de la Guarnició d'Antrim (Milícia) (convertida el 1956 en el 74è Regiment d'Enginyers (Artilleria d'Antrim) (V)) es van dissoldre el 1909[22] (tot i que les unitats d'Artilleria de la Milícia van romandre en algunes de les colònies, i aquestes no van ser reanomenades Reserva Especial; la més notable d'aquestes va ser l'Artilleria de la Milícia de les Bermudes, que, com el Cos de Fusellers Voluntaris de les Bermudes, formava part de la guarnició de la important colònia fortalesa imperial de les Bermudes, on l'Artilleria Reial regular havia estacionat per primera vegada una companyia el 1794, després de la Revolució Francesa).[34][35][36] La resta de la Reserva Especial va ser rebatejada com a Milícia després de la Primera Guerra Mundial i suspesa permanentment. La Força Territorial va passar a anomenar-se Exèrcit Territorial.[37]

La 27a Brigada de Camp de l'Artilleria Reial estava estacionada a Mhow i va crear un monument als seus homes, instal·lat dins de Christ Church, Mhow

La divisió del Regiment Reial d'Artilleria va durar fins al 1924, quan la RFA, la RHA i la RGA es van fusionar una vegada més per convertir-se en un sol regiment.[5] El 1938, les Brigades RA van ser rebatejades com a regiments. Durant la Segona Guerra Mundial hi havia més d'un milió d'homes servint en 960 regiments d'artillers.[38] El 1947, la Tropa de Muntanya RHA va ser rebatejada com a King's Troop Royal Horse Artillery[39] i, el 1951, el títol del coronel en cap del regiment va esdevenir Capità General.[5] Quan la Reina va visitar la Tropa per primera vegada després del seu ascens al tron, s'esperava que es convertís en "La Tropa de la Reina", però Sa Majestat va anunciar que en honor a la decisió del seu pare continuaria sent "La Tropa del Rei".[40]

Obús BL de 8 polzades Mk 1 – 5 obusos de 8 polzades (200 mm) de la 39a Bateria de Setge, Artilleria Reial de la Guarnició , en acció prop de Fricourt durant la Primera Guerra Mundial.

L'Artilleria Reial a Cavall, que té tradicions, uniformes i insígnies separats, encara conserva una identitat distinta dins del regiment.[5]

Abans de la Segona Guerra Mundial, els reclutes de l'Artilleria Reial havien de fer com a mínim 1,63 m d'alçada. Els homes de les unitats mecanitzades havien de fer com a mínim 1,73 m d'alçada. Inicialment s'allistaven durant sis anys amb els colors i sis anys més amb la reserva o quatre anys i vuit anys. S'entrenaven al Dipòsit d'Artilleria Reial de Woolwich.[41]

Des dels seus inicis, l'Artilleria Reial ha tingut la seu a Woolwich, al sud-est de Londres. El 2003 es va decidir traslladar la seu a Larkhill, a la zona d'entrenament de Salisbury Plain, a Wiltshire (el camp d'entrenament de l'AR, on té la seu la Reial Escola d'Artilleria des del 1915). El 2012, però, la Tropa del Rei, Artilleria Reial a Cavall, es va traslladar a Woolwich des de la seva antiga seu a St John's Wood.[42]

La Reial Artilleria avui

La Royal Artillery està equipada amb una varietat d'equipament i realitza una àmplia gamma de funcions, incloent:

El capità general del regiment és el rei Carles III.[43] El càrrec era conegut anteriorment com a coronel en cap fins que el rei Jordi VI va expressar el desig de ser conegut com a capità general. El cap del regiment és el Mestre artiller de St. James's Park. El Regiment Reial d'Artilleria està format per unitats regulars (a temps complet) i de reserva (a temps parcial). El Regiment Reial d'Artilleria és inusual, ja que té subunitats que sovint es mouen entre regiments o es posen en animació suspesa.

