Segon govern Philippe

Infotaula legislatura Segon govern Philippe
Estructura
Lloc de reunió

Modifica el valor a Wikidata
Lloc web
https://www.gouvernement.fr/composition-du-gouvernement Modifica el valor a Wikidata

El segon govern Philippe és el quaranta-unè govern de la Cinquena República francesa. És el segon govern format per Édouard Philippe sota el President Emmanuel Macron, després de les Eleccions legislatives franceses de 2017 i la dissolució del primer govern Philippe el 19 de juny de 2017.[1] El formaren La República en marxa! (LREM), Moviment Demòcrata (Modem), Partit Radical d'Esquerra (PRG), Cap sur l'avenir (CSA) i dissidents d'Els Republicans i Partit Socialista.[2]

Antecedents

El segon govern Philippe va ser format després d'un escàndol entre ministres durant el primer govern Philippe. La République En Marche!, aliats del Moviment Demòcrata (Mòdem) va fer front a un escàndol després que el partit va utilitzar fons de l'UE per pagar treballadors de partit. La ministra de defensa Sylvie Goulard va ser la primera en fer un pas, dimitint el 20 de juny de 2017. L'endemà, el ministre de Justicia François Bayrou i la ministra d'Afers europeus, Marielle de Sarnez van fer el mateix. Richard Ferrand, Ministre de Cohesió Territorial, va dimitir el 19 de juny de 2017 seguint les al·legacions editorials de nepotisme de Le Canard enchaîné el 24 de maig de 2017. Macron va defensar Ferrand malgrat les al·legacions i l'enquesta pública que mostrava que el 70% dels enquestats volien que Ferrand plegués. L'1 de juliol de 2017, un fiscal regional va anunciar que les autoritats havien llançat una investigació preliminar a Ferrand. Ferrand va respondre a les al·legacions dient que tot era "legal, públic i transparent". Va ser un dels membres fundadors de La República En Marxa I actualment és el President de l'Assemblea Nacional.[3][4][5][6][7][8][9][10]

Mandat

El seu mandat va estar marcat per una reforma del Codi del Treball, una llei de reforma de la SNCF, el cas Benalla,[11] del que va sobreviure a dos mocions de confiança, la primera, presentada per Els Republicans va obtenir 103 sis, mentre la segona, presentada pels grups Socialistes et apparentés, Gauche démocrate et républicaine i La France Insoumise va obtenir 63 vots, sense assolir el quòrum de 289 vots requerits a l'Assemblea Nacional.[12] l'afer McKinsey,[13] la revelació de conflictes d'interessos a través dels papers d'Uber,[14] les manifestacions de les Armilles Grogues[15] i el gran debat nacional que va seguir, com així com un primer projecte de reforma impugnada de les pensions, l'establiment d'una convenció ciutadana pel clima i la pandèmia de la COVID-19. Després del moviment d'armilles grogues es va iniciar una moció de confiança pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès i La France Insoumise el 13 de desembre de 2018 però el govern va sobreviure fàcilment, ja que només van tenir 70 vots a favor lluny del número requerit de 289.[16]

