Santa Magdalena d'Esplugues

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Magdalena d'Esplugues
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia parroquial Modifica el valor a Wikidata
Part deconjunt del carrer de l'Església i la plaça del Pare Miquel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaEsplugues de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocPl. Pare Miquel Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ N, 2° 05′ E / 41.38°N,2.09°E / 41.38; 2.09
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC18903 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Sant Feliu de Llobregat Modifica el valor a Wikidata

L'església de Santa Magdalena és un temple parroquial d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Forma part del conjunt del carrer de l'Església i plaça del Pare Miquel.

Història

El 1059 està documentada l'existència d'una església en aquest lloc, un alou del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que el 1103 va ser consagrada com a parròquia.[2][3] A petició del rector mossèn Antoni Godó, el 1503 hi va tenir lloc una reforma i ampliació, dirigida pel mestre de cases Lluís Dutasca,[3] amb la construcció del campanar i una nova rectoria.[2][1]

El 1844, va començar una nova ampliació amb la cessió per Francesc Tomàs, a canvi d’una casa nova, de Can Majoral i els horts que tenia al davant i que arribaven fins a Can Pi. Les obres, dirigides per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta van durar fins al 1864, i suposaren la construcció d'una nova façana i campanar, el baptisteri i dues capelles laterals per banda.[3][2] El 1925, Pau Gelabert, propietari de Can Pi, va cedir un tros de l'era per a la construcció de la capella del Santíssim, que sobresurt del perímetre rectangular de l'església.[3][2]

El 1936, amb l'esclat de Guerra Civil (1936-1939), el temple va ser cremat i van desaparèixer el retaule neoclàssic de l'altar major i la resta d'imatges, excepte la de la Mare de Déu de Gràcia (1683), que va ser amagada i salvada, i també es va perdre l'arxiu parroquial.[3][2] Un cop acabat el conflicte, l'arquitecte municipal Climent Maynés en va dirigir la reconstrucció. El 1941 s’instal·laren unes noves campanes de la foneria Barberí (Olot), i el 1944, el presbiteri va ser ampliat amb una tramada.[3]

Descripció

És un temple de nau única amb capelles laterals construïdes entre els contraforts. A la façana s'obre una rosassa de vidres acolorits. Porta amb llinda i un timpà de mig punt. Al costat esquerre s'alça el campanar, quadrat, amb quatre finestrals de mig punt, amb l'esfera del rellotge davant i un cimal de ferro per sostenir les campanes. L'obra és tota de maçoneria.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Església de Santa Magdalena». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 «Església parroquial de Santa Magdalena». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  3. 1 2 3 4 5 6 «Can Pi». Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental d'Esplugues de Llobregat p. 34-36. Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 15-10-2017.

Vegeu també