Rudolf Mauersberger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1889 Mauersberg (Alemanya) (en) |
| Mort | 22 febrer 1971 Dresden (Alemanya) |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Conservatori de Leipzig (1912–1919) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, cantant, director de cor, director d'orquestra, músic eclesiàstic |
| Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1933–) |
| Gènere | Simfonia |
| Professors | Robert Teichmüller |
| Instrument | Orgue |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Germans | Erhard Mauersberger |
| Premis | |
Rudolf Mauersberger (Mauersberg (Erzgebirgskreis), 29 de gener, 1889 - Dresden (Saxònia), 22 de febrer, 1971), va ser un director de cor (Mestre de capella) i compositor alemany. Des de 1930 fins a la seva mort va ser director del Dresden Kreuzchor.
Bibliografia
- Joventut i Educació
Rudolf Mauersberger va ser el primer fill del cantor i mestre Ferdinand Oswald Mauersberger[1] de Mildenau (Erzgebirge) a Mauersberg, el seu poble natal a les Muntanyes Metal·liferes. Es diu que les arrels musicals més llunyanes del pare es remunten a les famílies bohèmies de músics que, a partir del segle xvii, van travessar la frontera i es van establir més enllà d'ella.[2] {Nota n. 1} De 1895 a 1902 va assistir a l'escola del poble a la planta baixa de l'escola on vivia la família.[3] A partir dels nou anys, Rudolf Mauersberger va actuar com a organista durant els serveis de l'església, inicialment amb l'ajuda d'un reposapeus especial per a nens.[4] El 1902 es va traslladar a l'escola preparatòria per a seminaris d'un any d'Annaberg i posteriorment va ser confirmat a l'església de Santa Anna. De 1903 a 1909 va continuar la seva formació al Seminari Reial de Mestres[5] d'Annaberg-Buchholz i va dirigir l'orquestra del seminari com a prefecte. Com a "alumne intern" havia d'anar a veure la seva família un cop per setmana.[6]
- Treball primerenc
Del 1909 al 1912 va fer el servei militar i va exercir de professor ajudant. Va estudiar de 1912 a 1914 i 1918/19 al Conservatori de Leipzig. Els seus professors van ser Robert Teichmüller (piano), Karl Straube (òrgan), Stephan Krehl (teoria) i Hans Sitt (direcció d'orquestra). El 1914 va guanyar el Premi Nikisch de Composició. Durant els anys de guerra de 1915 a 1918 va ser soldat i director de música militar a Bad Lausick, prop de Leipzig. Acabada la guerra, l'any 1919, va treballar durant sis anys com a cantor i organista i director de la Societat Bach d'Aquisgrà a l'Annakirche d'Aquisgrà i a la Städtische Konzerthaus Aquisgrà. El 1925 es va convertir en el primer director regional de música eclesiàstica de l'església regional protestant de Turíngia i cantor a l'església baptismal de Bach St. George a Eisenach, on va fundar el "Bach Choir Eisenach" i un cor de nois, el Georgenchor.
- Kreuzkantor i Kreuzchor a Dresden
El 1930, Mauersberger va ser nomenat Kreuzkantor i director del Dresden Kreuzchor d'entre uns 80 candidats i va ocupar el seu càrrec l'1 de juliol de 1930. El 1931 va ser nomenat director de música eclesiàstica. Durant els seus més de 40 anys de mandat, va donar forma al cor com ningú abans d'ell i el va portar a un nivell reconegut internacionalment.
L'1 de maig de 1933, Mauersberger es va unir al NSDAP (número de membre 2.451.659).[7][8] Hitler li va concedir el títol de professor el 20 d'abril de 1938.[9] Mauersberger estava a la llista dels beneïts per Déu el 1944. Com el seu germà petit Erhard Mauersberger, Rudolf era membre dels cristians alemanys.[10] Segons la tradició més antiga, Mauersberger va intentar mantenir les influències de la ideologia nazi lluny del Kreuzchor. Tots els cantants pertanyien a les Joventuts Hitlerianes com a “seguidors”;[11] Al mateix temps, però, la seva influència era limitada. Mauersberger es va negar a interpretar cançons nazis amb el cor.[12] Al contrari, encara es va destacar més el caràcter cristià del cor.
