Santa Maria de Segueró

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria de Segueró
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXII, XV, XVIII
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBeuda (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LlocSegueró. Beuda (Garrotxa)
 42° 14′ N, 2° 45′ E / 42.24°N,2.75°E / 42.24; 2.75
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC9923 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Santa Maria de Segueró) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria de Segueró és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Església parroquial del poble de Segueró, situat als peus dels vessants sud-orientals de la Serra de la Mare de déu del Mont, a la capçalera del torrent de Segueró, agregat al municipi de Beuda. És una construcció romànica del segle xi, d'una sola nau i absis semicirculars. La porta d'entrada, a ponent, té arcs en gradació i el forrellat original que té forma de cap de dragó; a sobre hi ha un ull de bou i una barbacana. La façana està coronada per un campanar de torre amb teulat a dues aigües bastit sobre l'antiga espadanya de dos ulls. Exteriorment, l'absis està decorat amb unes arcuacions llombardes dintre les quals s'obren petites espitlleres i un fris dentat.[1]

Al segle xv l'edifici fou modificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el perímetre de l'església.[1]

Al cor del temple es conserva l'orgue de pedals que està molt malmès. Va ser fet de fusta policromada, tubs d'estany i el teclat original encara és visible. Aquesta obra va ser feta durant les reformes que es van portar a terme al llarg del segle xviii.[1]

La pica baptismal de l'església correspon al segle xviii, moment en què es realitzaren reformes i decoracions al temple. Està ornada amb grans fullatges estilitzats i amida 80 cm d'alçada i 85 cm de diàmetre.[1]

Situada darrere l'altar major de l'església es troba la imatge de la Verge Maria amb el seu infantó, feta d'alabastre de les pedreres properes i policromada amb colors forts: vermells, blaus i grocs. La Verge duu corona i està abillada amb una túnica i vestit vermell cenyit per un cordó; porta el seu fill al braç esquerre, vestit de groc, que beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra guarda un llibre. Aquesta imatge seient de Santa Maria va ser realitzada en el decurs del segle xiv.[1]

A terra es pot veure el sepulcre dels Noguer de Segueró, decorat amb fullatges, una calavera, l'escut de la família i la inscripció:[1]

D. O. M.[1]

PREDICVAD D DOMS NOGUER[1]

ET CASES I AMDIU? ORIS[1]

POSITAE INTUMULIS HIC[1]

TRANSLATAE FUERE[1]

IDIBUS NOVEMBRIS[1]

ANNO DEI DN MDCXVII[1]

Escut (2 roures i 2 cases)[1]

HIC FELICIANO NOGUE ET ANNA[1]

CASES QUI DICTAS FAMILI[1]

MATRIMONIO CONIVXERUN[1]

COM MAIORIM POSTERITAES[1]

NE SUIS[1]

RESVRRECTIONE EXDECTA Bunt[1]

_________. _____________[1]

IOSEPH NOGUER V I D PRIOR DE[1]

PANISSAS AC CANO NIC? ECLIAE[1]

DE VILABERTRAN ET PETRU[1]

NOGUER ET CASES DOMICEL[1]

ESTISSIMI POSWERNUT[1]

Al costat dret de la nau hi ha el Monument de Setmana Santa, realitzat el 1747.[1]

Història

Es troba citada l'església de Santa Maria de Segueró en un document de l'any 1001, "…parrochie sancte Marie quae est in villa Sagarone…", i fou cedida l'any 1017, pel comte Bernat Tallaferro, a la tot just creada Seu de Besalú. A finals del segle xvii, el lloc consta inclòs dins els territoris de jurisdicció reial.[1]

Procedents d'aquesta església, es guarden al Museu Diocesà de Girona les taules del segle xvi, realitzades pel mestre renaixentista Pere Mates que representen passatges de l'antic i Nou Testament.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 «Santa Maria de Segueró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2013].