Composició

Lloc Nom Partit
primer ministre Édouard Philippe LR, posterior Dretes diverses (DVD)
Ministres
Ministre de Transició Ecològica i Solidària Élisabeth Borne REM
Conseller dels segells, ministre de justícia Nicole Belloubet Esquerres diverses (DVG)
Ministre d'Europa i Afers Exteriors Jean-Yves Le Drian PS, posterior Esquerres diverses (DVG)
Ministre de Defensa Florence Parly Esquerres diverses (DVG)
Ministre d'Interior Christophe Castaner REM
Ministre de Cohesió i Relacions Territorials amb els ens locals Jacqueline Gourault MoDem
Ministre de Solidaritat i Salut Agnès Buzyn SE, posteriorment REM
Ministre d'Economia i Finances Bruno Le Maire LR, posteriorment REM
Ministre de Cultura Franck Riester Agir
Ministre de Treball Muriel Pénicaud Esquerres diverses (DVG), més endavant REM
Ministre d'Educació i Joventut Nacional Jean-Michel Blanquer Dretes diverses (DVD), posteriorment REM
Ministre d'Agricultura i Alimentació Didier Guillaume Esquerres diverses (DVG)
Ministre d'Acció i Comptes Públics Gérald Darmanin LR, posteriorment REM
Ministre d'Educació Superior, Recerca i Innovació Frédérique Vidal SE, posteriorment REM
Ministra d'ULtramar Annick Girardin PRG, posteriorment SR
Ministre de l'Esport Roxana Mărăcineanu SE
Ministres diputats
Lloc Ministeri relacionat Nom Partit
Ministre de Relacions amb Parlament Primer ministre Marc Fesneau Mòdem
Ministre d'Autoritats Locals Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals Sébastien Lecornu LR, posteriorment REM
Ministre de la Ciutat i Allotjament Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals Julien Denormandie REM
Secretaris d'Estat
Lloc Ministre relacionat Nom Partit
Portaveu de govern Primer ministre Sibeth Ndiaye REM
Secretari d'Estat per Igualtat de Gènere i la Lluita en contra Discriminació Primer ministre Marlène Schiappa REM
Secretari d'Estat per Persones Discapacitades Primer ministre Christelle Dubos REM
Secretari d'Estat Ministre de Transició Ecològica i Solidària Emmanuelle Wargon SE
Secretari d'Estat Ministre de Transició Ecològica i Solidària Brune Poirson REM
Secretari d'Estat per Afers europeus Ministre d'Europa i Afers Estrangers Amélie de Montchalin REM
Secretari d'Estat Ministre d'Europa i Afers Estrangers Jean-Baptiste Lemoyne LR, després REM
Govern de França Ministre de les Forces armades Geneviève Darrieussecq Mòdem
Secretari d'Estat Ministre de Joventut i Educació Nacional Gabriel Attal REM
Secretari d'Estat Ministre de Solidaritat i Salut Christelle Dubos REM
Secretari d'Estat per Protecció de la infància Ministre de Solidaritat i Salut Adrien Taquet REM
Secretari d'Estat pel Sector Digital Ministre de l'Economia i de Comptes i Acció Pública Cédric O REM
Secretari d'Estat Ministre de l'Economia i Finança Agnès Sàrria-Runacher REM
Secretari d'Estat Ministre de Comptes i Acció Pública Olivier Dussopt PS, més tard Dretes diverses (DVD)
Secretari d'Estat Ministre de l'Interior Laurent Nuñez SE

Canvis

  • El 24 de novembre de 2017, Christophe Castaner va ser reemplaçat com a Portaveu de Govern per Benjamin Griveaux, que va ser reemplaçat com a Secretari d'Estat al Ministeri de l'Economia i Finances per Delphine Gény-Stephann, mentre que el socialista Olivier Dussopt va ser nomentat com a Secretari d'Estat al Ministeri de Comptes i Acció Pública.[17]
  • El 28 d'agost de 2018, Nicolas Hulot va anunciar la seva dimissió del govern durant una entrevista radiofònica en directe a França Inter. El 4 de setembre, Laura Flessel va anunciar la seva dimissió del govern, amb les seves substitucions respectives: Francois de Rugy i Roxana Mărăcineanu.[18][19]
  • L'1 d'octubre de 2018, el Ministre de l'Interior Gérard Collomb porta la seva dimissió al President Macron que la rebutja. Hi torna uns quants dies més tard i Emmanuel Macron accepta la dimissió. El President Macron pregunta aleshores al Primer ministre Édouard Philippe per la forma d'actuar tan interina.[20]
  • El 16 d'octubre de 2018, Christophe Castaner és nomenat Ministre de l'Interior, el qual posa final a la crisi del govern Édouard Philippe. Marc Fesneau reemplaça Christophe Castaner a Relacions amb Parlament. Franck Riester és nomenat Ministre de Cultura per reemplaçar Françoise Nyssen. Didier Guillaume és nomenat Ministre d'Agricultura i Alimentació en substitució de Stéphane Travert. Jacqueline Gourault és nomenat Ministre de Cohesió Territorial per reemplaçar Jacques Mézard i la seva cartera és ampliada amb Relacions amb autoritats locals. Delphine Gény-Stephann no és renovada. També es nomena Gabriel Attal com a Secretari d'Estat d'Educació Nacional, Laurent Nuñez d'Interior, Christelle Dubos de Solidaritat i Salut, Agnès Sàrria-Runacher d'Economia i Emmanuelle Wargon d'Ecologia. A més a més, diversos membres del govern tenen les seves competències modificades (Sébastien Lecornu, Mounir Mahjoubi) o ampliades (Jean-Michel Blanquer, Marlene Schiappa, Julien Denormandie).[21]
  • El 25 de gener de 2019, Adrien Taquet és nomenat Secretari d'Estat per Protecció a la Infància amb la Ministra de Solidaritat i Salut, Agnès Buzyn.[22]
  • El 27 de març de 2019, en vista de les eleccions europees de 2019 i les eleccions municipals de 2020 a París, Nathalie Loiseau, Benjamin Griveaux, i Mounir Mahjoubi deixen les seves responsabilitats de govern, amb Le Drian assumint temporalment les responsabilitats del ministeri de Loiseau.[23]
  • El 31 de març de 2019, Amélie de Montchalin és nomenada Secretària d'Estat pels Afers europeus, succeint Nathalie Loiseau. Sibeth Ndiaye és nomenada Portaveu de Govern, succeint Benjamin Griveaux. Cédric O és nomenat Secretari d'Estat per l'Economia Digital, succeint Mounir Mahjoubi.[24]
  • El 16 de juliol de 2019, després de diverses revelacions de Mediapart, François de Rugy, Ministre de Transició Ecològica i Inclusiva, dimiteix. És reemplaçat per Élisabeth Borne, anteriorment Ministra de Transport. A diferència del seu predecessor, no és nomenada Ministra d'Estat.[25][26]