Els Kruzians d'aquesta època informen que el cor només es va veure obligat a vestir els uniformes de les Joventuts Hitlerianes una vegada, durant una cerimònia de comiat oficial de la ciutat a l'estació central de Dresden abans d'una gira de concerts als Països Baixos ocupats el 1944. Quan Mauersberger es va assabentar d'aquesta intenció, no es va presentar a la sortida, sinó que es va fer que ell mateix samarretes per a roba civil i s'acomiada amb el xofer i va donar instruccions per a la següent estació.
Mauersberger va ignorar les prohibicions d'actuació i va incloure obres de compositors jueus i apartats com Felix Mendelssohn Bartholdy i Günter Raphael als programes del Kreuzchor, fins i tot a la tardor de 1938 en la segona gira del Kreuzchor als Estats Units.
La seva oposició a les activitats de culte nazi el va motivar a re-dissenyar cada cop més els oficis i les vespres a la Kreuzkirche de Dresden amb l'esperit de renovació litúrgica amb el cor principal i el cor de l'altar vestits de nadales litúrgics amb espelmes per tal de posar un contra-accent eclesiàstic. Exemples d'això són l'ofici de la Nit de Nadal dels anys 30, la missa de Nadal de 1936 i la missa de Pasqua de 1940. Gairebé sense canvis en la seva forma musical, encara són part integrant de les celebracions de Nadal i Pasqua a la Kreuzkirche de Dresden.
La Kreuzkirche de Dresden i amb ella tot l'arxiu del cor van ser destruïts durant la nit de bombardeig del 13 al 14 de febrer de 1945. Onze Kruzians també van perdre la vida en els devastadors atacs aeris a Dresden.
Un dels èxits de Mauersberger va ser la reactivació del cor poc després de la Segona Guerra Mundial. Les primeres vespres de Kreuzchor després del final de la guerra van tenir lloc el 4 d'agost de 1945 a la Kreuzkirche cremada. L'estrena va ser el motet funerari de Mauersberger “Wie liegt die Stadt so wüst”, una obra a capella escrita el Divendres Sant i dissabte de 1945. En ella, Mauersberger va processar la seva impactant experiència de l'incendi de Dresden i la ciutat completament destruïda; Va agafar el text de les Lamentacions de Jeremies.
L'any 1968, Rudolf Mauersberger va dirigir la missa en si menor de Johann Sebastian Bach tres vegades com a Kreuzkantor, de 79 anys, l'última, el 7 de desembre de 1968. A més del seu compromís incansable amb la reconstrucció del Kreuzchor a la destruïda Dresden després de 1945, s'haurà d'integrar durant tot el seu mandat durant tota la seva campanya pràctica de culte de la Kreuzkirche, va dur a terme un extens conreu de les obres de Johann Sebastian Bach i Heinrich Schütz (Dies anuals de Heinrich Schütz del Kreuzchor 1955–1970, enregistraments per a l'edició Schütz i la fundació de la capella de Schütz a la Kreuzkirche) i es va dedicar sempre a la música contemporània.
Honors
El 1950, ell i el Kreuzchor van ser guardonats amb el Premi Nacional de l'RDA de 2a classe, i el 1964 va rebre el Premi d'Art Martin Andersen Nexö. El 1954 se li va concedir un doctorat honoris causa en educació a la Universitat Humboldt de Berlín i el 1959 un doctorat honoris causa en teologia a la Universitat Philipps de Marburg. Va ser membre de la CDU de l'RDA i de vegades membre de la principal junta executiva de la CDU. El 1969 va rebre l'Ordre Patriòtica del Mèrit en Or. Ja havia rebut la versió de bronze juntament amb el cor de creu el 1955 i en plata el 1964.
Es va convertir en membre d'honor de la International Heinrich Schütz Society el 1964, de la New Bach Society el 1969 i de la Filharmònica de Dresden el 1970. La seva tomba es troba a la cripta familiar de Mauersberg (muntanyes Metallgicas). La ciutat l'honora amb el Museu Mauersberger,[13] que està dedicat a ell i al seu germà Erhard Mauersberger, que va ser Thomaskantor a Leipzig des de 1961 fins a 1972. Rudolf Mauersberger va portar el Dresden Kreuzchor a la fama mundial.
