Sant Feliu de Monars
| Dades | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Església | ||||||
| Construcció | Medieval | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Ubicació geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Montagut i Oix (Garrotxa) | ||||||
| Lloc | Monars. Montagut i Oix (Garrotxa) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 10048 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
Sant Feliu de Monars és una obra del poble de Monars, al municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Construcció romànica dels segles xi i xii, d'una sola nau amb volta de canó apuntada. L'absis carrat és trapezoïdal, preromànic. A migdia, l'edifici presenta una cornisa i la porta d'entrada d'arc de mig punt recolzat damunt una simple cornisa, amb llinda llisa. A ponent hi ha una finestra i el campanar d'espadanya de doble obertura. Al costat nord hi ha una cornisa i una sagristia, afegida en temps més avançats.[1]
Història
Hi ha notícies documentals des del 1064. Consta com a "Sancti Felicis de Monariis" en una cessió feta el 1096 per Arnau a favor del monestir de santa Maria de Besalú. L'any 1362 ve documentada com a "Sancti Felicis de Monarys" i s'indica que l'església estava annexionada a la parròquia de Sant miquel de Pera en el primer terç del segle xviii.[1] Modernament ha estat coneguda també com a Sant Sebastià.[1]
Referències
- 1 2 3 «Sant Feliu de Monars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 novembre 2015].

