Salado del Norte

Plantilla:Infotaula indretSalado
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaProvíncia de Salta (Argentina), Província de Santiago del Estero (Argentina) i Província de Santa Fe (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaprovíncia de Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Llocriu Paraná Modifica el valor a Wikidata
 24° 28′ 06″ S, 66° 10′ 45″ O / 24.4684°S,66.1791°O / -24.4684; -66.1791
B 31° 40′ 31″ S, 60° 44′ 10″ O / 31.6752°S,60.7362°O / -31.6752; -60.7362
Afluents
Conca hidrogràficaConca de la Plata Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió1.150 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica124.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal15 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Salado, Salado del Norte (per a diferenciar-lo del riu Salado del Sur), Juramento o Pasaje és un important curs fluvial del centre nord de l'Argentina, pertanyent al complex hídric de la conca del Plata. Té una longitud de 2.210 km (amb les seves fonts, 2.355 km), i drena una àmplia conca de 124.199 km².

El dimarts 29 d'abril de 2003 Santa Fe, capital de la tercera província argentina més poblada, va resultar inundada a conseqüència del desbordament de les aigües del riu Salado. Això en gran manera es va deure a la gran velocitat d'escorriment de les aigües de pluja (escolament) ocasionada pel talat massiu dels boscos de la regió del Chaco per a ampliar el cultiu industrial de ⁣⁣soia⁣⁣. A més, la frontera de pastures de bovins després de ser expulsats dels seus tradicionals centres de pastures a la regió pampeana precisament a causa de l'excessiu cultiu de soia.[1]

« Desde el jueves 24 de abril se advierte que una masa hídrica de enorme densidad avanzaba hacia la ciudad. Había tiempo suficiente para reforzar las defensas y hasta poner en marcha un programa de evacuaciones preventivas que habría evitado esta situación que viven los damnificados. En las últimas décadas desaparecieron los organismos que estudiaban el comportamiento del Río Salado por lo que hoy carecemos de elementos técnicos para hacer un estudio serio y lamentablemente, tengo que decir que casi tocamos de oído. »
— Enrique Rodríguez, director del Centro de Información Meteorológica de la Facultad de Ingeniería y Ciencias Hídricas de la Universidad Nacional del Litoral.

Fonts (província de Salta)

Les fonts del Salado sorgeixen en els contraforts orientals dels Andes a la província de Salta. La seva font principal es troba en l'anomenada Sierra de los Pastos Grandes (ramal de la serralada andina), gairebé immediatament al sud del turó Nevado de Acay. En aquesta zona d'encaixonades valls se'n diu riu Calchaquí; allí discorre cap al sud rebent els seus principals afluents (Luracatao, Tacuil, Angastaco o Guasamayo) pel marge dret. En la rodalia de la ciutat de Cafayate rep pel sud les aigües del riu Santa María; a partir de la confluència amb aquest últim torça abruptament cap al nord-est per la Quebrada de las Conchas, rebent en aquesta el nom de Guachipas o Las Conchas; en sortir de la quebrada torça cap al nord al llarg de la secció sud de Valle de Lerma. A la confluència amb el riu Rosario forma el llac-embassament de Cabra Corral, format pel Dic General Belgrano, construït en un profund canyó, i poc més a baix l'embassament El Tunal.

El Guachipas al seu pas per la Quebrada de las Conchas.

Des de la confluència amb el riu Arenales o Arias, el curs és conegut com a Pasaje (ja que era superat per l'antic camino Real. També se'l coneix amb el nom de Juramento, pel fet que en el gual del citat camí, Manuel Belgrano, que venia de Tucumán després de vèncer als reialistes, el 13 de febrer de 1813 va fer jurar la Bandera Nacional a les tropes de l'Exèrcit del Nord.

D'acord amb diversos autors, el Salado del Norte s'origina a partir de la trobada del Guachipas amb l'Arias; no obstant això, en la nomenclatura oficial i popular, el riu conserva el nom de Juramento fins a entrar a Santiago del Estero, on passa a dir-se riu Salado.

