Santa Maria de Vallvidrera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic flamíger | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Lloc | Ctra. Església, 93 / Camí del Cama-sec, 6-12 | |||
| ||||
| Format per | Mas de l'església de Santa Maria de Vallvidrera | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40380 | |||
| Id. Barcelona | 2259 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Mas de l'església de Santa Maria de Vallvidrera | ||||
| Id. IPAC | 30348 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Santa Maria de Vallvidrera és una església del nucli homònim de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2] Al costat hi ha un mas, que també està inventariat.
Història
L'església està documentada des del 987, quan un tal Muç o Moció mor en tornar del captiveri que va patir amb la ràtzia d'Almansor al 985, deixà, entre altres legats, una vinya a Sancta Maria qui est sita in Valle Vitraria. El testament fou jurat a l'altar de Santa Maria a St. Joan de Valle Vitraria, l'església, probablement amb tres advocacions com era habitual, pertanyia llavors a Sant Cebrià d'Aquallonga (actual Valldoreix).[3]
El temple actual va ser construït el 1540-1587 pel mestre de cases occità Lleonard Bosch, essent, tot i les modificacions del segle xvii, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana al segle xvi.[2]
Descripció
El temple està envoltat d'una zona boscosa del Parc Natural de Collserola. S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.[1] L'església és d'una sola nau i absis poligonal, amb un campanar de planta quadrada flanquejant el temple. La façana principal es troba sense massa ornamentació amb la pedra arrebossada: sobre la porta trobem una fornícula amb una creu i un petit rosetó amb un vitrall. L'interior és igualment auster, amb voltes de creueria a la part principal i voltes apuntades a l'espai lateral.[1]
Referències
- 1 2 3 «Església de Santa Maria de Vallvidrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Església de Santa Maria de Vallvidrera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Església de Santa Maria de Vallvidrera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
- «Església de Santa Maria de Vallvidrera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.