Santa Maria de Corbiac

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria de Corbiac
Imatge
Dades
TipusEsglésia d'un antic priorat
ConstruccióSegles xi i xii
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud609,3 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
RegióCatalunya Catalunya del Nord
ComarcaConflent
LlocMosset
 42° 39′ 35″ N, 2° 21′ 50″ E / 42.6597°N,2.3639°E / 42.6597; 2.3639
Monument històric inventariat  
Data24 maig 2000
IdentificadorPA66000008
Corbiac des del sud-oest, on era el poble vell de Mosset

Santa Maria de Corbiac (en francès Chapelle Notre-Dame de Corbiac) és l'església de l'antic priorat d'aquest nom del terme comunal de Mosset, a la comarca nord-catalana del Conflent.

És[1] al sud-est del poble de Mosset, a cosa d'un quilòmetre i mig d'aquest poble, a mig camí entre Mosset i Molig, a l'esquerra de la Castellana i a ran, al sud, de la carretera D - 14.

Història

Vista del priorat des del nord-est

L'església era una construcció del segle xii que sembla que fou obra del cavaller Berenguer de Corbiac[2] que donà nom al temple. Santa Maria apareix documentada el 1334 en una carta de donació, sota la denominació d'«Ecclesia Sanctae Mariae de Corbiaco».

Absis i façana meridional

En el mateix indret, Guerau de Cruïlles i de Santa Pau, senyor de Mosset, s'hi feu construir el 1549 el mausoleu dels Cruïlles de Santa Pau, i hi fundà un priorat trinitari el 1575. El primer abat fou Pere d'Oriola, i l'any 1570 i escaig s'afegiren algunes fortificacions per protegir-se dels heretges hugonots. La història del priorat fou de curta durada, ja que mai no hi visqueren més de set monjos; el 1595 l'orde fundà un establiment a Perpinyà, un indret molt més segur, i durant tres anys Corbiac restà abandonat. Alguns monjos hi tornaren el 1598 per tornar-lo a deixar, ara definitivament, el 1605. Un intent posterior de restauració per religiosos augustinians el 1610 no reeixí: només hi restaven quatre monjos quan la revolució francesa li donà el cop de gràcia. El 1791 l'església i el monestir esdevingueren propietat nacional, i un propietari de Mosset els adquirí per 26.300 lliures. El 1820 passà a mans de la família Ruffiandis, de llarga tradició,[3] que els transformà en granja i els retingué fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.

L'església

Claustre del priorat

És un edifici romànic del segle xiii d'una llarga nau única amb un cor en tribuna de finals del segle setzè, i un absis semi-circular ornat amb frescos del dissetè per l'interior, i amb una franja en dents d'engranatge a l'exterior. L'església està rematada per un campanar d'espadanya d'arc doble amb capitells del primer art romànic. Diversos objectes que havien pertangut a Corbiac, com una marededeu[4] del segle xiii en fusta, foren donades el 1823 i es conserven en l'actualitat a l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa de Mosset. Roman encara una petita porció de l'antic claustre trinitari. La vista exterior de l'església està desfigurada per diverses construccions posteriors que s'hi han adossat.

Absis i costat nord

El 1679, l'aleshores popular escultor Lluís Generes rebé l'encàrrec[5] de fer-hi un retaule.

Durant el segle xix, l'església va ser engolida per una granja que es bastí al seu voltant, i l'església es deteriorà progressivament. El 1989 l'edifici fou adquirit per una parella d'escriptors anglesos, i posteriorment fou venut el 2006; les restauracions que uns i altres propietaris hi emprengueren permeteren de trobar unes pintures murals del segle xvi que en fan una peça única de l'art renaixentista al Rosselló. El 2000[6] havia havia estat declarat monument històric de França.

Bibliografia

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa; Delcor, Maties. «Mosset: Santa Maria de Corbiac». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «97 - Mosset». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 90. Santa Maria de Corbiac». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Mosset». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències

  1. ↑ Santa Maria de Corbiac en els ortofotomapes de l'IGN
  2. ↑ Corbiac, del llatí corvus, 'corb', es vincula a una llegenda cristiana sobre la fundació de l'església. L'ocell figura a l'escut d'armes del monestir (Llegenda recopilada per Franck Berthoux)
  3. ↑ Jaume Galdric Ruffiandis (1823-1891) va ser dues vegades alcalde de Mosset, i Jacques-Joseph Ruffiandis (1887-1956) va ser un professor, escriptor i militar que publicà el llibre Un vieux village: Mosset i documentà la història de Santa Maria de Corbiac
  4. ↑ Segons la llegenda, dos pastors haurien trobat aquesta marededeu en algun moment del segle viii. Molt abans, doncs, que l'actual imatge fos esculpida.
  5. ↑ «Informació, a pyreneescatalanes.free» (en francès). [Consulta: 13 setembre 2013].
  6. ↑ Fitxa i fotografia a la base de monuments històrics francesos Mérimée

Enllaços externs

  • Fotografia
  • Descripció i fotografia (francès)
  • La Mare de Déu de Corbiac (francès)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.