Sandro Aguilar

Plantilla:Infotaula personaSandro Aguilar
Imatge
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Portugal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
FormacióPolytechnic University of Lisbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, cineasta, muntador, productor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0013611 TMDB (persona): 876106 Allmovie (artista): p400353 Modifica el valor a Wikidata

Sandro Carlo Cortez Viana de Aguilar (Luanda, Angola, 14 de maig de 1973) és un productor de cinema, director de cinema i muntador de cinema portuguès.

Carrera

Després de graduar-se a l'ESTC - Escola Superior de Teatro e Cinema a principis de 1998 va fundar la productora cinematogràfica O Som e a Fúria, que també des del 2003 actua com a distribuïdora de les seves produccions. Es va convertir en un factor important per al curtmetratge portuguès, però també va produir llargmetratges com l'èxit sorpresa Aquele Querido Mês de Agosto ("Aquell estimat mes d'agost", 2008) de Miguel Gomes.[1]

El focus principal d'Aguilar són els curtmetratges. Ell mateix va fer diversos curtmetratges, en els quals va destacar especialment pel seu film poètic i el seu llenguatge sonor. Les seves obres han guanyat diversos premis, entre els quals: al Festival de Cinema de Locarno, a la Biennal de Venècia i al Curtas Vila do Conde, el festival de curtmetratges de Vila do Conde. Posteriorment, Aguilar es va fer càrrec de l'edició cinematogràfica d'una sèrie de curtmetratges, no sols de la seva pròpia productora.[2] El seu curtmetratge Mercúrio va guanyar el premi principal al Festival Internacional de Curtmetratges d'Oberhausen.

Fins ara ha estrenat dues estrenes com a productor l'any 2012. A més de la premiada Tabu del director Miguel Gomes i l'última pel·lícula de Manoel de Oliveira, O Gebo e a Sombra.[3]

El 2025 va presentar Primeira pessoa do plural a la XL edició de la Mostra de València, on va guanyar els premis a la millor fotografia i a la millor interpretació masculina.[4]

Filmografia (parcial)

Com a director

  • 2025: Primeira pessoa do plural[5]
  • 2010: Mercúrio
  • 2010: Voodoo
  • 2008: A Zona
  • 2007: Arquivo
  • 2003: Corpo e Meio
  • 2002: Remains
  • 2000: Sem Movimento
  • 1998: Estou Perto
  • 1996: Cadáver Esquisito

