Sala Flyhard
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre  | |||
| Construcció | 2010 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 120 m² | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Bordeta (Barcelonès) | |||
| Lloc | Alpens, 3 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Jordi Casanovas i Güell | |||
| Capacitat màxima | 45 | |||
| Lloc web | salaflyhard.com | |||
   | ||||
La Sala Flyhard és una sala de teatre de petit format situada al carrer d'Àlpens, 3 al barri de La Bordeta de Barcelona. Va ser inaugurada el 2010 i dirigida des del 2014 pels actors i fundadors d'aquesta, Clara Cols i Sergio Matamala. La seva línia de programació està centrada en la dramatúrgia catalana contemporània. Pel seu escenari hi han passat dramaturgs com Jordi Casanovas, Clàudia Cedó i Marta Buchaca, i on han reeixit obres com El rei borni de Marc Crehuet, A.K.A. de Daniel J. Meyer i Els dies mentits de Marta Aran.[1]
Espai
Té capacitat per a uns 45 espectadors. Amb una superfície total d'uns 120 m², consta de tres recintes: magatzem i serveis, vestíbul i accés i la sala pròpiament dita, que s'organitza normalment amb tres fileres de butaques a banda i banda de l'espai escènic central.[2]
Abans del seu ús teatral, el local era el magatzem d'un antic taller de cotxes. Per arreglar-lo i adaptar-lo per al nou ús es van dur a terme intervencions elementals, com millorar l'acústica, i per això es va canviar el sostre d'uralita i es va recobrir amb llana de roca. També es va eliminar un entresolat del vestíbul, es van fer nous els lavabos i el camerino, i es van pintar les parets de negre. La part de reciclatge va ser important: l'espai es conservava bàsicament tal com era, però alguns elements es reciclaven d'altres llocs. Per exemple, les moquetes es van reaprofitar de la Fira de Barcelona, que les acostumava a llençar després d'alguns congressos o esdeveniments, mentre que els seients (unes butaques tradicionals, de vellut) provenien d'un petit teatre d'un poble de la perifèria de Barcelona, que els renovava. Posteriorment, la Sala Flyhard ha tornat a renovar espais i instal·lacions, segons un projecte de l'estudi d'arquitectura BOPBAA.[2]
Representacions
Havent-se fundat el 2006 la productora teatral Flyhard Produccions, la Sala Flyhard inicià l'activitat com a seu de la companyia i la productora del mateix nom, amb un nucli inicial format per un grup de joves de Vilafranca del Penedès: el director i dramaturg Jordi Casanovas, i les actrius i actors Roser Blanch, Clara Cols, Sergio Matamala i Pablo Lammers. El nom de la sala i la companyia prové del text Neoburning Generation, de 2005. La companyia presenta diversos muntatges en espais escènics de petit format com ÀREAtangent (al barri del Raval) i altres com la Sala Beckett, el Versus Teatre o Cal Bolet de Vilafranca del Penedès, fins que amb la trilogia Hardcore Videogames (Wolfenstein, Tetris o City/SimCity) obtenen certa repercussió, amb èxit de crítica i públic.[2]
La programació de la Sala Flyhard es basa principalment en teatre de text de joves autors catalans. Algunes de les obres que han passat per la seva cartellera són: Un home amb ulleres de pasta, de Jordi Casanovas (octubre de 2010); Litus, de Marta Buchaca (maig de 2012), Tortugues: la desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó (novembre de 2014); La pols, de Llàtzer Garcia (març de 2014), o El rei borni, de Marc Crehuet (febrer de 2013). Molts d'aquests espectacles han fet, posteriorment al seu èxit a la petita sala de Sants, temporada i gira per altres teatres. Per la seva tasca, l'any 2015 el teatre va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona com a Millor Sala de Teatre.[2]
Referències
- ↑ Juanico Llumà, Núria «El 2020 en 10 moments teatrals». Ara, 29-12-2020, p. 28-29.
- 1 2 3 4 Alcázar Serrat, Ivan. «Sala FlyHard». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre). [Consulta: 7 febrer 2022].
Enllaços externs
- Sala Flyhard - Lloc web oficial (català)