Salmonella enterica

Infotaula d'ésser viuSalmonella enterica Modifica el valor a Wikidata

S. enterica Typhimurium, colònies sobre placa gar Modifica el valor a Wikidata
Dades
EfectesFebre paratifoide i febre tifoide Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseGammaproteobacteria
OrdreEnterobacterales
FamíliaEnterobacteriaceae
GènereSalmonella
EspècieSalmonella enterica Modifica el valor a Wikidata
(ex Kauffmann & Edwards, 1952) Le Minor & Popoff, 1987
Subespècies
  • Salmonella enterica subsp. enterica
  • Salmonella enterica subsp. salamae
  • Salmonella enterica subsp. arizonae
  • Salmonella enterica subsp. diarizonae
  • Salmonella enterica subsp. houtenae
  • Salmonella enterica subsp. indica

Salmonella enterica és una espècie de bacteri gramnegatiu de la família de les enterobacteriàcies (Enterobacteriaceae). És un bacil flagel·lat, anaerobi facultatiu, el principal patogen del gènere Salmonella; provoca la salmonel·losi en humans.[1]

Epidemiologia

La majoria dels casos de salmonel·losi en humans són causats per aliments contaminats amb S. enterica, la qual sovint infecta els bovins i l'aviram; fins i tot s'ha demostrat que animals domèstics, com els gats i els hàmsters són font d'infecció per als humans.[2]

Els ous crus o poc cuits de gallina i oca, per exemple en una truita poc quallada, poden allotjar S. enterica. La contaminació acostuma a produir-se de manera directa, és a dir, s'origina principalment al teixit reproductiu de la gallina, especialment a l'oviducte.[3] D'aquesta manera, el bacteri pot accedir al contingut de l'ou abans de la formació de la closca, tot i que també es pot trobar a la superfície externa d’aquesta.[4] Un cop produïda la infecció, el creixement de Salmonella depèn principalment de la temperatura i del temps d'emmagatzematge, ja que aquests factors determinen la velocitat amb què la membrana vitel·lina (que envolta el rovell) es degrada progressivament.[3] Aquest procés permet que S. enterica es distribueixi cap a aquesta regió, on troba una font de nutrients òptima per a multiplicar-se, assolint fàcilment nivells de contaminació significatius.[3]

La refrigeració i la congelació no mata els bacteris, però alenteix de forma substancial o para el creixement del bacteri. La pasteurització i la irradiació dels aliments es fan servir per matar Salmonella de forma comercial en aliments que contenen ous crus com és el cas dels gelats. Els aliments preparats a casa a partir d'ous crus com en la maionesa i algunes galetes i pastissos poden estendre la salmonel·la si no estan adequadament cuits abans del seu consum.

Patogènesi

Les proteïnes secretades són de la major importància per la patogènesi de les malalties infeccioses causades per Salmonella enterica. Un important nombre d'adhesines estan presents a Salmonella, i formen un biofilm per contactar amb les cèl·lules hoste. Les proteïnes secretades també estan implicades en la proliferació intracel·lular i invasió dins les cèl·lules hoste.[5]

Taxono0mia

Salmonella enterica té 6 subespècies, i cadascuna té serovars associats que difereixen per l'especificitat antigènica.[6] Hi ha uns 2500 serovars per S. enterica.[7] Salmonella bongori era una subespècie de S. enterica, però ara es considera una espècie independent dins el gènere Salmonella. La majoria dels serovars patògens pels humans pertanyen a la subespècie Salmonella enterica subsp. enterica. Aquests serogroups inclouen Salmonella Typhi, Salmonella Enteritidis, Salmonella Paratyphi, Salmonella Typhimurium, i Salmonella Choleraesuis.

Referències

  1. ↑ Giannella RA. Salmonella. In: Baron's Medical Microbiology (Barron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf). ISBN 0-9631172-1-1.
  2. ↑ Swanson SJ, Snider C, Braden CR, et al. «Multidrug-resistant Salmonella enterica serotype Typhimurium associated with pet rodents». New England Journal of Medicine, 356, 1, 2007, p. 21–28. Arxivat de l'original el 2009-03-23. DOI: 10.1056/NEJMoa060465. PMID: 17202452 [Consulta: 9 febrer 2012].
  3. 1 2 3 Humphrey, T. J. «Contamination of egg shell and contents with Salmonella enteritidis: a review». International Journal of Food Microbiology, 21, 1-2, 1-1994, p. 31–40. DOI: 10.1016/0168-1605(94)90197-x. ISSN: 0168-1605. PMID: 8155476.
  4. ↑ Kamaly, Rania; Ewida, Rania; Sayed, Mohammed «Molecular detection of Salmonella isolated from eggs and egg-based products» (en anglès). Journal of Applied Molecular Biology, 1, 1, 01-09-2023, p. 1–11. DOI: 10.21608/jamb.2023.217826.1004. ISSN: 2974-4008.
  5. ↑ Hensel M. «Secreted Proteins and Virulence in Salmonella enterica». A: Bacterial Secreted Proteins: Secretory Mechanisms and Role in Pathogenesis. Caister Academic Press, 2009. ISBN 978-1-904455-42-4.
  6. ↑ http://www.textbookofbacteriology.net/salmonella.html Arxivat 2023-04-21 a Wayback Machine.
  7. ↑ Murray PR; Rosenthal KS, Pfaller MA. Medical Microbiology. 6th. Philadelphia, PA: Mosby Elsevier, 2009, p. 307.

Enllaços externs