Exèrcit regular

El Regiment Reial d'Artilleria està format per una tropa cerimonial i 13 regiments de l'Exèrcit Regular , i es designen amb un número i el nom Artilleria Reial (RA) o Artilleria Reial a Cavall (RHA):

Regiments regulars de l'Artilleria Reial a Cavall.
  • Artilleria Reial a Cavall de les Tropes del Rei – Bateria Cerimonial Muntada de Sa Majestat. Una unitat cerimonial equipada amb canons de 13 lliures per disparar les Salutacions Reials. Ara ubicada a la Guarnició de Woolwich.[44]
  • 1r Regiment d'Artilleria Reial a Cavall – amb base a la Guarnició de Larkhill.[45]
  • 3r Regiment d'Artilleria Reial a Cavall (els Artillers de Liverpool i Manchester) està equipat amb un Sistema de Coets de Llançament Múltiple (MLRS) amb base a les casernes d'Albemarle, als afores de Newcastle-Upon-Tyne.[46]
  • 7è Regiment de Paracaigudistes i Artilleria Reial a Cavall (Els Artillers Aerotransportats) estan equipats amb canons lleugers L118 de 105 mm i actualment es troben en un estat de preparació molt alt, com a part de la 16a Brigada d'Assalt Aeri, amb seu a Merville Barracks, Colchester.[47]
Regiments regulars de l'Artilleria Reial
  • 4t Regiment d'Artilleria Reial (els Artillers del Nord-est) està equipat amb canons lleugers L118 de 105 mm a la caserna d'Alanbrooke a Topcliffe.[48]
  • 5è Regiment d'Artilleria Reial (els Yorkshire Gunners) està equipat amb mitjans de vigilància i adquisició d'objectius i té la seva base a Marne Barracks, a Catterick , North Yorkshire.[49]
  • 12è Regiment d'Artilleria Reial – (Els Artillers de Lancashire i Cumbria) són la unitat de Defensa Aèria de Suport Propi de l'Exèrcit equipada amb Starstreak HVM al vehicle blindat HVM autopropulsat Stormer i tenen la base a Baker Barracks, Thorney Island.[50]
  • 14è Regiment d'Artilleria Reial: és el Regiment d'Entrenament i Suport amb base a Stirling Barracks, a la Guarnició de Larkhill.[51]
  • 16è Regiment d'Artilleria Reial (The London Invicta Gunners) és la unitat de defensa aèria de mig abast de l'exèrcit equipada amb Sky Sabre i té la base a Baker Barracks, Thorney Island.[52]
  • 19è Regiment d'Artilleria Reial (els Artillers Escocesos) està equipat amb un obús autopropulsat amb rodes ARCHER [53] i un radar MSTAR a la guarnició de Larkhill.[54]
  • 26è Regiment d'Artilleria Reial (els West Midland Gunners) estan equipats amb un sistema de coets de llançament múltiple (MLRS) i Exactor 2 a la guarnició de Larkhill.
  • 29è Regiment de Comando d'Artilleria Reial – (Els Artillers de Comando) estan equipats amb els canons lleugers L118 de 105 mm i actualment formen part de la Força de Comando del Regne Unit. La majoria de les bateries actualment tenen la base a la Ciutadella Reial, Plymouth, amb una bateria (Bateria 148 (Meiktila)) basada a RM Poole i la bateria 7 (Sphinx) basada a RM Condor, Arbroath.[55]
  • 32è Regiment d'Artilleria Reial (els Wessex Gunners) està equipat amb sistemes aeris no tripulats i té la seva base a Roberts Barracks, a Larkhill[56]
  • 47è Regiment d'Artilleria Reial (els Artillers de Hampshire i Sussex) està equipat amb sistemes aeris no tripulats i té la seu a Horne Barracks, a Larkhill[57]
Reserva de l'Exèrcit
  • 100è Regiment (Yeomanry) d'Artilleria Reial: un grup especialitzat d'instructors d'artilleria, oficials d'enllaç de foc naval, controladors aeris avançats i personal de suport al quarter general de la formació a l'exèrcit, totes les divisions i la majoria de brigades.[58] Amb base a la caserna de l'Artilleria Reial, guarnició de Woolwich , amb bateries a la guarnició de Larkhill i Bath.
  • 101è Regiment d'Artilleria Reial (Northumbria): equipat amb un sistema de llançament múltiple de coets (MLRS) i aparellat amb el 26è Regiment d'Artilleria Reial. Té bateries a Gateshead, Blyth, Newcastle, Hexham, South Shields, Catterick i Leeds.[59]
  • 103è Regiment d'Artilleria Reial (Voluntaris d'Artilleria de Lancashire): equipat amb canons lleugers L118 de 105 mm. Té bateries a St Helens, Bolton, Liverpool, Manchester, Bulwell i Wolverhampton[60]
  • 104è Regiment d'Artilleria Reial: equipat amb canons lleugers L118 de 105 mm.[61] Té bateries a Newport, Abertillery, Bristol, Worcester i Plymouth.[62]
  • 105è Regiment d'Artilleria Reial – (Els Artillers Escocesos i de l'Ulster) estan equipats amb canons lleugers L118 de 105 mm. Té bateries a Edimburg, Newtownards, Coleraine, Glasgow, Arbroath, Kirkcaldy, Shetland i Livingston.[63]
  • 106è Regiment (Yeomanry) d'Artilleria Reial: l'única unitat de reserva de defensa aèria de l'exèrcit. Equipat amb el míssil Starstreak HVM i actualment forma part del 7è Grup de Defensa Aèria, amb bateries a Grove Park, Portsmouth i Southampton.[64]

