Santa Maria de la Bleda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Bleda (Alt Penedès) | |||
| Lloc | Camí de la Bleda | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 2779 | |||
Santa Maria de la Bleda és una església del veïnat del mateix nom al municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història
La primera referència documental és del 1032, i al segle xii era parròquia. El 1247 depenia del monestir de Sant Pere de Casserres. A finals del segle xvi el papa Sixt V la uní a la comunitat de Vilafranca. El 1683 s'hi va realitzar una reforma molt important, i el 1825 fou feta sufragània de Sant Genís de Pacs del Penedès, a la qual encara pertany.[2]
Descripció
És un temple de nau única, ampliada amb una altra per la façana nord el segle xvii. En la façana de migdia hi ha tres arcs interiors cecs. La porta actual és posterior i sembla oberta tallant l'antic absis, ja que s'hi pot veure un arc que podria ésser el triomfal de la primera. Aquesta seria la causa de la seva orientació d'emplaçament sigui invertida. També va ésser allargada per la façana de ponent per fer-hi l'actual cambril de la Verge. Hi ha un campanar d'espadanya amb grossos carreus de pedra picada.[1]
Sarcòfag
Sarcòfag en forma de caixa paralel·lelepipèdica de 150 x 50 cm de base i 48 cm d'alçada. La tapa és a doble vessant de 109 cm de llargada per 54 cm d'amplada i 28 cm d'alçada. Està buidat d'un bloc de pedra calcària tova i l'única decoració que presenta és una senzilla motllura que divideix la tapa en sentit transversal en dos sectors iguals.[1]
Pica baptismal
Fins al 1984 es trobava abandonada a l'exterior de l'església, recolzada en un dels contraforts existents del mur lateral esquerre, i actualment es troba a l'interior.[1] És troncocònica bastant irregular amb els laterals rectes o bé, en alguns punts, lleugerament concavats. Tota la pica és llisa sense cap motiu ornamental presentant algunes superfícies bastant desgastades. És de construcció molt rudimentària tallada en pedra calcària fossilífera. Té part del brocal trencat essent restaurada molt matusserament afegint-li trossos de maó.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Santa Maria de la Bleda - Ermita de la Mare de Déu de la Bleda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Capella de la Bleda». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.