Síria Primera
| ||||
| Tipus | administració provincial romana | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Antioquia de l'Orontes | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 415 | |||
| Dissolució | 630 | |||
| Següent | Jund Qinnasrín i Theodorias (en) | |||
Síria Primera (Syria Prima) fou una província romana d'Orient sorgida al segle v (vers el 415) per divisió de la província de Síria Cele (de la que era la part nord-occidental). La capital fou Antioquia, amb les següents ciutats: Selèucia de Piera, Laodicea, Gabala, Paltos, Beroea i Calcis.
Història
Síria I va sorgir a partir de Síria Cele, que durant el regnat d'Antíoc III va estar una de les quatre satrapies de la regió, que incloïen Fenícia, Idumea, i un territori desconegut que incloïa Palestina.[1]
Referències
- ↑ Beshara, Adel. The Origins of Syrian Nationhood: Histories, Pioneers and Identity. Oxon: Routledge, 2011, p. 20. ISBN 9780415615044.