Equipament

Defensa aèria

L'Artilleria Reial utilitza dues armes de defensa aèria:

  • Sky Sabre - Operat pel 7è Grup de Defensa Aèria des del 2021, substituint el Rapier.[65][66] Aquest sistema consta de míssils Land Ceptor, radars SAAB Giraffe AMB i el sistema modular integrat de defensa aèria i de míssils C4I (MIC4AD) de Rafael Advanced Defense Systems, tots muntats en camions MAN.
  • Starstreak HVM – L'Starstreak HVM és un sistema de defensa aèria de molt curt abast (VSHORAD) que és una continuació de les sèries Blowpipe i Javelin. S'opera com a arma de llançament des de l'espatlla, en el mode de llançador múltiple lleuger o muntat al vehicle blindat Alvis Stormer. L'arma és operada pel 12è Regiment RA i el 106è Regiment RA.

Artilleria de suport proper

L'Artilleria Reial desplega les següents armes de suport proper/suport ofensiu:

  • M270 MLRS: el sistema de llançament múltiple de coets proporciona una capacitat de foc de precisió fins a 150 km amb el míssil Guiat MLRS d'Abast Extès (GMLRS-ER).[67] Operat pel 26è Regiment RA i el 101è Regiment RA , i el 3r Regiment RHA , que es va reincorporar al MLRS el 2023.[68]
  • Canó lleuger L118: el canó lleuger és un canó de 105 mm. Està operat pel 4t Regiment RA , el 7è Regiment (Para) RHA , el 29è Regiment (Commando) RA , així com tres regiments de la Reserva de l'Exèrcit: el 103è Regiment RA , el 104è Regiment RA i el 105è Regiment RA.
  • Exactor (Spike NLOS): un míssil guiat d'alta precisió muntat en un vehicle. Actualment, és operat exclusivament pel 26è Regiment RA des del 2020.[69]
  • Archer – Acord amb Suècia anunciat el 16 de març de 2023 per substituir part dels 32 AS-90 transferits a Ucraïna, sistemes operatius a partir de l'abril de 2023. És un substitut provisional abans que l'RCH 155 assoleixi la plena capacitat operativa (FOC) el 2030.[70][71]
  • RCH 155 – Futur obús autopropulsat muntat en un Boxer MIV, que estarà en servei a finals de la dècada i substituirà l'AS-90.[72][73]

Intel·ligència, vigilància, adquisició d'objectius i reconeixement (ISTAR)

  • TAIPAN – Substitut del MAMBA – és un radar de caça d'artilleria que utilitza el 5è Regiment RA per a operacions de contrabateria, localitzant un nombre més gran d'objectius a una distància més gran amb signatures de guerra electrònica reduïdes.[74][75]
  • ASP (programa avançat de mesurament de rang sonor): és un sistema de triangulació acústica que utilitza una sèrie de sensors (micròfons) per triangular el punt d'origen i el punt d'impacte dels morters i l'artilleria enemics. Està operat pel 5è Regiment d'Armes de Rei.
  • UAV Desert Hawk III: el DH3 és un UAV llançable a mà. Està operat pel 32è Regiment RA.

Cerimonial

  • Canó de 13 lliures – La King's Troop, Royal Horse Artillery, conserva sis canons QF de 13 lliures de l'època de la Primera Guerra Mundial operatius per al seu ús com a canons de salutació estatal.

