Semeostomes
Semaeostomeae  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Cnidaria |
| Classe | Scyphozoa |
| Ordre | Semaeostomeae L. Agassiz, 1862 Semaeostomeae |
| Enregistrament | |
| |
| Famílies | |
| |
Els semeostomes[1][2][3] (Semaeostomeae) són un ordre de cnidaris de la classe dels escifozous,[4] que inclou les meduses més conegudes i abundants a les costes temperades.
Les meduses semeòstomes tenen tres, cinc o més tentacles. Algunes espècies produeixen escifistomes, però en d'altres les èfires es formen directament a partir de la larva plànula. A les costes dels Països Catalans abunda Pelagia noctiluca, espècie que pot causar problemes a les platges a causa de la virulència dels seus cnidòcits.[2]
Taxonomia
L'ordre del semeostomes inclouen cinc famílies:[4]
- Família Cyaneidae L. Agassiz, 1862
- Família Drymonematidae Haeckel, 1880
- Família Pelagiidae Gegenbaur, 1856
- Família Phacellophoridae Straehler-Pohl, Widmer i Morandini, 2011
- Família Ulmaridae Haeckel, 1880
Referències
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 17 agost 2026].
- 1 2 Altaba, C. R. «Els cnidaris escifozous. Invertebrats no artròpodes. Història Natural dels Països Catalans, 8.». Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona., 1991. [Consulta: 17 agost 2026].
- ↑ «discomeduses | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 agost 2026].
- 1 2 «WoRMS - World Register of Marine Species - Semaeostomeae». [Consulta: 28 febrer 2020].
