Sarah Sze
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1969 Boston (Massachusetts) |
| Formació | Universitat Yale Branford College (en) Escola d'Arts Visuals Milton Academy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Instal·lació artística, arts visuals, escultura |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | Escultora, artista visual, professora universitària |
| Ocupador | Universitat de Colúmbia |
| Membre de | |
| Moviment | Art contemporani |
| Representada per | Galeria Tanya Bonakdar i Victoria Miro Gallery |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Siddhartha Mukherjee (2004–2025) |
| Germans | David Sze |
| Parents | Szeming Sze, avi |
| Premis | |
| Lloc web | sarahsze.com |
Sarah Sze (Boston, Massachusetts, 1969) és una artista nord-americana i professora d'art visual a la Universitat de Colúmbia.[1] L'obra de Sze consisteix en instal·lacions que combinen objectes quotidians, materials efímers i elements tecnològics.[2] Filferro, corda, bastonets de cotó, fragments de fotografies, pantalles de vídeo són alguns dels materials amb què treballa.[3] A través d'aquestes obres, explora qüestions relacionades amb la tecnologia, la informació i la memòria, així com la percepció de l'espai i el temps.[4] Ha exposat en institucions d'àmbit internacional, i la seva obra es conserva en diverses col·leccions de museus.
Biografia i orígens familiars
Sarah Sze va néixer l'any 1969 a Boston (Massachusetts). És filla de l'arquitecte Chia-Ming Sze i de Judy Mossman, professora d'origen anglosaxó, escocès i irlandès. El besavi de Sze, Alfred Sao-ke Sze, va ser el primer estudiant xinès que va cursar estudis a la Universitat Cornell, i posteriorment va exercir com a ministre de la Xina al Regne Unit i com a ambaixador als Estats Units. El seu avi, Szeming Sze, va ser un dels impulsors de l'Organització Mundial de la Salut.[3]
Té un germà, David Sze, inversor de risc, que va ser dels primers inversors de Facebook.[5] Sarah Sze va estar casada amb Siddhartha Mukherjee, metge oncòleg de la Universitat de Colúmbia i escriptor. Tenen dues filles, Leila i Aria.[3]
Des de jove, Sarah Sze va mostrar interès pel dibuix i les arts visuals. Va cursar els estudis secundaris a la Milton Academy,[6] i posteriorment va estudiar arquitectura i pintura a la Universitat Yale, on es va graduar summa cum laude l'any 1991.[7]
Trajectòria professional
Sze desenvolupa els seus projectes en un enorme estudi a Nova York, on experimenta amb els materials que formaran les seves instal·lacions. La majoria de les seves obres són efímeres, però també n'hi ha de permanents, com ara la que va fer per a l'estació del carrer 96 del metro de Nova York, inaugurada el 2017, amb mosaic amb dibuixos seus i fotografies manipulades d'espais de la ciutat.[8]
L'obra de Sze ha estat presentada a la Biennal del Whitney (2000), a la Carnegie International (1999) i en diverses biennals internacionals, com són les de Berlín (1998), de Guangzhou (2015), Liverpool (2008), Lió (2009), Biennal de São Paulo (2002) i Biennal de Venècia (1999, 2013 i 2015).[9] Sze ha creat obres d'art públiques per al Massachusetts Institute of Technology, el Walker Art Center i la High Line de Nova York.[9] L'artista va ser guardonada amb la Beca MacArthur el 2003 i amb un premi de la Louis Comfort Tiffany Foundation el 1999.[10]
El 2013, va representar els Estats Units a la Biennal de Venècia amb una instal·lació anomenada Triple Point.[11]
El 2020, Sze va inaugurar Shorter than the Day, una instal·lació permanent, a l'aeroport de LaGuardia.[12][13]
El 2021, va inaugurar Fallen Sky, una instal·lació permanent, al Storm King Art Center, Cornwall, Nova York.[14]
El 2023, va transformar una gran sala d'espera victoriana a l'estació de Peckham Rye, a Londres, en una instal·lació immersiva titulada The waiting room. Al mateix any, per a l'exposició Timelapse al Museu Guggenheim (Nova York), va crear una sèrie d'instal·lacions específiques per al lloc, desenvolupades a través de l'edifici dissenyat per Frank Lloyd Wright.[15] Per a la seva exposició del 2023 anomenada Timelapse al Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, Sze va crear una sèrie d'instal·lacions específiques per al lloc a través de l'edifici de Frank Lloyd Wright.[16] També, va aparèixer a la sèrie Art21's New York Closeup.[17]
Del 13 de juliol de 2025 al juliol de 2026, el Museu d'Art de Denver va exposar Fuse Box: Sarah Sze. L'exposició incloïa Sleepers, una instal·lació artística que havia estat incorporada a la col·lecció del Museu el 2024.[18]
Exposicions
Sze ha realitzat un gran nombre d’exposicions individuals i mostres als Estats Units i a escala internacional. Entre les seves exposicions individuals més destacades hi ha White Room (1997), White Columns, Nova York[19] Sarah Sze (1999), al Museum of Contemporary Art Chicago;[20] Sarah Sze: The Triple Point of Water (2003-2004), originada al Museu Whitney d'Art Americà de Nova York;[21] Triple Point (2013), Pavelló americà, 55a Biennal de Venècia;[22] i Sarah Sze: Timelapse (2023), Museu Guggenheim (Nova York).[23] També ha participat en una àmplia varietat d’exposicions col·lectives, com ara la Biennal de Berlín (1998);[24] també a la 48a[25] i la 56a Biennals de Venècia[26] (1999, 2015); la Biennal del Whitney (2000);[27] i la Biennal de Liverpool (2008).[28]
Nominacions i premis
- 2025 – Premi Meraki Artist, Institute of Contemporary Art, Boston, Massachusetts[29]
- 2024 – Elegida a la Royal Academy of Arts de Londres com a acadèmica honorària (HonRA)[30]
- 2022 – Premi Asia Arts Game Changer[31]
- 2020 – Incoporada a l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències[32]
- 2018 – Membre de l''Acadèmia Americana d'Arts i Lletres, Nova York[33]
- 2013 – Representant dels Estats Units a la Biennal de Venècia[34]
- 2005 – Radcliffe Fellowship de l'Université de Harvard
- 2003 – Beca MacArthur[3]
Referències
- ↑ «Sarah Sze». Columbia University School of the Arts. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Sarah Sze - Artists - Tanya Bonakdar Gallery». tanyabonakdargallery.com. [Consulta: 1r març 2020].
