Settignano
| Tipus | frazione barri de Florència | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Florència (Itàlia) | |||
| ||||
Settignano és una pintoresca frazione al comune de Florència situat al nord-est d'aquesta ciutat a la vora de Fiesole.[1]
Descripció
Hi van néixer diversos escultors del renaixement florentí, com Desiderio da Settignano el 1430,[2] els germans Bernardo Rossellino el 1409 i Antonio Rossellino el 1427, Bartolomeo Ammannati el 1511,[3] Luca Fancelli el 1430[4] i Valerio Cigoli el 1529.
Quan era petit, Miquel Àngel hi va passar una temporada durant la malaltia de la seva mare, en una casa avui anomenada Vil·la Michelangelo, per ser criat per una dida, dona i filla de picapedrers que explotaven una de les pedreres de Settignano. Això últim és el que explica la presència de molts escultors en aquestes terres.[5]
Settignano era un dels llocs que solien escollir els güelfs florentins per passar l'estiu. Giovanni Boccaccio va apreciar la seva frescor, les seves vinyes i les seves plantacions d'oliveres, paisatge típic toscà.
L'any 1898 Gabriele d'Annunzio va comprar la Vil·la della Capponcina, als voltants de Settignano, per estar prop de la seva amant l'actriu Eleonora Duse, resident a Vil·la Porziuncola.[6] Prop també es troba la Vil·la Gamberaia, del segle xiv, cèlebre pels seus jardins a la italiana, destruïda durant la guerra i tornada a reconstruir fidelment.
Sobre un turó ple de vil·les, la més cèlebre és la vil·la Tatti, de la que va ser propietari Bernard Berenson (1865-1959), historiador d'art americà especialitzat a renaixement i col·leccionista. La vil·la Tatti, és un Centre d'Història del Renaixement de la Universitat Harvard.
A l'església Santa Maria del segle xvi, unes belles ceràmiques policromes d'estil de Lucca della Robbia.
Referències
- ↑ Mori, Attilio. «Settignano» (en italià). Enciclopedia Treccani, 1936. [Consulta: 21 juny 2026].
- ↑ Honour, Hugh; Fleming, John. Historia del arte (en castellà). Reverte, 1986, p. 332. ISBN 978-84-291-1441-6.
- ↑ Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco II (en castellà). Ediciones AKAL, 1987, p. 236. ISBN 978-84-7600-244-5.
- ↑ Müntz, Eugène. Histoire de l'art pendant la renaissance: Italie; l'âge d'or (en francès). Hachette et cie, 1891, p. 423.
- ↑ Gayford, Martin. Michelangelo: His Epic Life (en anglès). Penguin UK, 2013-11-07, p. 53. ISBN 978-0-14-193225-5.
- ↑ Goy, Richard J. Florence: A Walking Guide to Its Architecture (en anglès). Yale University Press, 2015-08-11, p. 140. ISBN 978-0-300-21923-4.