Saputa

Infotaula d'ésser viuSaputa
Brama brama Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració zoològica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaBramidae
GènereBrama
EspècieBrama brama Modifica el valor a Wikidata
(Bonnaterre, 1788) Brama brama Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimSparus brama Modifica el valor a Wikidata

La brama, jonça, palometa, castanyola o saputa[1] (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.[2] La castanyola és l'única espècie de la seva família que viu en les aigües dels Països Catalans.[3]

A Eivissa es diu caputa es fa servir el mot castanyola per un altre peix, la ballesta o surer.[4][5][6]

Morfologia

Té una talla màxima de 70 cm i pesa fins a 6 kg. El cos és oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment, amb una línia lateral que segueix el perfil del cos. Té un front bombat i un rostre molt curt que confereixen al seu cap un perfil arrodonit, amb ulls molt grossos.[7] És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre. Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[8] Morro molt curt amb una boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc. La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.[9]

L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs. L'anal és llarga. Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal. Les pelvianes són les més petites. La caudal és bifurcada. El ventre és platejat.

Ecologia

És pelàgic d'aigües profundes i oceànic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, però pot arribar fins als 1.500-2.000 m. A més de la mar Mediterrània, es troba a l'oceà Atlàntic (des de Noruega a Sud-àfrica), a l'oceà Índic i al sud de l'oceà Pacífic.

Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies. S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.[7]

Al Mediterrani es reprodueix a l'estiu, d'agost a setembre. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.

Pesca i consum

És un peix semi-gras, del qual la és molt apreciada.[10] Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.[3] Té un elevat contingut proteic, però no arriba a ser un peix blau (que té més del 5% de greixos). Té vitamines de diferents tipus, però sobretot B12. També és ric en minerals com fòsfor, magnesi i potassi.[4] A les Pitiüses és poc apreciada perquè sol portar paràsits inclosos en la massa muscular, que tanmateix no són perillosos des del punt de vista sanitari.[6] Se'n pesquen pocs als País Valencià.[11]

Referències

  1. ↑ «Brama brama». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «Saputa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. 1 2 «Castanyola». Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural – Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 5 d'agost 2021. [Consulta: 5 agost 2021].
  4. 1 2 Fàbrega, Jaume. «Castanyola, saputa,“japuta”…». VilaWeb, 28-02-2019.
  5. ↑ Castelló Escandell, Josep; Marí Muñoz, Joan. «castanyola». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 5 agost 2021].
  6. 1 2 Castelló Escandell, Josep. «caputa». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 5 agost 2021].
  7. 1 2 de Sostoa, Adolf; Casals, Frederic; et alii. «Els bràmids: castanyola». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Enciclopèdia.
  8. ↑ Mas Ferrà, Xavier; Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 2000, p. 161-162 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 84-273-6013-4.
  9. ↑ «Castanyola». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca, s.d. [Consulta: 5 agost 2021].
  10. ↑ «Peix semigràs, exemples i recomanacions de consum responsable». Associació de Naturalistes de Girona, 10-11-2016. [Consulta: 5 agost 2021].
  11. ↑ El 2020 se'n van pescar al País Valencià 766 kg, poc o gaire en comparació amb les 6000 tones d'anxova. «Peix fresc procedent de pesca extractiva». Comercialització per espècies. Generalitat Valenciana. [Consulta: 5 agost 2021].

Bibliografia