Coronels comandants

L'Artilleria Reial, a causa de la seva mida, té 11 coronels comandants i un mestre artiller alhora. Aquests són:[76]

  • Major General Neil Marshall, OBE
  • Major General Robert Weighill, CBE
  • Major General Jeremy Bennett, CBE
  • Brigadier Ian Harrison, CBE
  • Colonel Barry Jenkins
  • Major General Richard M. Clements, CBE 1 de juny de 2023[77]
  • Colonel L. M. Forbes, TD VR 1 de juny de 2023[77]
  • Brigadier B. W. Bennett, CBE 1 de gener de 2024[78]
  • Brigadier M. N. Pountain, CBE 1 de gener de 2024[78]
  • Brigadier S. C. Williams, OBE 1 de gener de 2024[78]
  • Colonel J. A. B. Kinloch, TD 1 de gener de 2024[78]
  • Colonel S. O. Thomas, CBE 1 de gener de 2024[78]
  • Major General Mark Pullan, CBE 1 de novembre de 2026[79]

Orde de precedència

Royal Horse Artillery
Precedit per:

Household Cavalry

Orde de precedència

Succeït per:

Royal Armoured Corps
Royal Artillery
Precedit per:

Royal Armoured Corps

Orde de precedència

Succeït per:

Corps of Royal Engineers

Notes

  1. ↑ "Arreu on el Dret i la Glòria Portin"; en llatí fas implica "deure sagrat")[1]
  2. ↑ L'Honorable Companyia d'Artilleria, un Regiment per dret propi, també proporciona equipament i tripulacions en suport del 7 (Para) RHA[2][3]

