Russula chloroides
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holomycota |
| Regne | Fungi |
| Fílum | Basidiomycota |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Russula |
| Espècie | Russula chloroides Bres., 1900 Russula chloroides |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus chloroides |
| Sinònims | Agaricus chloroides Russula chloroides var. trachyspora
|
El pebràs o la cogoma (Russula delica i R. chloroides) és un bolet de l’ordre de les russulals, comestible mediocre quan és jove, propi dels boscos de planifolis.[1]
Descripció
Fa 5-15 cm, és de forma convexa a deprimida, sempre amb una depressió central, després en forma d'embut, carnosa, dura. La cutícula és inicialment tomentosa i després llisa, opaca, eixuta, difícils de separar, de blanc ivori a groguenc amb taques marró-ocres; el marge és involutiu, després més obert i relaxat.
Les lamel·les són adnato-decurrents, arcades, estretes, molt denses (9 a 15 per cm), intercalades amb nombroses lamel·lules de longitud variable, forquidades, anastomosades, de color blanc-crema pàl·lid, sovint amb tons verdosos blavosos a la base del peu que no sempre són visibles, es taquen de marró a la vora amb l'edat, proporció carn/lamel·les 2:1.
La Tija fa de 2-6 cm, dura, aplanada, cilíndrica, atenuada a la base i eixamplada a l'àpex, inicialment ple i després cavernosa, eixuta, pruïnosa, rugosa, blanquinosa amb tons blavosos, verdosa a la part superior sota la inserció de les lamel·les, amb taques marronoses.
La carn és dura, compacta, blanc amb tendència a tornar-se marronosa després d'una llarga exposició a l'aire.
L'olor és desagradable, característica dels peixos. El gust és dolç en la carn, acre en les lamel·les.
L'espora és de color blanquinosa o crema clar en massa.
Reaccions químiques
- amb FeSO4 (sulfat ferrós) = la carn es torna lentament groc-taronja, rosa-taronja
- amb guaiac = la carn es torna blavosa-verdosa
Hàbitat
Ubic, força comú, fa fruits en boscos de fulla ampla que comparteixen el mateix hàbitat que la Russula delica.
Espècies similars
R. chloroides sovint es confon amb Russula delica, l'espècie més comuna, sobretot quan la color blavosa-verdosa a la punta de la tija, on s'uneixen les lamel·les, no és visible. A causa de la gran semblança, alguns autors la consideren una varietat d'aquesta darrera.
Etimologia
Del grec khlorós, color verda i eîdos, aparença, a causa dels tons verdosos.
Referències
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 27 novembre 2025].