Santa Maria de les Feixes
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Església | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) | |||
| Lloc | Camí de Can Catà | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 30 juny 2004 | |||
| Id. IPAC | 29374 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Terrassa | |||
Santa Maria de les Feixes és una ermita de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment forma part del Museu de Cerdanyola i 'shi faran visites concertades un cop al mes.
Història
Originalment depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, i se sap que el 1316 i 1380 es van construir dos nous altars. El 1654 la finca de can Canaletes, a la qual pertany, va passar en herència a Isidre Bisbe Vidal, de la companyia de Jesús. El 1767, els jesuïtes foren expulsats d'Espanya per Carles III i el 1770, la capella va ser adquirida en subhasta pública pel comerciant de Barcelona Magí Negrevernís i Amic (1706-1783),[2] que el 1779 la va fer reconstruir, segons consta en una làpida.[3] El juliol del 1936 va patir un incendi i es destruí l'altar.[1]
A principis de la dècada del 2010, l'ermita va ser resturaada i a l'interior de la nau es van trobar restes d'una vil·la romana del segle I dC.[1] A la riera de Sant Cugat, entre el torrent de Canaletes i l'ermita de les Feixes, s'han trobat materials de l'edat del bronze i restes ibèriques relacionades amb el poblat del Turó de ca n'Olivé.[1]
Descripció
Ermita de petites dimensions de planta de creu llatina i amb coberta de teula a doble vessant. Al davant hi ha un atri al qual s'accedeix per un arc apuntat; a les bandes trobem tres arcs rebaixats i dos pilars amb capitells a cada costat. A dins hi ha dos bancs d'obra. La façana de l'atri i el campanar són coronats per frontons corbs típics del barroc. A la façana de l'ermita hi ha un ull de bou i un òcul el·líptic. A l'interior, la nau central està coberta amb voltes de canó amb llunetes i arcs torals recolzats sobre una cornisa amb mènsules decorades amb motius vegetals i volutes. Les parets són arrebossades i pintades imitant carreus de pedra, tant a l'exterior com a l'interior, i amb arrambadors pintats, a l'interior. Dues obertures de pedra motllurada comuniquen la nau central amb les capelles laterals. L'estat actual és pràcticament ruinós.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Ermita de Santa Maria de les Feixes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Qui eren els Megrevernís?». Història de Sarrià.
- ↑ «Museu d'Història de Cerdanyola-Ermita de Santa Maria de les Feixes». Diputació de Barcelona.
Enllaços externs
- «Santa Maria de les Feixes». Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola del Vallès. Ajuntament de Cerdanyola. Arxivat de l'original el 2014-10-13.

