Seelita
 Seelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(UO₂)₂(AsO₃,AsO₄)₂(H₂O)₇ |
| Epònim | Paul Seel i Hilde Seel |
| Localitat tipus | Rabejac, Lodève (en)  i Talmessi mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JD.10 |
| Dana | 46.2.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,2Å; b = 7,06Å; c = 6,66Å; β = 99,65° |
| Color | groc canari a groc brillant |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-005 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | See |
| Referències | [1] |
La seelita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per Paul Seel (1904-1982) i Hildegard (Hilde) Schumann Seel (1901-1987), marit i dona col·leccionistes de microminerals de Filadèlfia, Estats Units.
Característiques
La seelita és un òxid de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₃,AsO₄)₂(H₂O)₇.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la seelita pertany a «04.JD - Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: nealita i tooeleïta.
Formació i jaciments
Ha estat descrita gràcies als exemplars trobats en dos indrets: la localitat de Rabejac, a Le Puech, dins el departament d'Erau (Occitània, França); i la mina Talmessi, al districte d'Anarak de la província d'Esfahan (Iran). També ha estat descrita en una altra mina de l'Iran i en algunes localitats de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.
Referències
- ↑ «Seelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2018].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 9 desembre 2025].