San Caprasio
| ||||
| Epònim | Caprasi, Alberta, Prim i Felicià d'Agen | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i monument | |||
| Part de | Camí de Sant Jaume aragonès | |||
| Primera menció escrita | sí | |||
| Construcció | acabaments del segle xi - segle xii | |||
| Dedicat a | Sant Caprasi | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | romànic llombard | |||
| Material | carreu. | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Santa Creu de la Serós, Osca | ||||
| Lloc | dintre del nucli poblacional | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 30 novembre 2004 | |||
| Identificador | RI-51-0011127 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
| Identificador | 669-004 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Jaca | |||
| Religió | catolicisme | |||
San Caprasio és una església a Santa Creu de la Serós (Província d'Osca, Espanya) construïda entorn de 1020-1030 com a parròquia del petit nucli de Santa Creu, proper al Monestir de Sant Joan de la Penya. Tipològicament pertany al grup de monuments del primer terç del segle xi atribuïts a tallers itinerants de mestres llombards (romànic llombard).
És una església de nau única de dos trams coberts amb voltes d'aresta i un reduït presbiteri cobert amb volta de canó, que antecedeix a un absis semicircular cobert per volta de quart d'esfera. En l'hemicicle absidal s'obren dues petites exedres laterals.
La sobrietat de l'interior es veu alleugerida en l'exterior per la utilització de lesenes i arquets llombards, fins i tot en el front occidental, on s'obre la portada d'ingrés, que confereixen als murs un major joc volumètric i lumínic.
La fàbrica és de carreu de mitja grandària, tallat a maça i col·locat a soga, aparell habitual del sistema constructiu llombard, que aquí també està present en l'ús de la proporció dupla, que dota a l'edifici d'una gran harmonia.
Sobre el presbiteri s'aixeca una torre de planta quadrada i cos únic amb finestres geminades en tres dels seus fronts, que va ser construïda ja al segle xii.
Referències
- Aquest text pren com a referència la declaració de Bé d'Interès Cultural publicat en el BOA nº 147 de data 17 de desembre de 2004 i s'ajusta a l'article 13 LPI.