Reconstrucció de l'església a la seva ciutat natal
El 1951, Rudolf Mauersberger va fundar una fundació per a la reconstrucció de l'antiga església fortificada de Mauersberg, que havia estat enderrocada el 1889. L'actual capella de la Creu va ser consagrada l'any 1953. La campana de l'any 1571 es va conservar de l'antiga església i es va tornar a instal·lar l'arquitecte Fritz Steudtner. Un testimoni de la dècada de 1950 és la Dansa de la mort al presbiteri d'Otto Rost. Els rostres i figures revelen dones i homes de Mauersberg i els voltants. Les pintures de la galeria i del sostre, així com els vitralls de la Capella de la Creu, van ser dissenyats per Helmar Helas de Dresden. La nova estructura incorporava l'antic merlet i el traslladà a l'interior de l'església per crear una segona galeria.
Rudolf-Mauersberger-Straße, situada al nord del Gran Jardí al districte de Striesen de Dresden, porta el seu nom.
Alumnes
Entre els estudiants de Mauersberger hi havia els cantants Theo Adam, Peter Schreier i Olaf Bär, el compositor de Dresden Udo Zimmermann i Hans Thamm, que va fundar el "Windsbacher Knabenchor" el 1946, així com el director d'orquestra Hartmut Haenchen.
Representació de Mauersberger a les Belles Arts
- Franz Beyer: Prof. D. Dr. Rudolf Mauersberger (placa, bronze, 1967)
- Hanna Hausmann-Kohlmann: Rudolf Mauersberger (silueta, 1942)[14]
- Harald Stephan (* 1939): Prof. Rudolf Mauersberger (escultura de retrat, ciment, fosa, 1971)[15]
- Representació fotogràfica de Mauersberger
- Li (Charlotte) Naewiger: Retrat de Rudolf Mauersberger (a partir d'una sèrie de fotografies; 1954)[16]
Composicions (selecció)
"Com la ciutat està tan desolada" és la primera peça del "Cicle Coral de Dresden", que, juntament amb els cicles corals "Erzgebirge" i "Nadal", documenta l'extens treball musical vocal de Mauersberger. Van seguir altres obres, com el "Rèquiem de Dresden", la "Música sagrada d'estiu", la "Passió de Sant Lluc" i el "Te Deum de Dresden". Mauersberger també va organitzar cançons sagrades[14][15] i populars en escenaris corals sofisticats. Les obres de Mauersberger estan registrades al catàleg raonat de Rudolf Mauersberger (RMWV).[16]
- Cicles corals per a solistes i cor mixt a capella
- cicle Dia i Eternitat, 1943
- Cicle nadalenc dels Kruzians, 1944–1946, del qual “Small Dresden Christmas cycle”, 1951
- Cicle Dresden, 1945–1950, finalitzat l'any 1955, del qual s'ha fet l'himne de dol "Com es troba la ciutat tan desolada"
- Cicle Erzgebirge, 1946–1954
- The Small Year Circle, 1950
- Obres espirituals
- Nit de Nadal amb cançons de torre, 1932–1963
- Missa de Nadal, 1936
- "Comença el teu dia de feina amb alegria", 5 petits motets 1940, 1943
- Missa de Pasqua, 1941
- Dresden Te Deum, 1944/45
- Música de la passió basada en l'Evangeli de Lluc, 1947
- Rèquiem de Dresden, 1947/48
- Surt, cor meu, i busca l'alegria - Música espiritual d'estiu, 1948
- Una petita cantata de Nadal, 1948
- Motet de la pau, 1953
- Missa evangèlica, 1954
- Cançons per a la Kreuzkapelle de Mauersberg, 1954–1956
- Obres Seculars
- "Maiwärts", Oda de primavera, 1917/18
- canonades, 1942
- Crítica del cor, 1958
- "Tin tranquil·litat", cançó commemorativa, 1943
- Tres poemes de temporada, 1965/66
- música instrumental
- Trio amb piano en do menor, 1913/14
- Introducció, Ciaconna i Coral en mi menor per a orgue, 1912–1914
- Introducció i Passacaglia en la menor per a orgue, 1912–1914
- Preludi i doble fuga en re menor per a orgue, 1912–1914
- Obres d'orgue gratuïtes, 1914–1916
- Simfonia en mi menor (tràgica), 1914–1916
Discografia (selecció)
- Amb el Dresdner Kreuzchor
- Johann Sebastian Bach, h-Moll-Messe (Gravació 1958)
- Heinrich Schütz, Geistliche Chormusik (1648) (Gravació 1962/63)
- Heinrich Schütz, Psalmen Davids 1 (SWV 23, 25, 28, 29, 33, 34, 35, 36) (Gravació 1965)
