Sally Potter

Plantilla:Infotaula personaSally Potter
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, realitzadora, cantant, cantant de rock, compositora, directora de teatre, compositora de bandes sonores, actriu, guionista, productora de cinema, música Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeChristopher Sheppard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websallypotter.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006845 TMDB (persona): 57206 Rottentomatoes: celebrity/sally_potter Allmovie (artista): p106934 Musicbrainz: 3da2c203-3813-4551-8d5c-0f2bbfa7b7f7 Discogs: 503388 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte Sally Potter (Londres, 19 de setembre de 1949) és una directora de cinema, guionista i actriu britànica. Com a directora de la internacionalment distribuïda Orlando (1992), Potter va obtenir gran apreciació de la crítica per la seva direcció i el seu guió. Protagonitzada per Tilda Swinton, la pel·lícula es va basar en la novel·la del mateix nom de Virginia Woolf i va ser adaptada a la pantalla gran per la mateixa Potter.[1][2] Després de la seva reeixida direcció a Orlando, Potter ha dirigit les pel·lícules The Tango Lesson (1997),[3] Vides furtives (2000), Yes (2004), Rage (2009), Ginger & Rosa (2012) i The Party (2017). Va ser nomenada Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic en 2012.

La seva mare era professora de música i el seu pare dissenyador d'interiors i poeta.[4] El seu germà petit Nic era el baixista del grup de rock Van der Graaf Generator.[5] Quan li van preguntar sobre els seus antecedents, que van influir en la seva feina com a cineasta, respon: "Jo venia d'un origen ateu i d'origen anarquista, cosa que significava que vaig créixer en un entorn ple de preguntes, on res es podria donar per fet."[1]

Potter va començar a realitzar pel·lícules a l'edat de 14 anys, quan un dels seus oncles li va regalar una videocàmera.[6] Eventualment va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la direcció. En 1970 es va unir a l'organització London Film-Makers' Co-op on va començar a realitzar pel·lícules experimentals. En 1979 va dirigir un curt anomenat Thriller, que es va convertir en un succés al seu país. En 1983 va dirigir el seu primer llargmetratge, The Gold Diggers (1983), protagonitzada per Julie Christie.

Filmografia

Llargmetratges
  • The Gold Diggers (1983)
  • Orlando (1992)
  • The Tango Lesson (1997)
  • Vides furtives (2000)
  • Yes (2004)
  • Rage (2009)
  • Ginger & Rosa (2012)
  • The Party (2017)
  • The Roads Not Taken (2020)
Curtmetratges

Premis i distincions

Curs Premi Categoria Obra nominada Resultat
1984Festival de Cinema de BerlínLector Jurat del "Zitty"The Gold DiggersGuanyador
1992Mostra Internacional de Cinema de VenèciaLleó d'OrOrlandoNominat
Ciak d'OrNominat
Premi Elvira NotariGuanyador
Premi OCICGuanyador
1993Premis Independent SpiritMillor pel·lícula internacionalNominat
1993Premis del Cinema EuropeuJove pel·lícula europea de l'anyGuanyador
1993Festival Internacional de Cinema de San FranciscoPremi Satyajit RayGuanyador
1992Festival Internacional de Cinema de TessalònicaFIPRESCIGuanyador
1992Alexandre d'OrGuanyador
1992Assoliment artístic especialGuanyador
1997Festival Internacional de Cinema de Mar del PlataMillor pel·lículaThe Tango LessonGuanyador
2000Mostra de Cinema de VenèciaLleó d'OrVides furtivesNominat
2005Festival Internacional de Cinema de BrisbaneRecomanació especialYesGuanyador
2005Festival Internacional de Cinema d'EmdenPremi Emden FilmNominat
2009Festival Internacional de Cinema de BerlínOs d'OrRageNominat
2009Women Film Critics CircleMillor història femeninaNominat
2012BFI London Film FestivalMillor pel·lículaGinger and RosaNominat
2012SeminciMillor pel·lículaNominat
2012Festival de Cinema d'Abu DhabiMillor pel·lícula narrativaNominat
2012Tallinn Black Nights Film FestivalMenció EspecialGuanyador
2017Festival Internacional de Cinema de BerlínPremi del Gremi del CinemaThe PartyGuanyador
2017Os d'OrNominat
2017Festival Internacional de Cinema de MelbournePremi People's Choice3r lloc
2017SeminciEspiga Arc de Sant MartíGuanyador
2017Espiga d'OrNominat
2019Alliance of Women Film JournalistsEDA Female Focus AwardNominat
2019Premis GoyaMillor pel·lícula europeaNominat
2020Festival Internacional de Cinema de BerlínOs d'OrThe Roads Not TakenNominat

Referències

  1. 1 2 Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press, 2009.
  2. ↑ Frilot, Shari «Sally Potter». BOMB, 44, Summer 1993, p. 30-35. JSTOR: 40424625.
  3. ↑ Potter, Sally. The Tango Lesson. Londres: Faber and Faber, 1997.
  4. ↑ Weinraub, Bernard «The Talk of Hollywood; How Orlando Finds Her True Self: Filming a Woolfian Escapade». The New York Times, 15-02-1993 [Consulta: 30 abril 2012].
  5. ↑ Potter, Sally «Sally Potter». The Guardian [Londres], 22 gener 2013.
  6. ↑ R.T. «Introducing 'Orlando' Director: Q&A with Sally Potter». Rolling Stone, 659, 1993, p. 90.

Bibliografia

  • Fowler, Catherine. Sally Potter. Chicago: University of Illinois Press (2009).
  • Mayer, Sophie. The Cinema of Sally Potter: A Politics of Love. London: Wallflower Press (2009).
  • Potter, Sally. Naked Cinema: Working with Actors. Faber and Faber (2014).
  • Potter, Sally. Orlando. London: Faber and Faber (1994).
  • Potter, Sally. The Tango Lesson. London: Faber and Faber (1997).
  • Potter, Sally. Yes: Screenplay and Notes. New York: Newmarket Press (2005).

Enllaços externs

  • Web oficial
  • The Sally Potter Archive
  • Sally Potter  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
  • An interview with director Sally Potter, guernicamag.com, interview, October 2005
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.