Rubiol (grup de bolets)
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
El grup dels rubiols[1][2][3] comprèn bolets terrestres de grossos a menuts, de cama consistent i de més de 5-6 mm de diàmetre, amb un o dos anells, les làmines lliures i que en madurar prenen color xocolata fosc o negre.
Són bolets descomponedors, que creixen en terrenys rics en matèria orgànica, húmics o adobats, on poden formar corriols[4]
Per diferenciar els rubiols és de gran utilitat emprar reactius macroquímics. El més accessible és una dilució de KOH al 3%; el més complex i que requereix molta precaució és la reacció d'Schäffer (aplicar una gota d'anilina sobre la cutícula i una d'àcid nítric concentrat). Per esbrinar els grans grups considerem que només és recomanable fer servir KOH. Hom estima negativa la reacció a l'aplicació de KOH quan no varia el color, mentre positiva quan la superfície canvia el color a groc.
La carn dels rubiols es blanca però pot envermellir o engroguir al frec o al tall. Alguns exemplars de determinades espècies poden envermellir en una zona del bolet i engroguir suaument en una altra. Es considerem aquestes espècies del grup de rubiols que envermelleixen. La reacció al KOH ens ajuda a distingir si hi ha dubtes.
Grans grups de rubiols
Es diferencien cinc grans grups de rubiols, n'indiquem les espècies més corrents:
[2][3] Rubiols de superfície i carn gairebé immutables al tall o al frec i que disposen d'un o dos anells en posició mitjana o relativament inferior respecte a la cama. Reben aquest nom perquè són bolets que acostumen a rebentar el terra en créixer i aparèixer.
Entre les espècies de terrerols més corrents:
- Agaricus bitorquis, terrerol
- Agaricus pequinii, terrerol de cassoleta gros
- Agaricus genadii, terrerol de cassoleta menut
- Agaricus bisporus, terrerol de jaça
- Agaricus bernardiformis, terrerol dels prats salats
- Agaricus devoniensis, terrerol sorralenc
- Agaricus subperonatus, terrerol tigrat
- Agaricus bisporus var. albidus, xampinyó
Rubiols de superfície i carn gairebé immutable i amb un anell situat a la part alta de la cama
Entre les espècies de camperols més corrents:
- Agaricus campestris, camperol
- Agaricus cupreobrunneus, camperol bru d'aram
- Agaricus altipes, camperol camallarg
- Agaricus pampeanus, camperol d'anell engruixit
- Agaricus moellerianus, camperol de cama flocosa
- Agaricus cappellianus, camperol de Cappelli
- Agaricus lividonitidus, camperol gris violaci
- Agaricus porphyrocephalus, camperol porpre
Rubiols que en tallar-los-hi la carn o gratar-ne la superfície (millor la de la cama), canvien el seu color a vermell de manera ràpida i manifesta.
Entre les espècies de rubiols de sang més corrents:
- Agaricus sylvaticus, rubiol de sang
- Agaricus litoralis, rubiol de sang costaner
- Agaricus bernardii, rubiol de sang peixenc
- Agaricus subfloccosus, rubiol de sang d'anell doble
- Agaricus bohusii, rubiol de sang de Bohus
- Agaricus boisseletii, rubiol de sang de Boisselet
- Agaricus lanipes, rubiol de sang de cama llanosa
- Agaricus langei, rubiol de sang de Lange
- Agaricus benesii, rubiol de sang esquamulós
- Agaricus impudicus, rubiol de sang jaspiat
- Agaricus bresadolanus, rubiol de sang radicant
Rubiols caracteritzats per tenyir de groc a l'instant, ja sigui al frec o en tallar-los. Posteriorment viren a grisaci. La carn, i de fet tot el bolet, fa olor de tinta o fenol. Cal considerar tots els rubiols pudents com a tòxics.
Entre les espècies de rubiols pudents més corrents:
- Agaricus xanthodermus, rubiol pudent
- Agaricus moelleri, rubiol pudent pigallat
- Agaricus pilatianus, rubiol pudent de peu bulbós
- Agaricus menieri, rubiol pudent sorralenc
- Agaricus pseudopratensis, rubiol pudent enrogidor
- Agaricus iodosmus, rubiol pudent pigallat camacurt
- Agaricus phaeolepidotus, rubiol pudent pigallat camallarg
Rubiols d'espais oberts o de bosc, caracteritzats per una olor agradable i propera a la de l'anís, tot i que en algunes espècies pugui recordar més a la d'ametlles amargues. Quan erosionem la cutícula del barret o la cama, en totes les espècies del grup, la superfície vira a color groc; sempre lentament.
Per la mida es diferencien dos grups de rubiols anisats, els grossos (de barrets de 8-10-30-50 cm ø) i els menuts (de barrets de 2-7 cm ø):
- Entre els rubiols anisats grossos:
- Agaricus arvensis, rubiol anisat
- Agaricus augustus, rubiol anisat gros
- Agaricus sylvicola, rubiol anisat de bosc
- Agaricus crocodilinus, rubiol anisat de cocodril
- Agaricus urinascens, rubiol anisat gegant
- Entre els rubiols anisats menuts:
- Agaricus lutosus, rubiol anisat d'esquames daurades
- Agaricus comtulus, rubiol anisat menut
- Agaricus porphyrizon, rubiol anisat porpra
- Agaricus semotus, rubiol anisat solitari
Exemples de rubiols
Terrerol (Agaricus bitorquis)
Camperol (Agaricus campestris)
Rubiol de sang (Agaricus silvaticus)
Rubiol pudent (Agaricus xanthodermus)
Rubiol anisat gros (Agaricus augustus)
Rubiol anisat porpra (Agaricus porphyrizon)
Referències
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- 1 2 3 4 5 6 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- 1 2 3 4 5 6 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.