Savina muntanyenca

No s'ha de confondre amb Savina comuna.
Infotaula d'ésser viuSavina muntanyenca
Juniperus sabina Modifica el valor a Wikidata

Juniperus sabina var. sabina Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus sabina Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Juniperus sabina Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Sabina vulgaris Modifica el valor a Wikidata

La savina muntanyenca (Juniperus sabina) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies nativa de les muntanyes Europa i Àsia, incloent-hi els Països Catalans, en general per sobre dels 1.000 m.

Noms comuns

Donat que és una planta corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: savina de muntanya, ginebre savina, savina ajaguda, savina arrossegadissa, savina muntanyenca, savina xinxera, savinera, savina, sivina, sivina de muntanya, sivinera, chaparro, savina enrossegadissa, savina rastrera, txaparra,[1] savina xaparra.[2]

Distribució

És nativa de les muntanyes del centre i sud d'Europa i oest i centre d'Àsia, des de la península Ibèrica fins a Sibèria, típicament creix a altituds d'entre 1.000 a 3.300 m.[3][4] Als Països Catalans, es troba a Catalunya, al País Valencià i a la Franja. Creix entre els 1.000 i els 2.200 m i floreix d'abril a maig[5]

Característiques

És un arbust reptant de forma molt variable que fa de 40 cm a 4 metres de diàmetre. Generalment és una planta dioica, aromàtica. Les fulles són de dos tipus: les juvenils aciculars, de 5–10 mm de llargada, i les adultes esquamiformes, romboïdals, decurrents a la base, d'1–2 mm de llargada. Els gàlbuls, que contenen d'1 a 3 llavors negroses, fan de 5 a 9 mm de diàmetre i són d'un color violaci fosc.[3][4]

Varietats

Hi ha dues varietats biològiques,[3] que alguns botànics tracten com espècies diferents:[4]

  • Juniperus sabina var. sabina. Fulles juvenils rares en els adults.
  • Juniperus sabina var. davurica (Pallas) Farjon (syn. J. davurica Pallas). Fulles juvenils freqüents en plantes adultes.

Usos

Juniperus sabina es fa servir en jardineria amb cultivars seleccionats.

L'híbrid entre Juniperus chinensis i Juniperus sabina s'anomena Juniperus × pfitzeriana (sinònim J. × media), i es troba de forma silvestre al nord-oest de la Xina i també és una planta cultivada.

Totes les parts de la planta són verinoses per diversos compostos tòxics.[6]

Aquesta planta és hoste del fong del rovell de la pera Gymnosporangium fuscum.

Referències

  1. ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 24 febrer 2023].
  2. ↑ «Savina xaparra». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. 1 2 3 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
  4. 1 2 3 Adams, R. P. (2004). Junipers of the World. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
  5. ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  6. ↑ Plants for a Future: Juniperus sabina