Producció

  • 1999: Entretanto (Dir: Miguel Gomes)
  • 2002: Remains (també director)
  • 2003: Um Círculo Perfeito (Dir: Carlos Ramos)
  • 2003: A Olhar Para Cima (Dir: João Figueiras)
  • 2003: Anónimo (Dir: João Carrilho)
  • 2003: Mercado do Bolhão (Dir: Renata Sancho)
  • 2004: A Rapariga no Espelho (Dir: Pedro Fortes)
  • 2004: A Cara que Mereces (Dir: Miguel Gomes)
  • 2005: A Rapariga da Mão Morta (Dir: Alberto Seixas Santos)
  • 2006: Rapace (Dir: João Nicolau)
  • 2006: Realce (Dir: João Carrilho)
  • 2007: Primeiro Vôo (Dir: Nuno Bernardo)
  • 2007: Arquivo (també director)
  • 2008: Alpha (Dir: Miguel Fonseca)
  • 2008: A Zona (també director)
  • 2008: Aquele Querido Mês de Agosto (Dir: Miguel Gomes)
  • 2009: Tony (Dir: Bruno Lourenço)
  • 2009: Ruínas (Dir: Manuel Mozos)
  • 2009: A Religiosa Portuguesa (Dir: Eugène Green)
  • 2010: Voodoo (també director)
  • 2010: Mercúrio (també director)
  • 2010: A Espada e a Rosa (Dir: João Nicolau)
  • 2010: Na Escola (Dir: Jorge Cramez)
  • 2011: Nuvem (Dir: Basil da Cunha)
  • 2012: Solo (Dir: Mariana Gaivão)
  • 2012: As ondas (Dir: Miguel Fonseca)
  • 2012: Tabu (Dir: Miguel Gomes)
  • 2012: Terra de Ninguém (Dir: Salomé Lamas)
  • 2012: O Gebo e a Sombra (Dir: Manoel de Oliveira)
  • 2012: O Dom das Lagrimas (Dir: João Nicolau)
  • 2012: Sinais de Serenidade (curtmetratge, també director)
  • 2012: Entrecampos (curtmetratge, Dir: João Rosas)
  • 2013: Campo de Flamingos sem Flamingos (Doku., Dir: André Príncipe)
  • 2013: Gambozinos (curtmetratge, Dir: João Nicolau)
  • 2013: Redemption (curtmetratge, Doku, Dir: Miguel Gomes)
  • 2013: Rei Inútil (curtmetratge, Dir: Telmo Churro)
  • 2013: Jewels (curtmetratge, també director)
  • 2013: Dive: Approach and Exit (curtmetratge, també director)
  • 2014: False Twins (curtmetratge, també director)
  • 2014: O Velho do Restelo (curtmetratge, Dir: Manoel de Oliveira)
  • 2015: Volta à Terra (Dir: João Pedro Plácido)
  • 2015: 1001 Nacht-Trilogie: Der Ruhelose, Der Verzweifelte, Der Verzauberte (Dir: Miguel Gomes)
  • 2015: Bunker (curtmetratge, també director)
  • 2015: A Torre (Doku, curtmetratge, Dir: Salomé Lamas)
  • 2015: Maria do Mar (curtmetratge, Dir: João Rosas)
  • 2015: The Secret Agent (Dir: Stan Douglas)
  • 2015: John From (Dir: João Nicolau)
  • 2015: Rio Corgo (Doku., Dir: Sérgio Da Costa, Maya Kosa)
  • 2016: Briefe aus dem Krieg (Cartas da Guerra) (Dir: Ivo Ferreira)
  • 2016: Eldorado XXI (Doku., Dir: Salomé Lamas)
  • 2016: À Noite Fazem-se Amigos (curtmetratge, Dir: Rita Barbosa)
  • 2017: Coup de Grâce (curtmetratge, Dir: Salomé Lamas)
  • 2017: Mariphasa (també director)
  • 2017: Ramiro; Dir: Manuel Mozos
  • 2017: Far from Amazonia (Longe da Amazônia, Dir: Francisco Carvalho)
  • 2018: Extinção (Doku., Dir: Salomé Lamas)
  • 2018: Sara F. (curtmetratge, Dir: Miguel Fonseca)
  • 2018: Como Fernando Pessoa Salvou Portugal (curtmetratge, Dir: Eugène Green)
  • 2018: Hotel Império (Dir: Ivo Ferreira)
  • 2018: Il Sogno Mio d'Amore (Documental, Miguel Moraes Cabral, Nathalie Mansoux)
  • 2019: Frankie (Dir: Ira Sachs)
  • 2019: Technoboss (Dir: João Nicolau)
  • 2019: Patrick (Dir: Gonçalo Waddington)
  • 2019: Viveiro (Doku., Dir: Pedro Filipe Marques)
  • 2019: O Filme do Bruno Aleixo (Dir: João Moreira, Pedro Santo)
  • 2020: Armour (també director)
  • 2020: Nha Mila (curtmetratge, Dir: Denise Fernandes)
  • 2020: A Terra do Não Retorno (curtmetratge, Dir: Patrick Mendes)
  • 2023: Pedágio

Bibliografia addicional

  • Jorge Leitão Ramos: Dicionário do Cinema Português 1989 - 2003 Editorial Caminho, Lissabon 2005, ISBN 972-21-1763-7

Referències

  1. ↑ Sandro Aguilar al web del berliner-kuenstlerprogramm
  2. ↑ Jorge Leitão Ramos: Dicionário do Cinema Português 1989 - 2003 Editorial Caminho, Lissabon 2005, Seite 27.
  3. ↑ http://osomeafuria.com/about-us/.
  4. ↑ Palmarés de la Mostra de València 2025 a cinemaldito.com
  5. ↑ Sandro Aguilar • Director de Primeira pessoa do plural. "No me había permitido a mí mismo abrazar el humor"; Cineuropa, 6 de febrer de 2025