Samsonita
 Samsonita | |
|---|---|
 Cristall de samsonita de la seva localitat tipus, la mina Samson, St. Andreasberg, Harz, Alemanya | |
| Fórmula química | Ag₄MnSb₂S₆ |
| Epònim | Samson Pit (en)   |
| Nom IUPAC | hexasulfur de diantimoni, tetraargent i manganès |
| Localitat tipus | Samson Pit (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfantimonits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.01 – Anhang |
| Dana | 3.4.12.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10.3861(6) Å, b = 8.1108(7) Å, c = 6.663(7) Å, β = 92.639(12)°, Z = 2 |
| Grup puntual | 2/m - Prismatic |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | negre acer |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | vermell fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5.461 (calculada) |
| Densitat | 5,50 a 5,51 g/cm ³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ssn |
| Referències | [1] |
La samsonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Fou anomenada amb el nom de la mina Samson, a Sant Andreasberg, Baixa Saxònia, Alemanya, on fou trobada per primer cop l'any 1910.[2]
Característiques
La samsonita és un mineral d'argent, manganès, antimoni i sofre, un sulfur d'argent i manganès amb cations addicionals d'antimoni, de fórmula química Ag₄MnSb₂S₆, de color negre acer. Té una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs i una densitat de 5,50 g/cm³. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics i estriats.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro i coure. Es pot extreure juntament amb altres minerals de plata com a mena d'aquest important metall.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la samsonita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, skinnerita, wittichenita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.
Formació i jaciments
És un mineral d'aparició molt rara, que es forma en filons hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirargirita, galena, discrasita, tetraedrita, pirolusita, quars, calcita o apofil·lita.[3]
Referències
- ↑ «Samsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Samsonite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].
- 1 2 «Samsonite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 22 desembre 2014].