Santa Maria de Fe
| Tipus | municipi de Paraguai  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Paraguai | |||
| Departament | departament de Misiones | |||
| Població humana | ||||
| Població | 7.385 (19,91 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 371 km² | |||
| Altitud | 130 m | |||
Santa María de Fe és una ciutat i districte del Paraguai, situat al departament de Misiones. Segons el cens de 2022, el districte tenia 7.481 habitants.[1]
La població té l'origen en una de les reduccions jesuítiques establertes entre comunitats guaranís durant el segle XVII. Conserva un conjunt de patrimoni jesuític-guaraní format per escultures religioses, construccions històriques i restes arqueològiques relacionades amb l'antiga missió.[2]
Geografia
Santa María de Fe es troba al sud del Paraguai, al departament de Misiones, a uns 15 km de San Ignacio Guazú.[3]
La plaça Mariscal Estigarribia ocupa el centre de la població i constitueix l'espai principal del nucli històric. Al seu entorn es troben l'església, el museu jesuític i diverses construccions vinculades a l'antiga reducció.[4]
A la plaça viu també un petit grup d'aluates negres (Alouatta caraya), que s'ha convertit en un element característic de l'espai públic.[5]
Història
La reducció jesuítica
Santa María de Fe té l'origen en la reducció de Nuestra Señora de Taré, fundada l'any 1647 pel jesuïta Manuel Berthot entre comunitats guaranís.[6]
La missió va experimentar diversos trasllats durant les dècades següents en un context d'inseguretat i moviments de les reduccions de la regió, abans d'establir-se al sector on es desenvoluparia la població actual.
Formava part del conjunt de missions administrades per la Companyia de Jesús dins la província jesuítica del Paraguai. La vida comunitària s'organitzava al voltant de l'església, la plaça i les dependències de la reducció.
Els tallers missioners desenvoluparen una important producció d'escultura religiosa en fusta policromada. Les peces conservades mostren la combinació de models artístics europeus amb el treball dels artesans guaranís.[7]
Després de l'expulsió dels jesuïtes
L'expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de la monarquia hispànica el 1767 va posar fi a l'administració jesuítica de la reducció.
Després de l'expulsió, la població local va mantenir una part de les pràctiques religioses i va contribuir a la conservació de nombroses imatges procedents de l'antiga missió.[6]
L'església de la reducció havia desaparegut l'any 1910 i posteriorment se'n va construir una de nova al mateix recinte.[8]
Els jesuïtes van tornar a Santa María de Fe l'any 1931.[6]
Patrimoni
Museu Jesuític de Santa María de Fe
El Museu Jesuític de Santa María de Fe, també conegut com a Museu Diocesà, conserva una col·lecció d'escultura religiosa procedent de l'antiga missió.[2]
La Secretaría Nacional de Turismo indica que la col·lecció inclou 56 escultures de tradició barroca vinculades a les missions jesuítiques i al treball dels artesans guaranís.[3]
Aquestes peces han estat incloses en projectes d'investigació i conservació sobre l'escultura de les antigues reduccions jesuítiques del Paraguai.[7]
El museu ocupa una de les construccions històriques conservades a l'entorn de la plaça central, relacionada amb les antigues cases de la població indígena de la reducció.[3]
Església i restes arqueològiques
L'església actual ocupa el recinte on s'aixecava l'església de l'antiga reducció.
Durant unes obres efectuades l'any 2013 al pati de l'església es van localitzar restes arqueològiques. Els tècnics de la Secretaría Nacional de Cultura van documentar rajoles ceràmiques, fragments de teula, vidre i làmines metàl·liques associades a les antigues construccions.[8]
Arquitectura tradicional
El centre històric conserva diverses edificacions relacionades amb la configuració urbana de l'antic poble jesuític.
La Secretaría Nacional de Cultura ha reconegut el valor patrimonial d'immobles situats dins l'àrea històrica de Santa María de Fe.[9]
Algunes antigues construccions vinculades a les cases de la població guaraní han estat reutilitzades com a equipaments culturals o allotjaments.
Altres elements patrimonials
L'Ykua Teja és una antiga font vinculada tradicionalment al sistema d'abastament d'aigua de la població. El nom combina el mot guaraní ykua, 'font' o 'naixement d'aigua', amb teja, en referència a la coberta de teules.[3]
Santa María de Fe conserva també el Museu Aimé Bonpland, dedicat al naturalista francès Aimé Bonpland. Els immobles on funciona van ser declarats béns de valor patrimonial cultural l'any 2021 per la Secretaría Nacional de Cultura.[10]
Població
Segons el cens nacional de 2022, el districte de Santa María de Fe tenia 7.481 habitants.[1]
Economia i turisme
L'activitat econòmica local combina serveis, activitats agropecuàries, artesania i iniciatives relacionades amb el turisme cultural.
El patrimoni jesuític-guaraní forma part de la Ruta Jesuítica promoguda per la Secretaría Nacional de Turismo.[3]
Durant la dècada de 2020, SENATUR ha impulsat el projecte «Santa María Pueblo Hotel», orientat a articular allotjament, gastronomia i altres serveis locals dins d'una oferta turística integrada.[11]
L'any 2026 es van desenvolupar també activitats de formació destinades a prestadors de serveis gastronòmics i turístics de la localitat.[12]
Referències
- 1 2 «Resultados Finales del Censo Nacional de Población y Viviendas 2022. Estructura de la población por edad y sexo» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 «Museo Jesuítico de Santa María de Fe» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura, 5 setembre 2023. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 «Santa María de Fe mostró su lado turístico-cultural» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo, 16 setembre 2023. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Plaza central - Santa María de Fé» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Plaza central - Santa María de Fé» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 «Consultoría para la elaboración de Planes de Desarrollo Turístico Departamentales y Municipales. Misiones» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 «Expertos alemanes expusieron resultados de investigación sobre las esculturas Jesuíticas» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura, 9 març 2017. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 «Hallazgo arqueológico en Santa María de Fé» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura, 22 gener 2013. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Dictamen sobre bienes de valor patrimonial en Santa María de Fe» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura, 2021. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Ministro de Cultura participó de ceremonia con motivo de la declaración como Bien de Valor Patrimonial Cultural del Museo Aimé Bonpland» (en castellà). Secretaría Nacional de Cultura, 20 octubre 2021. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Santa María de Fe avanza como destino con el proyecto Pueblo Hotel» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo, 10 març 2026. [Consulta: 20 agost 2026].
- ↑ «Capacitación apunta a fortalecer sectores gastronómico y turístico de Santa María Fe» (en castellà). Secretaría Nacional de Turismo, 21 maig 2026. [Consulta: 20 agost 2026].
Vegeu també
- Missions jesuítiques guaranís
- Missió jesuítica de San Cosme y San Damián
- Santíssima Trinidad del Paraná
- Missió jesuítica de Jesús de Tavarangué
Enllaços externs
- Museu Jesuític de Santa María de Fe, Secretaría Nacional de Cultura