Serralada de Ksour
| ||||
| Tipus | serralada | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Geografia | ||||
| Altitud | 2.236 m | |||
| Punt més alt | Mont Issa (2.236 m) | |||
La Serralada de Ksour (àrab: جبال القصور, Jibāl al-Quṣūr) és una serralada de l'oest d'Algèria que s'estén fins a la província de Figuig al Marroc, i forma part de l'Atles Saharià.
Toponímia
El nom de Ksour prové de la presència de pobles fortificats (ksour, plural de ksar), normalment situats al cim dels pujols.[1]
Geografia
La Serralada de Ksour es troba a Algèria, i forma part de l'Atles saharià,[2] del qual constitueix la part extrema occidental,[3] entre el Djabal Amur a l'est i la plana de Tamlelt a l'oest,[2] fins a la Província de Figuig al Marroc,[4] a la frontera algerianomarroquina.[5] La serralada culmina a 2.336 m al Djebel Issa.[6]
La serralada té una topografia accidentada, formada per llargues alineacions sud-oest/nord-est. L'existència de fonts ha permés el conreu d'horts i una població sedentària.[7] Les precipitacions no superen els 300 mm anuals. Tanmateix, neva de mitjana de 10 a 15 dies a l'any.[8]
Ksour acull el Parc Nacional de Djebel Issa.[3] La ciutat principal n'és Aïn Sefra.[2]
Vista de la serralada Ksour des de l'oasi de Figuig, al Marroc
Vista de la serralada Ksour prop d'Aïn Sefra
Vista des de Ksour cap al balneari d'Ain Ouarka
Parc Nacional de Djebel Issa
Poblacions

A la fi del període colonial francés, les muntanyes estaven habitades per vilatans sedentaris, llauradors que vivien dels conreus de regadiu, i les travessaven tribus nòmades o seminòmades.[9]
Els primers habiten pobles tradicionals, a vegades fortificats, anomenats ksar.[9] Alguns, molt antics, han conservat els dialectes amazics, mentre que d'altres es creu que foren fundats fa uns segles per grups d'origen divers, a vegades fins i tot tellians.[10] Al segle xvii, les poblacions nòmades s'aplegaren al voltant dels descendents d'un sant que apareixia com a avantpassat o patró dels Ouled Sidi Xeic.[10]
Després de la independència dels francesos, l'àrea experimentà l'assentament de nòmades, que havia començat amb la política de reagrupament aplicada per les autoritats militars colonials franceses durant la Guerra d'Algèria.[11]
Patrimoni

La Serralada de Ksour acull una quarantena d'alcàssers, pobles de color ocre densament poblats.[12] Els alcàssers (ksar) se solen fundar en llocs ben protegits i situats a prop de fonts importants, amb els jardins estesos al llarg dels uadis. El nucli originari el componia una fortalesa, un fossat al voltant de l'alcàsser i una única entrada principal.[1]
Aquesta zona, la capital de la qual és Aïn Sefra, s'estén des de la frontera algerianomarroquina fins als afores de Djabal Amur, entre els ksar de l'àrea: Sfissifa, Tiout, Moghrar, Asla, Chellala-Dahrania, Chellala-Gueblia, Boussemghoun, Arba-Fougani i Arba-Tahtani.[1]

La serralada també és coneguda pels seus jaciments d'art rupestre, un dels llocs més importants d'art prehistòric. Els gravats es feien a les parets de gres picant i polint, i daten del Paleolític; els especialistes hi distingeixen diferents estils de períodes diferents.[12]
El jaciment més important és el de Tiout, aquests gravats són els primers que es registraren com a obres prehistòriques (1847).[13] En una vasta paret relativament llisa, s'amunteguen un gran nombre de grans caps de bestiar i lleons; entre aquestes figures grosses, n'hi ha de petits subjectes. A prop, a Tiout Sud, es van descobrir més recentment equins salvatges. Entre els altres jaciments importants, n'hi ha els de Moghrar-Tahtani i el uadi Dermel.[13]
Referències
- 1 2 3 «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2024-12-15. [Consulta: 2 agost 2025].
- 1 2 3 «monts des Ksour - Larousse» (en francés). www.larousse.fr. [Consulta: 30 juny 2022].
- 1 2 Administrator. «Ministère de l'Aménagement du Territoire et de l'Environnement - Le Parc National de Djebel Aissa». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r agost 2025].
- ↑ Sanmartin, Olivier «Frontière, territoire et mémoire à Figuig, oasis des confins marocains» (en francés). Annales de geographie, 682, 6, 2011, p. 683–696. ISSN: 0003-4010 [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ Cominardi, F. «Au cœur des monts des Ksour: le ksar de Chellala Dahrania» (en anglés). Études et documents berbères, 8, 1991, p. 135–158 [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑ Camps, G. «Amour (djebel)» (en francés). Encyclopédie berbère, 4, 01-09-1986, p. 600–604. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.2479. ISSN: 1015-7344.
- ↑ Côte, Marc. L'Algérie. Masson, 1999, p. 216. ISBN 2-225-85146-8.
- ↑ Desanges, J.; Riser, J. «Atlas» (en francés). Encyclopédie berbère, 7, 01-01-1989, p. 1013–1026. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1213. ISSN: 1015-7344 [Consulta: 7 novembre 2020].
- 1 2 Despois, Jean «L'atlas saharien occidental d'Algérie: « Ksouriens » et Pasteurs» (en francés). Cahiers de géographie du Québec, 3, 6, 1959, p. 404. DOI: 10.7202/020194ar. ISSN: 0007-9766 [Consulta: 1r novembre 2020].
- 1 2 L'atlas saharien occidental d'Algérie: «Ksouriens» et Pasteurs, p. 414.
- ↑ Hadeid, Mohamed «Approche anthropique du phénomène de désertification dans un espace steppique: le cas des hautes plaines occidentales algériennes.» (en francés). VertigO - la revue électronique en sciences de l'environnement, Volume 8 Numéro 1, 15-04-2008. DOI: 10.4000/vertigo.5368. ISSN: 1492-8442 [Consulta: 2 novembre 2020].
- 1 2 Côte, Marc. Guide d'Algérie. Média-Plus, 1996, p. 47, 48. ISBN 9961-922-00-X.
- 1 2 Camps, G. «Ain SefraA122. AIN SEFRA» (en francés). Encyclopédie berbère, 3, 01-07-1986, p. 338–340. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.842. ISSN: 1015-7344.
