Russula heterophylla
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Holomycota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Fílum | Basidiomycota | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula heterophylla Fr., 1838 Russula heterophylla | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | |||||||||
La llora verda (Russula heterophylla)[2] és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales), família Russulaceae.[3] És comestible i una de les Russula més cercades i apreciades.
Descripció
- Barret compacte, lleugerament deprimit al centre quan és adult.
- Marge mai pentinat.
- Superfície rugosa, seca, de color oliva i amb taques brunes amb l'edat.
- Cutícula separable fins a gairebé la meitat del barret.
- Làmines juntes, molt forcades quan s'uneixen a la cama, blanquinoses, gairebé groguenques en l'adult. Amb l'edat el marge es taca de bru pàl·lid.
- Cama robusta, massissa, blanca, es taca de bru al frec.
- Carn blanca, embruneix a l'aire i es taca de bru en fer-se vella. És força dura en l'exemplar jove, de gust dolç, sense olor en el bolet fresc.
- L'esporada és de color blanc.
- La seua olor és suau i el seu gust és primer dolç i semblant al de les avellanes i, més tard, una mica coent.
- Reacció de la carn al sulfat de ferro: canvia a taronja viu. Reacció de les làmines amb anilina: canvia a groc.[4][5][6][7]
Hàbitat
Viu en ambients càlids des de la primavera fins a la tardor, a prop de planifolis i a la terra baixa entre 0-1.084 m d'altitud.[8]
Distribució geogràfica
Es troba a Europa (incloent-hi les illes Britàniques i Escandinàvia).[9]
Ús gastronòmic
És comestible i una de les Russula més cercades i apreciades. Es pot cuinar de múltiples formes, però generalment s'empra en guisats de carn o fregida. És adequada per a conservar en salaó.[5]
Referències
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 71.
- 1 2 www.telecable.es Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Fungipedia.es Arxivat 2009-10-14 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Roger Phillips, 2006. Mushrooms. Pan MacMillan. ISBN 0-330-44237-6
- ↑ «Russula heterophylla (Greasy Green Brittlegill)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 30 agost 2010].
- ↑ Regis Courtecuisse i Bernard Duhem, 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain and Europe. Harper Collins. ISBN 0-00-220025-2
Bibliografia
- Krauch, F., 1998. Russula from the "Guttauer Auwald" in Saxony. Z. Mykol. 64: 83-90. (33138).
Enllaços externs
- Species Fungorum (anglès)
- StrainInfo Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)