- Heinrich Schütz, Cantiones Sacrae (1625) – SWV 53–96 (Gravació 1963)
- Heinrich Schütz, Doppelchörige Motetten (SWV 24, 31, 41, 417, 464, Anh. 8), Magnificat alemany, SWV 494 (Gravació 1965)
- Heinrich Schütz, Kleine geistliche Konzerte 1 (SWV 302, 304, 305, 329, 330, 331, 332, 335, 336, 337) (Gravació 1966)
- Heinrich Schütz, Kleine geistliche Konzerte 2 (SWV 282, 285, 287, 288, 289, 290, 291, 292, 295, 296, 300, 308, 317, 320, 325)
- Heinrich Schütz, Kleine geistliche Konzerte 3 SWV 283, 284, 294, 297, 306, 307, 309, 310, 311, 312, 316, 318, 319, 324
- Heinrich Schütz, Lukas-Passion, SWV 480 (Gravació 1965)
- Heinrich Schütz, Mehrchörige Konzerte (SWV 465, 468, 469, 476, Anh. 3, Anh. 9) (Gravació 1970)
- Heinrich Schütz, Musikalische Exequien, SWV 279–281, Die sieben Worte Jesu Christi am Kreuz, SWV 478 (Gravació 1966 und 1969)
- Heinrich Schütz, Symphoniae Sacrae 1 (SWV 405, 407, 409, 413, 414, 415, 416, 418)
- Heinrich Schütz, Symphoniae Sacrae 2 (SWV 260, 261, 262, 359, 360, 403, 406, 411)
- Choräle der Lutherzeit (Gravació 1967)
Amb el Dresdner Kreuzchor i el Thomanerchor, sota direcció musical conjunta amb el seu germà Erhard Mauersberger:
- Johann Sebastian Bach, Passió per Sant Mateu (enregistrament 1970)
Obres de Rudolf Mauersberger amb el Dresdner Kreuzchor sota la direcció del compositor:
- Nadal amb el Dresdner Kreuzchor (incloent obres del Christvesper del Kruzianer, RMWV 7 de Rudolf Mauersberger) (enregistrament de 1964)
- Comenceu el vostre dia de feina amb alegria: cançons / cors populars (incloses les obres de Rudolf Mauersberger RMWV 1, 5, 43, 382, 386, 396, 398, 399, 401/1, 432) (gravades el 1964)
- Missa de Nadal del Kreuzchor de Dresden amb una obra de teatre de la Missa de Nadal dels antics alumnes, RMWV 71 de Rudolf Mauersberger (enregistrament de 1962)
- Música coral (obres de Rudolf Mauersberger de RMWV 1, 2, 4, 5, 10, 11) (enregistraments 1949–1967)
- Peter Schreier - noi contral del Dresden Kreuzchor (incloent obres de Rudolf Mauersberger RMWV 1, 5, 7, 10, 11, 401/1, 424, 425) (enregistraments 1949–1951)
- Rudolf Mauersberger i el Dresdner Kreuzchor (incloent obres de Rudolf Mauersberger RMWV 1, 10) (enregistraments 1951–1960)
- Obres de Rudolf Mauersberger sense la participació del compositor
- Missa de Nadal del Dresdner Kreuzchor, RMWV 73, Dresdner Kreuzchor, Director: Martin Flämig (enregistrament de 1984)
- Música de cambra: Piano Trio, RMWV 448 / String Quartet, RMWV 449, Saxon String Solists of the Staatskapelle Dresden (enregistrament 1991)
- Passió de Sant Lluc, RMWV 9, cor acadèmic de Turingia, director: Wolfgang Unger (enregistrament 1991)
- Vespres de Nadal del Dresdner Kreuzchor, RMWV 7, Dresdner Kreuzchor, Director: Gothart Stier (enregistrament de 1993)
- Com es troba la ciutat tan desolada, de RMWV 7 / Dresdner Requiem, RMWV 10, Dresdner Kreuzchor, director: Matthias Jung (enregistrament 1994)
- Surt, cor meu, i busca l'alegria, RMWV 11 – Una música espiritual d'estiu, cor acadèmic de Turingia, director: Wolfgang Unger (enregistrament 1994)
Llegat
El llegat compositiu de Rudolf Mauersberger inclou aproximadament 475 números de catàleg amb manuscrits, transcripcions o còpies i es conserva al departament de música de la Biblioteca Estatal Saxona - Biblioteca Estatal i Universitat de Dresden des de 1973 (signatura: Mus. 11302-...).[17]
Catàlegs raonats
Per a l'obra completa vegeu:
- el catàleg raonat de Rudolf Mauersberger
- Matthias Herrmann: Rudolf Mauersberger (1889–1971), catàleg d'obres (RMWV) (= Estudis i materials sobre la història de la música de Dresden. Volum 3). 2n, sencer recentment editat edició. Saxon State Library, Dresden 1991, DNB 921402317, urn:nbn:de:bsz:14-db-id3991039024 (XI, 155 pàg.; escaneig del SLUB).
