Samuel Roberts
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1827  Horncastle (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 18 setembre 1913 (85 anys) Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Sepultura | Cementiri de Highgate, Square 31, Grave 12894 51° 34′ 05″ N, 0° 08′ 51″ O / 51.568083°N,0.147591°O | ||
| President Societat Matemàtica de Londres | |||
| 1880 – 1882 ← Charles Watkins Merrifield – Olaus Henrici → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Londres (1845–1849) Queen Elizabeth's Grammar School (–1844) New College Manchester (1844–1845) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, solicitor | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Samuel Roberts (Horncastle, 15 de desembre de 1827 - Londres, 18 de setembre de 1913) va ser un matemàtic aficionat[1] anglès que va arribar a ser president de la London Mathematical Society.[2][3]
Va estudiar a la Universitat de Londres, on es va graduar el 1847 i va obtenir el master el 1849. Després va estudiar lleis i va ser advocat a Lincoln (Anglaterra) a partir de 1853.
Esdevingué membre de la London Mathematical Society des del primer any de la seva fundació, el 1865,[4] i hi participava activament tot i no ocupar cap càrrec docent o acadèmic. Va ser un dels més prolífics autors de la revista de la Societat.[5]
De 1881 a 1882 va ser president de la Societat que, durant el seu mandat, va instituir la Medalla De Morgan, com un premi triennal al millor tractat matemàtic publicat.[6] Ell mateix la va rebre el 1896.
Els seus treballs versen, sobretot, en geometria i teoria de nombres,[1] entre els quals cal destacar el seu discurs de 1882 en abandonar la presidència, Remarks on Mathematical Terminology, and the Philosophic Bearing of Recent Mathematical Speculations Concerning the Realities of Space, on exposava i criticava la conferència d'habilitació de Riemann i especulava sobre l'existència d'espais matemàtics no intuïtius.[7]
Una de les seves aportacions en el camp de la geometria és el que es coneix com a teorema de Roberts-Txebixov[8] sobre els vincles afins.[9] També va fer aportacions notables en el camp de la cinemàtica.[10]
Referències
- 1 2 Rice i Wilson, 1998, p. 213.
- ↑ Verstraten, 2012, p. 511–515.
- ↑ Doane, 2016, p. 76–79.
- ↑ Verstraten, 2012, p. 511.
- ↑ Rice i Wilson, 1998, p. 212.
- ↑ Rice i Wilson, 1998, p. 198.
- ↑ Nowak, 1989, p. 33.
- ↑ Doane, 2016, p. 76.
- ↑ Verstraten, 2012, p. 507.
- ↑ Koetsier, 2024, p. 241-244.
Bibliografia
- Doane, James. Machine Analysis with Computer Applications for Mechanical Engineers (en anglès). John Wiley & Sons, 2016. ISBN 978-1-118-54134-0.
- Koetsier, Teun. A History of Kinematics from Zeno to Einstein (en anglès). Springer, 2024. ISBN 978-3-031-39872-1.
- Nowak, Gregory. «Riemann's Habilitationsvortrag and the synthetic A Priori status of geometry». A: David E. Rowe, John McCleary (eds.). Ideas and Their Reception (en anglès). Academic Press, 1989, p. 17-38. ISBN 0-12-599661-6.
- Rice, Adrian C.; Wilson, Robin J. «From National to International Society: The London Mathematical Society, 1867–1900» (en anglès). Historia Mathematica, 25, 2, 1998, p. 185-217. DOI: 10.1006/hmat.1998.2198. ISSN: 0315-0860.
- Verstraten, Egbert. «Cognate linkages the Roberts-Chebyshev theorem». A: Teun Koetsier, Marco Ceccarelli (eds.). Explorations in the History of Machines and Mechanisms (en anglès). Springer, 2012, p. 505-520. ISBN 978-94-007-4131-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samuel Roberts» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.