Sarayburnu
| ||||
| Part de | zones històriques d'Istanbul  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fatih (Turquia) | |||
| ||||
Sarayburnu (‘Punta del Serrall’) és un promontori i barri d'Istanbul (Turquia), situat on es troben el Corn d'Or i el mar de Màrmara. Hi ha el palau de Topkapı i el parc Gülhane. Forma part de les zones històriques d'Istanbul classificades com a Patrimoni de la Humanitat des del 1985.[1]
Història
El primer assentament a Sarayburnu es remunta al Neolític, vers el 6600 aC.[2][3][4] Subsistí durant gairebé un mil·lenni abans de sucumbir a la pujada del nivell del mar, encara que pot ser que es traslladés terra endins.[2] Els artefactes trobats en excavacions d'aquest assentament presenten alguns dels trets distintius d'altres artefactes descoberts al nord-oest de Turquia.[2]
Un altre poblat de Sarayburnu, Ligos, fou fundat per tribus tràcies entre el segle xiii aC i el segle xi aC, juntament amb l'assentament veí de Semistra,[5] esmentat per Plini el Vell. Només han perdurat algunes muralles i subestructures de Ligos, prop d'on avui en dia es dreça el famós Palau de Topkapı. Sarayburnu era l'acròpolis de l'antiga Bizanci i, posteriorment, de Constantinoble.[6][7]
La llegenda diu que el rei Bizant i els seus colons grecs de Mègara fundaren Bizanci a Sarayburnu el 667 aC. Un temps abans, el 685 aC, els megaresos havien fundat Calcedònia (avui Kadıköy) a la riba anatòlica del Bòsfor. Els assentaments més antics de l'actual Istanbul es troben al costat anatòlic i inclouen el túmul de Fikirtepe, que data del Calcolític (edat del coure) i conté artefactes d'entre el 5500 i el 3500 aC. Hom ha descobert un port extens de l'època dels fenicis (anterior al poblat megarès) a Kadıköy.
En l'edat antiga hi havia dos ports naturals prop de Sarayburnu, on avui en dia hi ha els barris de Sirkeci i Eminönü: els ports de Prosfòrion i Neòrion, encaixonats a la riba del Corn d'Or. A causa d'aquesta formació, la punta de Sarayburnu sobresortia més que avui en dia. En períodes posteriors, era el punt on convergien les muralles de mar del Corn d'Or i el mar de Màrmara. En l'època romana d'Orient, la zona es coneixia amb el nom grec de Àgios Demétrios.
El 1871 es destruí part de les muralles de la ciutat a Sarayburnu per fer lloc a la construcció d'una línia de ferrocarril, però en altres indrets resten intactes, sobretot a la zona del Palau de Topkapı, construït per als soldans otomans al segle xv. El cèlebre Parc Gülhane es troba arran del palau.
Referències
- ↑ UNESCO | Historic Areas of Istanbul
- 1 2 3 Algan, O.; Yalçın, M. N. K.; Özdoğan, M.; Yılmaz, Y. C.; Sarı, E.; Kırcı-Elmas, E.; Yılmaz, İ.; Bulkan, Ö.; Ongan, D. «Holocene coastal change in the ancient harbor of Yenikapı–İstanbul and its impact on cultural history» (en anglès). Quaternary Research, vol. 76, 1, 2011, p. 30-45. Bibcode: 2011QuRes..76...30A. DOI: 10.1016/j.yqres.2011.04.002.
- ↑ «YENİKAPI EXCAVATIONS» (en anglès). Istanbul Archaeological Museums. Arxivat de l'original el 25 novembre 2013. [Consulta: 24 abril 2013].
- ↑ Rainsford, Sarah «Istanbul's ancient past unearthed» (en anglès). BBC, 10 gener 2009 [Consulta: 21 abril 2010].
- ↑ Vailhé, S. «Constantinople». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). 4. Robert Appleton Company, 1908.
- ↑ Norwich, 2007, p. 231.
- ↑ Geanakoplos, 1959, p. 129.
Bibliografia
- Geanakoplos, D. J. Emperor Michael Palaeologus and the West, 1258-1282: A Study in Byzantine-Latin Relations (en anglès). Harvard University Press, 1959.
- Norwich, J. J. The Middle Sea: A History of the Mediterranean (en anglès). Vintage, 2007. ISBN 9781844133086.