Notes
| « | "Especialment famílies anomenades Fiedler, Scharschmidt, Wagler, Hermann, Nestler." | » |
Referències
- ↑ Willy Roch: Der Kreuzkantor Rudolf Mauersberger und seine Ahnen. In: Musikgeschichte und Genealogie. (45), Genealogie, Deutsche Zeitschrift für Familienkunde. 25. Jg., März 1976, Heft 3. Verlag Degener, Neustadt (Aisch), ISSN 0016-6383, S. 65–84, hier S. 67.
- ↑ Erna Hedwig Hofmann: Kreuzchor Anno 45. Ein Roman um den Kantor und seine Kruzianer. Union Verlag VOB, Berlin 1967, DNB 457015284, S. 57.
- ↑ Postkarte von 1918 mit abgebildetem Schulhaus und Kirche. (Memento vom 15. März 2010 im Internet Archive) In: mauersberg.net.
- ↑ Erna Hedwig Hofmann: Kreuzchor Anno 45. Ein Roman um den Kantor und seine Kruzianer. Union Verlag VOB, Berlin 1967, DNB 457015284, S. 212–213.
- ↑ Modell des Königlich-Sächsischen Lehrerseminars. (Memento vom 15. Januar 2020 im Internet Archive) In: modellmanufaktur-beckert.de
- ↑ Erna Hedwig Hofmann: Kreuzchor Anno 45. Ein Roman um den Kantor und seine Kruzianer. Union Verlag VOB, Berlin 1967, DNB 457015284, S. 312–317.
- ↑ Bundesarchiv R 9361-IX KARTEI/27950743
- ↑ Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. 2. Edition. Kiel 2009, S. 4806.
- ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 398.
- ↑ Carsten Dippel: Die Brüder Mauersberger. Zwei Kirchenmusiker und ihre Rolle im Nationalsozialismus. Deutschlandfunk, 14. Dezember 2016, abgerufen am 16. Dezember 2024.
- ↑ Otto Socher: 700 Jahre Dresdner Kreuzchor. Ein Abriß seiner Geschichte. Selbstverlag des Kreuzchores, Dresden 1937, DNB 576204536, S. 41.
- ↑ Dieter Härtwig, Matthias Herrmann (Hrsg.): Der Dresdner Kreuzchor. Evangelische Verlagsanstalt, Leipzig 2006, ISBN 3-374-02402-5.
- ↑ Mauersberger-Museum. In: grossrueckerswalde.de, abgerufen am 4. Januar 2024.
- ↑ Vierstimmiges Deutsches Choralbuch, Tonsatz von Rudolf Mauersberger, Kirchenmusikwart der Thüringer evangelischen Kirche mit Vorwort von Rudolf Mauersberger, Verlag von Carl Merseburger in Leipzig (ohne Erscheinungsjahr).
- ↑ Vierstimmiges Deutsches Choralbuch. Die Weisen des Melodienbuches zum Deutschen Evangelischen Gesangbuch. Tonsatz von Rudolf Mauersberger. 4. Auflage. Evangelische Verlagsanstalt, Berlin [19]48, DNB 572599390 (164 S.).
- ↑ Matthias Herrmann: Rudolf Mauersberger (1889–1971), Werkverzeichnis (RMWV) (= Studien und Materialien zur Musikgeschichte Dresdens. Band 3). 2., gänzl. neu bearb. Auflage. Sächsische Landesbibliothek, Dresden 1991, DNB 921402317, urn:nbn:de:bsz:14-db-id3991039024 (XI, 155 S.).
- ↑ Rudolf Mauersberger (1889–1971). In: SLUB. Abgerufen am 6. Mai 2020 (zu: Nachlass Rudolf Mauersberger in der Musikabteilung; Literatur; Mauersberger in der Handschriftensammlung; Mauersberger und sein Kreuzchor in Bildern; Klangdokumente vom Kreuzchor unter Mauersberger).
