Seeligerita
 Seeligerita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Pb₃O(IO₃)Cl₃ |
| Epònim | Erich Seeliger  |
| Nom IUPAC | triclorur iodat òxid de triplom |
| Localitat tipus | Caracoles (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids > iodats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KB.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudo-tetragonal |
| Grup espacial | space group Cmm2 (en) |
| Color | groc brillant |
| Exfoliació | bona a {001}, {110}; dolenta a {100}, {010} |
| Diafanitat | semitransparent |
| Densitat | 6.83-7.052 g/cm³ |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1970-036 |
| Símbol | Sli |
La seeligerita[1] és un mineral de plom, oxigen, iode i clor, químicament és una oxisal de plom(II), el triclorur iodat òxid de triplom, de fórmula Pb₃O(IO₃)Cl₃, de color groc brillant, una densitat de 6,83-7,052 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic, pseudo-tetragonal. El seu nom fa honor a Erich Seeliger, professor de mineralogia a la Universitat Tècnica de Berlín, Alemanya.[2]
Referències
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Seeligerite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].