Referències

  1. ↑ The London Gazette: no. 18952. p. 1583. 10 juliol 1832.
  2. ↑ «Honourable Artillery Company». British Army. Arxivat de l'original el 25 desembre 2017. [Consulta: 23 desembre 2016].
  3. ↑ «Reservists pair with Airborne gunners - British Army Website». British Army, 27-09-2016. Arxivat de l'original el 12 novembre 2017. [Consulta: 23 desembre 2016].
  4. ↑ «The British Army - Regiments» (en anglès). www.army.mod.uk. Arxivat de l'original el 23 desembre 2017. [Consulta: 3 març 2017].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «Home page». The Garrison Artillery Volunteers. Arxivat de l'original el 1 gener 2018. [Consulta: 9 gener 2021].
  6. ↑ Smith, Robert D; Brown, Ruth Rhynas. Bombards: Mons Meg and her sisters. Royal Armouries, 1989 (Royal Armouries Monograph number 1). ISBN 0948092092.
  7. ↑ Chandler David, Beckett Ian. The Oxford History Of The British Army. 2002. Oxford University Press, 1996, p. 52. ISBN 978-0-19-280311-5.
  8. ↑ Hogg, Brigadier O.F.G.. The Royal Arsenal. Oxford University Press, 1963, p. 302–344.
  9. ↑ «Armstrong, John». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/659. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  10. ↑ «Royal Artillery». National Army Museum. [Consulta: 21 setembre 2023].
  11. ↑ «Royal Artillery Museum». [Consulta: 21 setembre 2023].
  12. ↑ «A speech by The Queen at the Royal Artillery Tercentenary Parade on 26 maig 2016». Royal UK, 26 maig 2016. Arxivat de l'original el 23 setembre 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  13. ↑ «History». RA Association, Lewes Branch. Arxivat de l'original el 9 octubre 2023. [Consulta: 21 setembre 2023].
  14. ↑ Duncan, Francis. History of the Royal Regiment of Artillery: Volume I. 1879. John Murray, 1872, p. 435.
  15. ↑ Maurice-Jones, Colonel K. W.. History of Coast Artillery in the British Army. London: Royal Artillery Institution, 1959.
  16. ↑ Mousnier, Roland. The Institutions of France Under the Absolute Monarchy, 1598-1789. University of Chicago Press, 1979, p. 577–578. ISBN 978-0226543277.
  17. ↑ Journals of the House of Commons, Volume 37; novembre 1778 to agost 1780. HMSO, 1803, p. 487.
  18. ↑ Saint, Andrew, Guillery, Peter. Survey of London; Woolwich Volume 48. Yale University Press, 2012, p. 26–28. ISBN 978-0300187229.
  19. ↑ «Royal Artillery Drivers, 1812». National Army Museum. Arxivat de l'original el 6 octubre 2019. [Consulta: 10 octubre 2019].
  20. ↑ History of The Coast Artillery in the British Army, by Colonel KW Maurice-Jones, DSO, RA. Royal Artillery Institution. 1959
  21. ↑ «Congreve, Sir William, second baronet». A: Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 2008. DOI 10.1093/ref:odnb/6070. requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  22. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 The Militia Artillery 1852-1909, by Norman EH Litchfield. The Sherwood Press (Nottingham) Ltd. 1987
  23. ↑ Militia, Yeomanry and Volunteer Forces of The East Riding 1689 - 1908, by RWS Norfolk, OBE, TD, DL. EY Local History Series : No. 19. East Yorkshire Local Historical Society, 1965
  24. ↑ Dunlop, Colonel John K. The Development of the British Army 1899–1914. Londres: Methuen, 1938, p. 42–45.
  25. ↑ Porter, Whitworth. History of The Corps of Royal Engineers. II. London: Longmans, Green, and Co., 1889.
  26. ↑ Duncan, Francis. History of the Royal Regiment of Artillery: Volume I. 1879. John Murray, 1872, p. 2.
  27. ↑ «Civilian soldiers | National Army Museum». www.nam.ac.uk. Arxivat de l'original el 28 febrer 2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  28. ↑ Militia Lists and Musters 1757 1876: A Directory of holdings in the British Isles, by Jeremy Gibson and Mervyn Medlycott. Fourth Edition. Federation of Family Historical Societies (Publications) Ltd, Bury, Lancashire. 2000. First published 1989. ISBN 1 86006 123 0
  29. 1 2 Stoneman, Robert James. «The Reformed British Militia, c.1852-1908. Doctor of Philosophy (PhD) thesis». University of Kent, 2014. Arxivat de l'original el 31 maig 2020. [Consulta: 6 gener 2021].
  30. ↑ A description of the 1 abril 1882 reorganisation of the Royal Artillery and Artillery Militia, including changes of names of batteries, brigades and divisions, etc. Naval and Military Gazette and Weekly Chronicle of the United Service, 12 abril 1882, p. 286–288.
  31. ↑ A description of the 1 juliol 1889 reorganisation and full list of the battery, brigade, division, etc name changes. The Army and Navy Gazette, 3 agost 1889, p. 610.
  32. ↑ Duncan, Francis. History of the Royal Regiment of Artillery. 1. J. Murray, 1872, p. 167.
  33. ↑ «Our history». Australian Army. Arxivat de l'original el 2 agost 2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  34. ↑ Royal Bermuda Regiment: 50 Years Strong, an official history of the Royal Bermuda Regiment by Tony McWilliam. National Museum of Bermuda Press, ISBN 9781927750971
  35. ↑ History of The Coast Artillery in the British Army, by Colonel KW Maurice-Jones, DSO, RA. Royal Artillery Institution, 1959.
  36. ↑ «History». Royal Bermuda Regiment. Arxivat de l'original el 11 gener 2021. [Consulta: 9 gener 2021].
  37. ↑ «Debate on the bill in the House of Lords». Parliamentary Debates (Hansard), 10-08-1921. Arxivat de l'original el 21 gener 2022. [Consulta: 6 gener 2020].
  38. ↑ «Royal Artillery». www.army.mod.uk. Arxivat de l'original el 23 desembre 2017. [Consulta: 21 juny 2018].