Bibliografia
- Erna Hedwig Hofmann, Ingo Zimmermann (eds.): Trobades amb Rudolf Mauersberger. Regal d'agraïment d'un cercle d'amics amb motiu del 75è aniversari del Dresden Kreuzkantor. Evangelische Verlagsanstalt, Berlín 1963,
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. ; amb el subtítol Vida i obra vital d'un Dresden Kreuzkantor a la 6a edició revisada. canvi edició. Ibid., 1977,
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. . - Erna Hedwig Hofmann: Kreuzchor Anno 45. Una novel·la sobre el cantor i els seus Kruzians. Union Verlag VOB, Berlín 1967,
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. (reedicions). - Ingo Zimmermann: Rudolf Mauersberger (= Sèrie Christ in the World. Número 22). Union Verlag VOB, Berlín 1969,
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. (reimpresiones). - Willy Roch: El Kreuzkantor Rudolf Mauersberger i els seus avantpassats.[1] A: Història i genealogia de la música. (45), Genealogy, German Journal of Family History. Any 25, març de 1976, número 3. Verlag Degener, Neustadt (Aisch), ISSN 0016-6383, pàg. 65–84.
- Gottfried Schmiedel: El Kreuzchor a Dresden. 2a edició revisada. VEB German Publisher for Music, Leipzig 1980,
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. . - Matthias Grün: Rudolf Mauersberger. Estudis sobre la vida i l'obra (= Contribucions de Colònia a la recerca musical. Volum 146). Bosse, Regensburg 1986, ISBN 3-7649-2319-9 (També: Münster (Westfalen), Univ., Diss., 1985).
- Christine Stephan-Brosch: Kreuzkantor Rudolf Mauersberger. Imatges de la seva darrera dècada 1961-1971. Amb una introducció de Matthias Herrmann. Evangelische Verlagsanstalt, Berlín 1988, ISBN 3-374-00518-7.
- Ulrich Schicha. Mauersberger, Rudolf (en alemany). 16. Berlin: Duncker & Humblot, 1990, p. .; (text complet en línia)
- City Encyclopedia Dresden A–Z. 2a edició revisada. edició. Verlag der Kunst, Dresden 1998, ISBN 3-364-00304-1.
- Matthias Herrmann: Kreuzkantor zu Dresden – Rudolf Mauersberger (= Escrits del Museu Mauersberger de Mauersberg, un districte de Großrückerswalde / Erzgebirge. Volum 1). Museu Mauersberger, Mauersberg 2004, ISBN 3-00-015131-1.
- Helga Mauersberger (ed.): Dresdner Kreuzchor i Thomanerchor Leipzig. Dos Cantors i el seu temps. Rudolf i Erhard Mauersberger (= Escrits del Museu Mauersberger de Mauersberg. Volum 2). Companyia d'impressió i editorial Marienberg, Marienberg 2007, ISBN 978-3-931770-46-4.
- Fred K. Prieberg: Manual de músics alemanys 1933–1945. CD-ROM-Lexikon, Kiel 2009, 2a edició, p. 4806f. en línia
- Plantilla:WWW-DDR
- Vitus Froesch: La música coral de Rudolf Mauersberger. Un estudi estilístic-crític (= Dresden Writings on Music. Volum 1). Tectum-Verlag, Marburg 2013, ISBN 978-3-8288-3064-6 (També: Dresden, Universitat de Música Carl Maria von Weber, Diss.).
- Matthias Herrmann (ed.): Rudolf Mauersberger. Del taller d'un Kreuzkantor – cartes, textos, discursos (= Escrits del Kreuzchor de Dresden. Volum 1). Tectum-Verlag, Marburg 2014, ISBN 978-3-8288-3317-3.
- Marina Lang: La finca de Rudolf Mauersberger al SLUB Dresden. A: Sächsische Heimatblätter. Vol. 61 (2015), número 1, pàg. 53–63.
- Matthias Herrmann (ed.): Dresdner Kreuzchor i la música coral contemporània. Estrenes i primeres actuacions entre Richter i Kreile (= Escriptures del Kreuzchor de Dresden. Volum 2). Tectum Verlag, Marburg 2017, ISBN 978-3-8288-3906-9, pàg. 51–101, 217–293, 298–317.
- ↑ Incloent Llista d'ancestres, que es remunta al 1537, compilat per Hans Kröckert i Willy Roch.
