Santa Maria de Colomers
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | Segles XI – XII, XVI – XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, barroc | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Colomers (Baix Empordà) | |||
| Lloc | Plaça de l'Església | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 7005 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Maria és una església al centre del nucli de Colomers.[1] És un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis semicircular i torre als peus.[1] L'aspecte actual del temple mostra les intervencions experimentades al llarg del temps a partir de l'estructura original romànica.[1]
Arquitectura

A l'interior, la nau es cobreix amb volta apuntada i al llarg dels seus murs s'obren les capelles, amb tres arcs de mig punt que recolzen sobre pilastres.[1]
Un arc triomfal doble separa la nau del presbiteri.[1] La part més interessant és l'interior de l'absis.[1] Està decorat per arcs cecs sostinguts per dotze columnes amb capitells esculpits amb motius vegetals, representació d'animals, figures humanes i motius geomètrics. Alguns dels capitells són originals i d'altres han estat reemplaçats.[1]
Exteriorment, s'observen dues etapes constructives: la part inferior correspon, amb moltes modificacions (capelles laterals, portada), a l'obra romànica, mentre que la part superior, amb espitlleres, és el resultat de les obres de fortificació dels segles XVI – XVII.[1] A la façana s'obre la porta d'accés barroca.[1] És rectangular i la corona un frontó trencat per damunt del qual hi ha una finestra romànica d'arc de mig punt.[1] Conserva les lesenes de la primitiva façana romànica amb decoració de tipus llombard.[1]
La torre, a la banda dreta, té base quadrada, cos superior vuitavat amb obertures de mig punt i coronament de barana amb balustres.[1]
Història
Les primeres referències documentals a Santa Maria de Colomers daten del segle ix, i l'esmenten com a cel·la depenent del monestir de Sant Medir. La llarg dels segles x i xi, altres documents en confirmen l'existència i informen del pas a la jurisdicció de Santa Maria d'Amer, on va traslladar-se el cenobi de Sant Medir. L'església mostra diverses etapes constructives, dues de les quals d'època romànica; són del segle xi l'absis, el frontis i les restes dels murs laterals i de la decoració llombarda de l'exterior, així com els capitells de l'interir de l'absis; als segles XII i XII corresponen la volta i les pilastres i arcs de suport. Els segles xvi i xvii s'hi feren les obres de fortificació, entre els segles XVII i XVIII es produí una nova intervenció d'importància en què s'hi van afegir les capelles laterals, la sagristia, la portalada i el campanar, entre 1970 i 1973, un procés de restauració va recuperar part de les estructures romàniques que havien quedat amagades.[2]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 «Església parroquial de Santa Maria». Romànic Obert. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2013. [Consulta: 27 desembre 2013].
- ↑ «Església parroquial de Santa Maria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2013].