  39. ↑ Obituary of Brigadier J. A. Norman, The Times, març 1994; Trooping The Colour For The King's Troop Royal Horse Artillery Arxivat 4 març 2016, a Wayback Machine. Paramount Magazine, 20 setembre 2011
  40. ↑ Clarke, Major William. «King's Troop: A modern history of 1945 to 2012». Hampstead Highgate Express. Ham & High. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 13 octubre 2015].
  41. ↑ War Office, His Majesty's Army, 1938
  42. ↑ King's Troop moves to its 'spiritual home' in Woolwich Arxivat 26 juny 2018, a Wayback Machine. at BBC News, 7 febrer 2012. Accessed 8 febrer 2012
  43. ↑ «Further Military Appointments for Members of the Royal Family». royal.uk, 11-08-2023. Arxivat de l'original el 4 gener 2024. [Consulta: 14 agost 2023].
  44. ↑ «The King's Troop Royal Horse Artillery | The British Army». Arxivat de l'original el 14 maig 2019. [Consulta: 31 maig 2023].
  45. ↑ «1 Regiment Royal Horse Artillery». Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  46. ↑ «3 Regiment Royal Horse Artillery | The British Army».
  47. ↑ «7 Para Royal Horse Artillery».
  48. ↑ «4th Regiment Royal Artillery (The Fighting Fourth) is a Light Role Close Support Artillery Regiment whose primary role is to provide combat support to Infantry and Cavalry Regiments within 7 Light Mechanised Brigade Combat Team (The Desert Rats).». Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  49. ↑ «5 Regiment Royal Artillery | The British Army». Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  50. ↑ «12 Regiment Royal Artillery». Arxivat de l'original el 3 maig 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  51. ↑ «14 Regiment Royal Artillery».
  52. ↑ «16 Regiment Royal Artillery». Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  53. ↑ «British Army's first Archer gun has arrived on UK soil». army.mod.uk, 6 octubre 2023. Arxivat de l'original el 6 octubre 2023. [Consulta: 28 juliol 2024].
  54. ↑ «26 Regiment Royal Artillery».
  55. ↑ «29 Commando Regiment Royal Artillery».
  56. ↑ «32 Regiment Royal Artillery». Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  57. ↑ «47 Regiment Royal Artillery | The British Army».
  58. ↑ «National Reserve Headquarters Royal Artillery». Ministry of Defence. Arxivat de l'original el 16 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  59. ↑ «101 Regiment Royal Artillery | The British Army». Arxivat de l'original el 31 maig 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  60. ↑ «103 Regiment Royal Artillery | The British Army». Arxivat de l'original el 7 octubre 2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  61. ↑ «Letter from Brigadier Mead». 1st Artillery Brigade and Headquarters South West. Arxivat de l'original el 1 setembre 2020. [Consulta: 16 desembre 2016].
  62. ↑ «104 Regiment Royal Artillery | The British Army».
  63. ↑ «105 Regiment Royal Artillery | The British Army».
  64. ↑ «106 (Yeomanry) Regiment». Arxivat de l'original el 11 juny 2023. [Consulta: 31 maig 2023].
  65. ↑ «7th Air Defence Group». www.army.mod.uk. Arxivat de l'original el 4 agost 2019. [Consulta: 8 setembre 2021].
  66. ↑ «Sky Sabre weapons system - a Freedom of Information request to Ministry of Defence». WhatDoTheyKnow, 4 octubre 2020. Arxivat de l'original el 8 setembre 2021. [Consulta: 8 setembre 2021].
  67. ↑ «Extended-Range Guided Multiple Launch Rocket System, USA» (en anglès-us). Army Technology. Arxivat de l'original el 3 maig 2024. [Consulta: 3 maig 2024].
  68. ↑ «3 Regiment Royal Horse Artillery». Arxivat de l'original el 16 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  69. ↑ «In Search of Exactor». Think Defence, 7 abril 2014.
  70. ↑ «British Army announces new artillery deal with Sweden» (en anglès). GOV.UK. Arxivat de l'original el 17 març 2023. [Consulta: 16 març 2023].
  71. ↑ «DE&S has delivered the first Archer wheeled artillery system to the British Army» (en anglès-gb). Defence Equipment & Support, 6 octubre 2023. Arxivat de l'original el 5 gener 2024. [Consulta: 3 maig 2024].
  72. ↑ Allison, George. «Britain to purchase Boxer-based RCH155 artillery systems» (en anglès-gb), 24-04-2024. [Consulta: 24 abril 2024].
  73. ↑ «PM: UK and Germany open 'new chapter' in defence partnership» (en anglès). GOV.UK. [Consulta: 24 abril 2024].
  74. ↑ Allison, George. «British Army receives new artillery hunting radar from Saab» (en anglès-gb), 18-09-2024. [Consulta: 23 novembre 2024].
  75. ↑ «Saab delivers British Army's next generation artillery hunting radars» (en anglès). Start. [Consulta: 23 novembre 2024].
  76. ↑ «Information regarding the appointment of all Honorary Colonels in the British Army». Arxivat de l'original el 29 juny 2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  77. 1 2 The London Gazette: (suplement) no. 64276. p. 26494. 2 gener 2024.
  78. 1 2 3 4 5 The London Gazette: (suplement) no. 64327. p. 3867. 27 febrer 2024.
  79. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 65056. p. 9026. 5 maig 2026.

Bibliografia addicional

  • Graham, C A L. The Story of the Royal Regiment of Artillery. RA Institution, Woolwich, 1939. 
  • Brookes, Kenneth. Battle Thunder: The Story of Britain's Artillery. Osprey Publishing, 1973. 
  • Watson, Mike. A Concise History of the Royal Regiment of Artillery. Larkhill SP4 8QT: The Royal Artillery Association, abril 2019. 

Enllaços externs