Schinus
 Pebrer del Brasil  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Subfamília | Anacardioideae |
| Gènere | Schinus L., 1753 Schinus |
Schinus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les anacardiàcies (Anacardiaceae). Són plantes natives d'Amèrica del Sud, algunes espècies han estat introduïdes a d'altres parts d'Amèrica, d'Àfrica, d'Austràlia i d'Europa,[1] als Països Catalans algunes espècies tenen un nom comú, com per exemple el pebrer bord (Schinus molle) o el pebrer bord del Brasil (Schinus terebinthifolia).[2]
Descripció
Són arbres o arbusts dioics, perennifolis o caducifolis, que poden atènyer els 15 m d'alçada, la seva escorça s'exfolia en plaques.Les fulles poden ser simples o compostes amb un nombre de folíols que oscil·la entre 11 i 39 , podent ser paripinnades o imparipinnades, els folíols són lanceolats i es disposen de manera oposada o alternada. Les flors son pedicelades, amb el periant imbricat i s'agrupen en inflorescències axil·lars o terminals i es presenten en formes diverses com ara panícules, pleiotirs o fascicles. Les flors masculines presenten pètals de color blanc o groguenc, un disc intraestaminal i pistil·lodi (un pistil estèril). Les flors femenines són tricarpel·lars amb tres estils, amb l'ovari globós i unilocular amb un òvul amb placentació lateral o apical. El fruit és una drupa petita, globosa y unilocular, de 5 a 7 mm de diàmetre i llavors comprimides.[3][4]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Espècies
Dins del gènere Schinus es reconeixen les 40 espècies següents:[1]
- Schinus areira L.
- Schinus bumelioides I.M.Johnst.
- Schinus congestiflora Silva-Luz & Pirani
- Schinus engleri F.A.Barkley
- Schinus fasciculata (Griseb.) I.M.Johnst.
- Schinus ferox Hassl.
- Schinus gracilipes I.M.Johnst.
- Schinus johnstonii F.A.Barkley
- Schinus kauselii F.A.Barkley
- Schinus latifolia (Gillies ex Lindl.) Engl.
- Schinus lentiscifolia Marchand
- Schinus longifolia (Lindl.) Speg.
- Schinus marchandii F.A.Barkley
- Schinus meyeri F.A.Barkley
- Schinus microphylla I.M.Johnst.
- Schinus minutiflora Silva-Luz & Pirani
- Schinus molle L.
- Schinus montana Engl.
- Schinus myrtifolia (Griseb.) Cabrera
- Schinus obliqua Silva-Luz & J.D.Mitch.
- Schinus odonellii F.A.Barkley
- Schinus pampeana Bordignon & Vog.Ely
- Schinus patagonica (Phil.) I.M.Johnst. ex Cabrera
- Schinus pearcei Engl.
- Schinus pilifera I.M.Johnst.
- Schinus polygama (Cav.) Cabrera
- Schinus praecox (Griseb.) Speg.
- Schinus ramboi F.A.Barkley
- Schinus roigii Ruíz Leal & Cabrera
- Schinus sinuata (Griseb.) Engl.
- Schinus spinosa Engl.
- Schinus subtridentata (Kuntze) Silva-Luz
- Schinus talampaya Fabbroni & M.A.Zapater
- Schinus tarijensis Silva-Luz & J.D.Mitch.
- Schinus terebinthifolia Raddi
- Schinus uruguayensis (F.A.Barkley) Silva-Luz
- Schinus velutina (Turcz.) I.M.Johnst.
- Schinus venturii F.A.Barkley
- Schinus villosa Silva-Luz & J.D.Mitch.
- Schinus weinmanniifolia Engl.
Referències
- 1 2 «Schinus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ «Schinus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Schaefer i Renner, 2011, p. 36.
- ↑ Stevens et alii, 2001, p. 88.
- ↑ «Schinus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 agost 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 388.
Bibliografia
- Schaefer, H. ; Renner, S. S.. «Cucurbitaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. X. Springer, 2011, p. 112-174. DOI 10.1007/978-3-642-14397-7. ISBN 978-3-642-14396-0.
- Stevens, Warren Douglas; Ulloa Ulloa, Carmen; Pool, Amy; Montiel, Olga Martha. Flora de Nicaragua (en espanyol). 1. Missouri Botanical Garden Press, 2001. ISBN 0-915279-95-9.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 1. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.