Samuel Hirszenberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1865  Łódź | ||
| Mort | 15 setembre 1908 (43 anys) Jerusalem | ||
| Sepultura | cementiri jueu del mont de les Oliveres | ||
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Múnic Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor, professor universitari, artista | ||
| Ocupador | Acadèmia Bezalel d'Art i Disseny | ||
| Moviment | Realisme | ||
| Professors | Feliks Szynalewski | ||
| Família | |||
| Germans | Leon Hirszenberg Henryk Hirszenberg | ||
Samuel Hirszenberg (Łódź, 22 de febrer de 1865 - Jerusalem, 15 de setembre de 1908) va ser un pintor realista i posteriorment simbolista jueu d'origen polonès actiu a finals del segle xix i principis del xx.[1]
Biografia
Szmul Hirszenberg va néixer el 1865, fill gran d'un treballador d'una fàbrica de teixits a la ciutat polonesa de Łódź. En contra de la voluntat del seu pare, però gràcies a l'ajuda financera d'un metge, va triar ser artista. Als 15 anys va començar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, on va rebre una forta influència de la pintura realista de Jan Matejko.[2] Després de dos anys de formació a Cracòvia, va continuar els seus estudis de 1885 a 1889 a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic.
La seva primera obra important que va cridar l'atenció va ser Ieixivà (1887). Després d'una exposició al Kunstverein München (1889), va exposar al Saló de París i va ser guardonat amb una medalla de plata. A París, va completar la seva formació artística a l'Académie Colarossi.
El 1891, Hirszenberg va tornar a Polònia i el 1893 es va establir a la seva ciutat natal. Mentre que les imatges dels primers anys, com les pintures Estudis talmúdics, Sabbathnachmittag, Uriel da Acosta i El cementiri jueu mostren una certa afinitat amb la pintura de gènere jueva de Leopold Horowitz, Isidor Kaufmann i Maurycy Gottlieb, les seves obres posteriors es poden assignar més aviat al simbolisme i els temes de l'«afligida» història jueva van passar a primer pla. Cal destacar les tres pintures més famoses d'aquest període: El jueu errant (1899),[3] Exili (1904) i Czarny Sztandar / Bandera negra (1905). El 1900, després de treballar-hi durant més de quatre anys, El jueu etern va ser exposada al Saló de París. Decebut per la poca acollida a París, Múnic i Berlín, es va retirar per motius de salut.[4]
El 1901 va fer un viatge d'un any a Itàlia. El 1904, Hirszenberg es va traslladar a Cracòvia. El 1907, va emigrar a Palestina i va començar a treballar com a professor a la recentment fundada Acadèmia Bezalel de Jerusalem, dirigida per Boris Schatz. Després d'un curt i intens període creatiu, va morir el 1908 a Jerusalem.[5]
Galeria
Uriel da Acosta ensenyant al jove Spinoza (1901)
El descans sabàtic (1894)
Capri (1901)
Cementiri jueu (1892)
Spinoza excomunicat
Referències
- ↑ «Vivid study of Jewish art icon Samuel Hirszenberg shown in new book» (en anglès). The Jerusalem Post, 11-02-2023. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Cohen (1998). P. 223.
- ↑ Levy, Eylon. «The Blogs: Guess the date of this Holocaust art» (en anglès americà). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Ruth (1902). Col. 685.
- ↑ KARL SCHWARZ. ARTISTS OF THE 19TH AND 20TH CENTURIES. Universal Library, Internet Archive, PAR. PHILOSOPHICAL LIBRARY, 1949.
Bibliografia
- Cohen, Richard & Rajner, Mirjam, Samuel Hirszenberg (1865- 1908): A Polish Jewish Artist in Turmoil, London, Littman Library of Jewish Civilization, 2022
- Cohen, Richard I. (1998). Jewish icons: art and society in modern Europe. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-20545-6. p. 223-235.
- Goodman, Susan Tumarkin (2001). The Emergence of Jewish Artists in Nineteenth-Century Europe. London; New York: Merrell. ISBN 978-1-85894-153-0ISBN978-1-85894-153-0.
- Ruth (1902). "Samuel Hirszenberg: eine biographische Skizze". A: East and West, vol. 2, issue 10. Columns 673-688.
- "Samuel Hirszenberg" a Jewish Encyclopedia, 1906.
- Schwarz, Karl (1949). Jewish Artists of the 19th and 20th Centuries. New York: Philosophical Library, 1949. p. 43-49.
Enllaços externs
- Obres de Hirszenberg a la Biblioteca Central del Judaisme