Samoiedes (pobles)
| Tipus | ètnia |
|---|---|

Els samoiedes són un grup de pobles estretament emparentats, que parlen llengües samoiedes, i formen part de la família uraliana.[1] Constitueixen una agrupació lingüística, ètnica i cultural. El nom deriva del terme obsolet Samoiede (que significa 'menjador de si mateix' en rus) utilitzat a Rússia per a alguns pobles indígenes de Sibèria.[2][3]
Pobles
Contemporanis
| Gent | Grup | Idioma | Nombre | Territori més important | Altres territoris tradicionals |
|---|---|---|---|---|---|
| Iuracs | Samoiedes del Nord | Nènets | 45.000 | Districte Autònom Iamalo-Nènets
Districte Autònom de Nènets Districte Taymyrsky Dolgano-Nenetsky |
Districte Autònom de Khanty-Mansi |
| Enets | Samoiedes del Nord | Enets | 200-300 | Krasnoiarsk Krai | |
| Nganassans | Samoiedes del Nord | Nganassan | 900-1.000 | Krasnoiarsk Krai | |
| Selkups | Samoiedes del Sud | Selkup | 3.700 | Regió de Tomsk
Districte Autònom de Iamalo-Nènets |
Regió de Krasnoiarsk |
| Kamassins | Samoiedes del Sud | Kamassian | 2 o al voltant del 20[4][5] | Krasnoiarsk Krai |
Extints
- Yurats, que parlaven yurats (samoiedes del Nord)[6]
- Mators o motors, que parlaven mator (samoiedes del Sud)[6]
- Kamassins, que parlaven kamassian (samoiedes del Sud) (en els dos darrers censos, dues persones es van identificar encara com a kamassines en el subgrup "altres nacionalitats".)[7][4]
El major dels pobles samoiedes són els nènets, que viuen principalment en dos districtes autònoms de Rússia: Iamalo-Nenètsia i Nenètsia. Una part dels nènets i la majoria dels nènets i nganassans vivien en el districte autònom Taymyria (abans conegut com a Dolgano-Nenètsia), però hui aquesta zona és un territori amb estatus especial dins de l'àrea de Krasnoyarsk. La majoria dels selkups viuen en el districte autònom de Iamalo-Nenets, però també n'hi ha una població important a la província de Tomsk.
Galeria
Un grup de samoiedes al voltant d'una foguera (1914)
Vestit d'hivern dels samoiedes (abans del 1906)
Xiquet iurac
Família iurac
Un ramat de rens de l'illa de Kolgúiev el 1895
Referències
- ↑ Alguns etnòlegs empren el terme "poble samodeic" en lloc de "samoièdic", vegeu-ne Balzer, Marjorie (1999). La tenacitat de l'etnicitat. Princeton University Press. p. 241. ISBN978-0-691-00673-4.
- ↑ [E]l terme "samoiede" a vegades es considera despectiu en Balzer, Marjorie (1999). The Tenacity of Ethnicity. Princeton University Press. p. 241. ISBN978-0-691-00673-4.
- ↑ "Samoiedes" no tenia un significat despectiu i representa una modificació de l'expressió same-edne en Arctic Institute of North America (1961). Antropologia del Nortd: Translations from Russian Sources. University of Toronto Press. p. 219.
- 1 2 «Итоги Всероссийской переписи населения 2020 года. Том 5. Национальный состав и владение языками. Таблица 2. Состав группы населения "Указавшие другие ответы о национальной принадлежности"». [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ «Администрация Саянского района. Унифицированный туристский паспорт. Саянский район Красноярского края». [Consulta: 3 gener 2023].
- 1 2 «Endangered languages in Northeast Asia: report». Arxivat de l'original el 2019-02-11. [Consulta: 11 juny 2025].
- ↑ «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2025-02-04. [Consulta: 11 juny 2025].