A la província de Santiago del Estero

En sortir de la zona muntanyenca el riu arriba a la regió del Chaco. Prenent una direcció sud-est, manté el nom de Juramento fins a entrar (cap als 25° 39′ 01″ S, 61° 57′ 05″ O / 25.65028°S,61.95139°O / -25.65028; -61.95139, 25° 39′ 01″ S, 61° 57′ 05″ O / 25.65028°S,61.95139°O / -25.65028; -61.95139) a Santiago del Estero, on rep el nom de Salado (o Cachimayo, en quítxua santiagueño, de cachi, «sal», i mayu, «riu»). A Santiago del Estero el curs, en general, pren la direcció sud/sud-est, amb un llit poc profund i un llit molt esplaiat en una sèrie d'aiguamolls (esteros) esglaronats que han dificultat l'establiment de poblacions en les poc precises ribes. En aquesta província part dels cabals del Salado són derivats artificialment cap a l'est i sud-est per mitjà d'estrets aqüeductes a cel obert, sent els dos principals l'anomenat Canal de Dios (que aporta les seves aigües a les localitats de Monte Quemado, Tintina i Sacháyoj) i el canal de La Patria que aporta aigües a la ciutat de Quimilí; un altre canal és l'anomenat Encausador que dirigeix rectilíniament els cabals des de l'embassament de los Figueroa (27° 16′ S, 63° 34′ O / 27.267°S,63.567°O / -27.267; -63.567, 27° 16′ S, 63° 34′ O / 27.267°S,63.567°O / -27.267; -63.567) fins a l'embassament de Cuchi Pozo (27° 06′ S, 63° 37′ O / 27.100°S,63.617°O / -27.100; -63.617, 27° 06′ S, 63° 37′ O / 27.100°S,63.617°O / -27.100; -63.617). Mentre que el curs natural del riu Salado corre pels voltants de Suncho Corral i Añatuya.

A la província de Santa Fe

Fotografia de satèl·lit de la ciutat de Santa Fe i el Salado (esquerra de la imatge) i el Paraná (dreta).

Cap a les coordenades 29° 25′ 02″ S, 61° 57′ 00″ O / 29.41722°S,61.95000°O / -29.41722; -61.95000 29° 25′ 02″ S, 61° 57′ 00″ O / 29.41722°S,61.95000°O / -29.41722; -61.95000 el riu corre amb direcció est/sud-est amb diversos meandres arribant a Santa Fe, rebent des del nord les aigües del riu Calchaquí (també denominat río del Sur o Santafesino); després ja a la regió Pampeana de la província de Santa Fe pren una direcció sud/sud-est rebent per la dreta les aigües dels rierols San Antonio i Cululú, i per l'esquerra part de les aigües del arroyo Saladillo enfront de la important ciutat de Santa Fe. Allí pràcticament desemboca al riu Paraná, tot i que un canal natural (el riu Coronda) és en part la seva prolongació durant un tram d'uns 150 km abans de la seva plena afluència en el citat curs. La longitud total del Salado és d'uns 2.355 km, tot i que si es considera solament —com és pràctica convencional— el seu origen en l'afluència del Guachipas amb l'Arias, la longitud es redueix a uns 2.210 km. El seu cabal mitjà a la ciutat de Santa Fe és de 170 m³/s. Sense comptar les conques endorreiques que li són pròximes i que se li uneixen en els períodes humits, la conca del riu Salado del Norte s'estén per una àrea de 124.199 km². És un riu de règim pluvionival.

Pesca esportiva de Salminus brasiliensis al riu Juramento pròxim a l'embassament El Tunal a la província de Salta.

A partir de mitjan segle XX, a causa de l'acció antròpica i a l'hemicicle humit (1973-2020), el règim de cabals d'aquest riu s'ha tornat inestable; trobant-se el seu llit durant llargs períodes sec a la província de Santiago del Estero i sofrint (en gran manera degut a la desforestació de les iungues i el bosc del Chaco) abruptes inundacions durant els períodes de pluges. Fins a inicis del segle XX, quan encara el cabal era bastant regular hi havia la intenció d'utilitzar-lo com una via fluvial que connectés la província de Salta amb el Riu de la Plata (projecte anomenat Canal del Norte).

Els canals derivadors a la província de Santiago del Estero

Tal com s'ha indicat, els anomenats "canals" són en realitat aqüeductes a cel obert amb una profunditat mitjana d'1,5 m i un ample màxim de 2 m, en aquestes rases el nivell de l'aigua rarament excedeix els 50 cm hi ha dos aqüeductes derivadors principals, amb una longitud de més de 100 quilòmetres cadascun:

Longituds dels canals precitats a inicis del 2006 (les longituds són aproximades per diversos factors, un dels principals és l'existència de variacions eventuals de curs ): Canal de Dios: 300 km; canal Virgen del Carmen: 100 km; canal Campo Gallo aprox. 24 km; canal Granadero Gatica aprox. 40 km; canal de la Patria (ramal principal): circa 150 km; ramal Pozo del Castaño–Campo Gallo del Canal de la Patria: 125 km.

Referències

  1. ↑ «Infografía de la inundación». Còpia de fitxer a la Wayback Machine. En el diario El Litoral (Santa Fe). Publicado el 29 de abril de 2013. Consultado el 6 de mayo de 2013.

Enllaços externs