Setge de Miravet
 |
Per a altres significats, vegeu «Setge de Miravet (1643)». |
| dominació de la taifa de València pel Cid | |||
|---|---|---|---|
 Els emirats de Xarq al-Àndalus cap al 1080  | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 1090 | ||
| Coordenades | 40° 06′ 28″ N, 0° 04′ 56″ E / 40.1078°N,0.0822°E | ||
| Lloc | Castell de Miravet | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria d Rodrigo Díaz de Vivar | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El Setge de Miravet de 1090 fou una de les batalles de la campanya per a dominar de la taifa de València per Rodrigo Díaz de Vivar.
Antecedents
El 1086, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Tortosa i Dénia, rebia el suport de Berenguer Ramon II per capturar la taifa de València i obtenir la continuïtat territorial, estava sent fustigat per la Taifa de Saragossa, que tenia com aliat Rodrigo Díaz de Vivar, especialment actiu a la zona de Morella.[1]
Alfons VI de Castella va conquerir València el febrer de 1086 amb les tropes castellanes d'Àlvar Fáñez,[2] que es quedà encarregat de la defensa perquè Yahya al-Qàdir hi pogués governar la taifa de València, on fou reconegut tret de Xàtiva, que fou assetjada.[1] Al-Múndhir Imad-ad-Dawla amb el suport de mercenaris catalans,[3] comandats per Guerau Alemany II de Cervelló[1] van aixecar el setge, i Xàtiva passà a mans d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla i a continuació van atacar València el 1086, defensada per Alvar Fáñez, però van haver de desistir. La invasió almoràvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 provocà la marxa d'Àlvar Fáñez i els seus homes de València, propiciant una oportunitat per Al-Múndhir Imad-ad-Dawla per capturar la ciutat, i amb els mercenaris catalans de Guerau Alemany II de Cervelló van tornar a atacar València el 1087, però Yahya al-Qàdir va poder resistir al tortosí, que es va retirar després de quatre mesos de setge amb la condició de no lliurar la ciutat a Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín i Rodrigo Díaz de Vivar, que renunciaren a la conquesta de la ciutat,[4] El Cid es va instal·lar a Requena a l'espera dels esdeveniments,[5] i atemorit per nous atacs, Yahya al-Qàdir va demanar suport a Alfons VI de Lleó, que, ocupat amb els almoràvits no va poder oferir ajut, i Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, la emir de Saragossa va enviar una expedició conjunta amb El Cid, apoderant-se de la ciutat, i com els cristians eren superiors en nombre,[3] l'emir de Saragossa es va retirar i el Cid va establir un protectorat sobre la ciutat.[6]
Entre 1087 i 1089, El Cid va fer tributaris als monarques musulmans de la Taifa d'Albarrasí i la Taifa d'Alpont i el 1089, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla i Berenguer Ramon II tornaren a intentar prendre la ciutat construint fortificacions a Lliria, el Puig i Quart, però el Cid va poderós exèrcit a Albarrasí, i els assetjants van emprendre la retirada.[1]
En 1090 Rodrigo Díaz de Vivar surt d'Elx i s'apodera del castell de Polop, devastant tot el territori d'Oriola a Xàtiva i incorporant la Taifa de Dénia al seu protectorat.
El Setge
Rodrigo Díaz de Vivar va prendre el Castell de Mirabet el 1090, augmentant els seus dominis pel nord.[7]
Conseqüències
Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, temerós que caigués sobre Tortosa,[8] va demanar ajuda Berenguer Ramon II de Barcelona, que com el mateix Alfons VI, tenien l'obligació de protegir els dominis d'al-Múndhir pel cobrament de paries. També va demanar el suport de Sanç Ramires, Ermengol IV d'Urgell i fins i tot del seu oncle Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa, però només el comte de Barcelona va acceptar aliar-se amb el rei de Lleida. Al-Mustain II de Saragossa va avisar el Cid de la coalició que s'havia reunit per presentar batalla l'estiu del 1090 i l'exèrcit català fou derrotat en la batalla de Tébar i el comte de Barcelona, capturat.
Referències
- 1 2 3 4 Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.28. ISBN 84-232-0655-6.
- ↑ Coscollá, Vicente. La Valencia musulmana (en castellà). Carena Editors, 2003, p.35. ISBN 8487398758.
- 1 2 Guichard, Pierre. Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de València (en castellà). Universitat de València, 2001, p.66. ISBN 8470308521.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.601.
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. pàgines=p.301 Historia de España de la Edad Media. Ariel, 2007. ISBN 8434466686.
- ↑ Ladero Quesada, Miguel Ángel. La reconquista y el proceso de diferenciación política (1035-1217) (en castellà). Espasa-Calpe, 1998, p.296. ISBN 8423989089.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.602.
- ↑ Huidobro, Vicente. Mío cid campeador (en castellà). Editorial Universitaria, 1995, p.359. ISBN 9561112159.