Samuel Baron
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1925  Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 16 maig 1997 (72 anys) Nova York |
| Formació | Juilliard School (1942–1948) Brooklyn College (1940–1945) |
| Activitat | |
| Ocupació | flautista, director d'orquestra |
| Ocupador | Juilliard School (1971–) Mannes School of Music (1969–1972) Universitat de Stony Brook (1966–) Yale School of Music (1965–1967) |
| Professors | Georges Barrère |
| Instrument | Flauta |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
  | |
Samuel Baron (Brooklyn, 27 d'abril de 1925 - Nova York, 16 de maig de 1997)Samuel Baron (Nova York, 27 d'abril, 1925 - Idem. 16 de maig, 1997 Nova York), va ser un flautista nord-americà.[1]
Biografia
Des de petit va estudiar violí, passant a flauta als 12 anys. Graduat a la Juilliard School (1948), alumne de Georges Barrère i Arthur Lora; També va estudiar direcció amb Edgar Shenkman.[2]
El 1948 va fundar el "New York Wind Ensemble", els concerts del qual va dirigir (amb aquest grup va gravar, sobretot, un disc amb la música de Giovanni Gabrieli).[2] Un any més tard, també va fundar el "New York Brass Quintet", amb el qual va actuar del 1948 fins al 1969 i de nou des del 1980 fins al 1997.[3] Amb el quintet, Baron va fer molts enregistraments, va estrenar moltes obres i va fer moltes gires per Amèrica del Nord i del Sud, Àsia i Europa. Va demanar un permís del conjunt per actuar com a flauta principal amb la Simfònica de Minneapolis (ara l'Orquestra de Minnesota) durant la temporada 1952–53.[4]
Com a part del quintet, va fer una sèrie d'estrenes, entre elles Summer Music de Samuel Barber. Va tocar en diverses orquestres de Nova York el 1952/1953, primera flauta de l'Orquestra Simfònica de Minneapolis.[4] Des de 1965, membre del conjunt Bach Aria Group, des de 1980 el seu director; sota la direcció de Baron, aquest grup, dedicat exclusivament a la música de Johann Sebastian Bach, va gravar L'art de la fuga, arranjat per a quartet de corda i quintet de vent.[5][6] La sonata de Bach per a flauta i clau BWV 1032 (1975, Oxford University Press) va ser publicada sota la direcció de Baron. Entre 1977/1978 fou President de l'Associació Nacional de Flauta.
Els enregistraments de Baron com a solista inclouen sonates de Bach i Georg Philipp Telemann, però predomina la música americana contemporània.
Ha ensenyat a la "Stony Brook University" des de 1966, així com a la Juilliard School, la Universitat Yale i el "Mannes College"; entre els seus alumnes, si conta en particular, Alexa Still.[4]
Referències
- ↑ Allan Kozninn, "Samuel Baron, Flutist and Conductor, 72," The New York Times, May 19, 1997.
- 1 2 "Flutist Samuel Baron: A Conversation with Bruce Duffie," http://www.bruceduffie.com/baron2.html. Accessed December 30, 2024.
- ↑ Amy L. Likar, "The New York Woodwind Quintet: A Continuing Legacy," DMA dissertation, Ohio State University, 1999, p. 65-78, http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1261061176.
- 1 2 3 Kozninn, 1997.
- ↑ Bernard Holland, "The Reborn Bach Aria Group," The New York Times, March 21, 1982.
- ↑ «Bach Aria Festival and Institute Performances now available on Youtube! | Stony Brook University Libraries».