Sant Martí de Capsec
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Església | |||
| Part de | Capsec | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 445 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Bianya (Garrotxa) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10939 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Martí de Capsec és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
És una església d'una sola nau, volta apuntada i una cornisa que corre els murs. Durant els segles xvii-xviii va ser ampliada per tal de fer capelles laterals. Cal destacar que el temple havia tingut tres absis i planta de creu llatina. Actualment es conserva l'absis central, amb una finestra cega a l'interior que serveix de fornícula per la imatge del sant titulat. De les dues absidioles només resta la del costat nord, l'altre es malmeté en construir la sagristia.[1]
Hi ha dues pedres que daten les reformes, una al campanar, amb la data de 1771, i una pedra cantonera al mur nord, que diu" ANTONI GURT 1675".[1]
Hi ha una pica baptismal romànica situada a l'interior de l'església. d'immersió decorada amb un cordó trencat que l'envolta a la part baixa, i un altre cordó a la part alta, del qual pengen uns creus i dues mans, motius únics a la diòcesi gironina pel que a piques baptismals es refereix. Amida 90cm de diàmetre i 77cm d'alçada.[1]
Hi ha una pica d'aigua beneïda situada a l'interior de l'església. Ornada amb motius florals i de data molt posterior a la pica baptismal. Amida 35cm d'alçada sense el pedestal de vuit cares que amida 50cm i 60cm de diàmetre.[1]
Al seu interior es conserven una sèrie d'altars realitzats entre els segles xviii i xix.[1]
Història
L'església parroquial del poble de Capsec està ubicada als peus de la serra de Malforat. En els documents apareix com a "Sancti Martine de Cullule Sicco" (1033). Aquest topònim s'anirà modificant: "Cuilissicco" (1079), "Cuisil" (1094), "Cuil-sech" (1117), "Culsech" (1208), "Cuilsico" (1214, "Cubilissicco" (1269, "Campsech" (1358, "Cubilisico" (1392) i "Capitesico" (1691).[1]
Igual que la resta de la demarcació, Sant Martí va pertànyer molt de temps al monestir de Sant Pere de Camprodon. Segons consta a les pastorals, el temple va ser molt modificat durant els segles xvii-xviii.[1]