Galeria

Primer ministre

Retrat Lloc Nom Partit
Édouard Philippe Primer ministre



 Édouard Philippe LR, més tard Dretes diverses (DVD)

Ministres

Retrat Lloc Nom Partit
Nicole Belloubet Guardià dels segells, Ministre de Justice Nicole Belloubet Esquerres diverses (DVG)
Jean-Yves Le Drian Ministre d'Europa i Afers Estrangers Jean-Yves Le Drian PS, més tard Dretes diverses (DVG)
Florence Parly Ministre de Defensa Florence Parly Esquerres diverses (DVG)
Élisabeth Aguantada Ministre de Transició Ecològica i Solidària Élisabeth Borne REM
Agnès Buzyn Ministra de Solidaritat i Salut Agnès Buzyn SE, més tard REM
Bruno Le Maire Ministre de l'Economia i Finança Bruno Le Maire LR, més tard REM
Muriel Pénicaud Ministra de Treball Muriel Pénicaud Esquerres diverses (DVG), després REM
Jean-Michel Blanquer Ministre de Joventut i Educació Nacional Jean-Michel Blanquer Dretes diverses (DVD), després REM
Gérald Darmanin Ministre de Comptes i Acció Pública Gérald Darmanin LR, després REM
Christophe Castaner Ministre d'Interior Christophe Castaner REM
Frédérique Vidal Ministre d'Educació superior, Recerca i Innovació Frédérique Vidal SE, després REM
Jacqueline Gourault Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb col·lectivitats territorials Jacqueline Gourault Mòdem
Annick Girardin Ministre de l'Ultramar Annick Girardin PRG॥॥.PRG.॥॥
Franck Riester Ministre de Cultura Franck Riester Agir
Didier Guillaume Ministre d'Agricultura Didier Guillaume Esquerres diverses (DVG)
Roxana Maracineanu Ministre d'Esport Roxana Maracineanu SE

Ministres

Retrat Lloc Ministre relacionat Nom Partit
Marc Fesneau Ministre de Relacions amb Parlament Primer ministre Marc Fesneau Mòdem
Sébastien Lecornu Ministre d'Autoritats Locals Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals Sébastien Lecornu REM
Julien Denormandie Ministre de la Ciutat i Allotjament Ministre de Relacions i Cohesió Territorial amb Autoritats Locals Julien Denormandie REM

Secretaris d'Estat

Retrat Lloc Ministre adjunt Nom Festa
Portaveu del govern primer ministre Sibeth Ndiaye REM
Marlène Schiappa Secretaria d'Estat d'Igualtat de Gènere i Lluita contra la Discriminació primer ministre Marlène Schiappa REM
Sophie Cluzel Secretaria d'Estat de Persones amb Discapacitat primer ministre Sophie Cluzel SE
Emmanuelle Wargon secretari d'Estat Ministre d'Estat, ministre de transició ecològica Emmanuelle Wargon SE
Brune Poirson secretari d'Estat Ministre d'Estat, ministre de transició ecològica Brune Poirson REM
Secretaria d'Estat d'Afers Europeus Ministre d'Europa i Afers Exteriors Amélie de Montchalin REM
Jean-Baptiste Lemoyne secretari d'Estat Ministre d'Europa i Afers Exteriors Jean-Baptiste Lemoyne LR, posteriorment REM
Geneviève Darrieussecq secretari d'Estat Ministra de Defensa Geneviève Darrieussecq MoDem
Christelle Dubos secretari d'Estat Ministre de Solidaritat i Salut Christelle Dubos REM
Adrien Taquet Secretaria d'Estat de Protecció de la Infància Ministre de Solidaritat i Salut Adrien Taquet REM
Secretaria d'Estat del Sector Digital Ministre d'Economia i Finances Cédric O REM
Agnès Pannier-Runacher secretari d'Estat Ministre d'Economia i Finances Agnès Pannier-Runacher REM
Olivier Dussopt secretari d'Estat Ministre d'Acció i Comptes Públics Olivier Dussopt PS, posterior Dretes diverses (DVG)[27]
Gabriel Attal secretari d'Estat Ministre d'Educació i Joventut Nacional Gabriel Attal REM
Laurent Nuñez secretari d'Estat Ministre de l'Interior Laurent Nuñez SE

