Santa Maria de Gualta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gualta (Baix Empordà) | |||
| Lloc | Pl. de l'Església | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 8 agost 1990 | |||
| Id. IPAC | 7133 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Santa Maria de Gualta) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Santa Maria de Gualta és un edifici religiós del municipi de Gualta (Baix Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
Església d'una nau, capelles laterals i capçalera carrada, orientada vers el nord. Els diferents espais són coberts amb voltes de llunetes, amb cornises motllurades. L'interior presenta un remolinat modern.[1]
Al frontis hi ha la portalada d'arc rebaixat ornada amb pilastres, ressalts i motllures. Sobre la llinda hi ha una fornícula, ara orfe d'imatge; al centre del mur un rosetó. Al sud-est de l'edifici es dreça el campanar de torre, quadrangular i amb arcs escarsers. La construcció és a base de grans rebles desbastats travats amb morter i lligat amb carreus angulars.[1]
Història
L'església de "Sancte Marie de Aqualta" és citada en el testament d'Ermengol Bernat a favor de la Canònica de la Seu de Girona a la qual pertanyé de l'any 1046. L'any 1058 la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe Berenguer Guifré de Girona aquesta església de "Acualta". És citada a les "Rationes Decimarum" dels anus 1279 i 1280 i als nomenclàtors diocesans del segle xiv i posteriors com a parroquial.[1]
Referències
- 1 2 3 «Santa Maria de Gualta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].