- 1 2 3 4 Kazanjian, Dodie. «Meet the Most Brilliant Couple in Town». Vogue, 11 maig 2016.
- ↑ Enwezor, Okwui. Sarah Sze. Londres: Phaidon, 2016. ISBN 978-0-7148-7046-5. OCLC 930797762.
- ↑ «Factbox: Early Facebook backers and their bets today» (en anglès). Reuters, 15-05-2012. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Sarah Sze: Studio as Laboratory» (en anglès). Art21. [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ Miro, Victoria. «Sarah Sze - Artists - Victoria Miro Gallery». Victoria-miro.com. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Designing a Subway Station, Sarah Sze» (en anglès). art21, 14-04-2017. [Consulta: 12 febrer 2026].
- 1 2 «Sarah Sze». Victoria Miro. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Sarah Sze» (en anglès). Radcliffe Institute for Advanced Study at Harvard University. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Vogel, Carol «At Venice Biennale, Sarah Sze's 'Triple Point'» (en anglès). The New York Times, 30-05-2013.
- ↑ «Art That Might Make You Want to Go to La Guardia» (en anglès). The New York Times, 10-06-2020.
- ↑ Cochran, Sam. «This Ethereal Installation is Transforming LaGuardia» (en anglès americà). Architectural Digest, 05-07-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ van Straaten, Laura «At Storm King, 2 New Works Faced a Challenging Birth». The New York Times, 20-05-2021.
- ↑ Khan, Tabish. «Sarah Sze, The Waiting Room, Peckham Rye Station, review». Culture Whisper.
- ↑ «Sarah Sze: Timelapse». Guggenheim. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ «Emotional Time, Sarah Sze» (en anglès). Art21. [Consulta: 15 juny 2023].
- ↑ «Fuse Box: Sarah Sze | Denver Art Museum». www.denverartmuseum.org. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ «White Rooms: Sarah Sze». White Columns. Arxivat de l'original el 21 November 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Sarah Sze». MCAChicago. Museum of Contemporary Art, Chicago. Arxivat de l'original el 4 June 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Sarah Sze: The Triple Point of Water». Whitney. Whitney Museum. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ Vogel, Carol. «At Venice Biennale, Sarah Sze's 'Triple Point'». The New York Times, 31-05-2013. Arxivat de l'original el 19 October 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Sarah Sze: Timelapse». Guggenheim. Solomon R. Guggenheim Museum. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «KW Institute for Contemporary Art Archive». KW-Berlin. KW Institute for Contemporary Art. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Padiglione Central». Google Arts & Culture. Biennale Foundation. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Biennale Arte 2015». LaBiennale. Biennale Foundation, 23-10-2017. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Whitney Biennial 2000». Whitney. Whitney Museum. Arxivat de l'original el 30 June 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Liverpool Biennial of Contemporary Art Archive». Biennial. Liverpool Biennial. Arxivat de l'original el 14 November 2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «ICA announces $100,000 award to celebrate women in art» (en anglès). www.wbur.org, 18-03-2025. [Consulta: 20 març 2025].
- ↑ «Sarah Sze | Artist». Royal Academy of Arts. Arxivat de l'original el 7 April 2025. [Consulta: 7 abril 2025].
- ↑ «Sarah Sze: 2022 Asia Arts Game Changer Awards» (en anglès). Gagosian, 10-05-2022. [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ «Sarah Sze: American Academy of Arts and Sciences» (en anglès). Gagosian, 28-04-2020. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ «Six Women Inducted Into the American Academy of Arts and Letters». Women In Academia Report, 18-06-2018. [Consulta: 23 febrer 2022].
- ↑ «Installation Artist Picked for Venice 2013» (en anglès). , 23-02-2012.