Referències

  1. ↑ Boudet, Alexandre. «Gouvernement Philippe: découvrez tous les ministres de la nouvelle équipe» (en francès). Huff Post, 17 maig 2017. [Consulta: 1 setembre 2024].
  2. ↑ François-Xavier Bourmaud, Marcelo Wesfreid. «Remaniement : un gouvernement équilibré pour élargir la majorité» (en francès). Le Figaro, 21 juny 2017. [Consulta: 10 març 2025].
  3. ↑ «Top Macron ally Bayrou quits French government» (en anglès). BBC News, 21 juny 2017.
  4. ↑ «French Defense Minister Sylvie Goulard asks to step down amid probe» (en anglès). POLITICO, 20-06-2017.
  5. ↑ «François Bayrou, Marielle de Sarnez resign from French government: report» (en anglès). POLITICO, 21 juny 2017.
  6. ↑ «Macron ally Richard Ferrand under fire over property deal» (en anglès). BBC News, 24 maig 2017.
  7. ↑ «Macron backs minister Ferrand despite sleaze allegations» (en anglès). The Telegraph.
  8. ↑ «French prosecutor to probe Minister Richard Ferrand over nepotism» (en anglès). POLITICO, 1 juny 2017.
  9. ↑ «Macron minister Richard Ferrand rejects calls for resignation over nepotism scandal» (en anglès). POLITICO, 31-05-2017.
  10. ↑ «Emmanuel Macron's close ally Richard Ferrand to resign from Cabinet; to seek leadership role in En Marche» (en anglès). Firstpost, 20 juny 2017.
  11. ↑ Zemouri, Aziz. «Affaire Benalla: Alexandre Benalla devait diriger la sécurité présidentielle à Brégançon cet été» (en francès). Le Point, 21-07-2018. [Consulta: 22 juliol 2018].
  12. ↑ «Affaire Benalla: L'Assemblée a rejeté les deux motions de censure de l'opposition». www.20minutes.fr.
  13. ↑ Bourdier, Maxime. «Au Sénat, ce conseiller de McKinsey a peiné à justifier le montant du contrat de son cabinet» (en francès). Huff Post, 19-01-2022. [Consulta: 15 juny 2024].
  14. ↑ ; Goodley, Simon; Lawrence, Felicity; Lewis, Paul; O'Carroll, Lisa «Uber broke laws, duped police and built secret lobbying operation, leak reveals» (en anglès). , 10 juliol 2022.
  15. ↑ «Macron desplega l'exèrcit contra els ‘armilles grogues'». Ara, 22-03-2019. [Consulta: 18 abril 2019].
  16. ↑ «Macron Handily Survives No-Confidence Vote in France». The Wall Street Journal.
  17. ↑ «Décret du 24 novembre 2017 relatif à la composition du Gouvernement». Légifrance, 24 novembre 2017.
  18. ↑ «Nicolas Hulot démissionne : " Je ne veux plus me mentir "». , 28 agost 2018.
  19. ↑ «EN DIRECT - François de Rugy remplace Nicolas Hulot comme ministre de la Transition écologique». , 4 setembre 2018.
  20. ↑ «French interior minister resigns in defiance of Emmanuel Macron». , 3 octubre 2018.
  21. ↑ «Emmanuel Macron unveils new cabinet in long-awaited reshuffle». , 16 octubre 2018.
  22. ↑ «LREM MP Adrien Taquet appointed Secretary of State for Children». Europe 1, 25 gener 2019.
  23. ↑ «Three members of Macron's government quit ahead of European and regional elections». , 27 març 2019.
  24. ↑ «Macron appoints close allies in minor cabinet reshuffle». , 1 abril 2019.
  25. ↑ «François de Rugy, French environment minister, quits over spending allegations». , 16 juliol 2019.
  26. ↑ «French transport minister takes on environment portfolio after predecessor resigns». , 17 juliol 2019.
  27. ↑ Nicolas Chapuis «Remaniement : un promu et deux nouveaux au gouvernement». , 24 novembre 2017.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.