Sever Retòric
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | valor desconegut |
| Senador romà | |
| Prefecte de la ciutat | |
| Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar, filòsof |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle V ) |
Sever Retòric (en llatí Severus Rhetor) va ser un polític i filòsof romà. Va ser nomenat cònsol l'any 470 durant el regnat de Procopi Antemi.
Biografia
Nascut a Roma,[1] va estudiar a l'escola neoplatònica de Procle a Alexandria. Els seus companys a l'escola foren: el poeta pagà Pamprepi, que va fer costat a la revolta del 484 d'Il·los contra Zenó; l'oficial militar Marcel·lí, que va arribar a governar autònomament la Il·líria, Procopi Antemi, futur emperador d'Occident i Puseu, cònsol l'any 467.[2] Després, desil·lusionat amb la vida pública es va dedicar a rebre estudiosos i formar una gran biblioteca.[3]
Cap al 467/469 Sever va tornar a Roma. El seu antic company Antemi, ara emperador de l'Imperi Romà d'Occident, el va nomenar patrici, el va fer prefecte de la ciutat i cònsol l'any 470, càrrec que compartí amb Jordanes. Segons Damasci, Sever i Antemi tenien un pla secret per a restaurar els cultes pagans.[4] Durant el seu mandat va fer restaurar parts del Colosseu.[5]
Fabricius pensa que és el mateix personatge que un Σεβῆρος σοφιστὴς Ῥωμαῖος (Sever Sofista Romà) mencionat a Suides i per Foci. El Sever de Foci va viure a Alexandria a la darrera part del segle v i era patró dels erudits de la ciutat. Sever era un home de fortuna amb una gran biblioteca.
Obres
- Ἠθοποιἰαι, Ethopoeiae, una col·lecció de discursos ficticis suposadament pronunciats per personatges històrics o poètics. Se'n conserven vuit:
- Herculis Periclymeno in certamine sese commutante.
- Menelai, rapta a Paride Helena
- Hectoris, quum comperisset Priamaum apud inferos cum Achille convivatum
- Fragmentum allerius Ethopoeiae
- Achillis, apud inferos edocti captain a Pyrrho Trojam esse
- Aeschinis, cum deprehenderet Philippi imagine apud Demosthenem
- Ejusdem, in exilium abeuntis, cum ei Demosthenes viaticum daret
- Briseïs, cum Praecones eam abducerent
- II. Διηγήματα, Narrationes, sobre temes de mitologia grega.
- De Viola
- De Hyacintho
- De Narcisso
- De Arione
- De Icaro
- De Oto et Ephialte.[6]
Referències
- ↑ Damascius, Vita Isidori in the Epitome by Photius, 9,64 fragment 6.
- ↑ O'Meara, p. 21.
- ↑ Damascius, segons Photius i la Suda.
- ↑ Damascius, Vita Isidori in the Epitome by Photius, cited in MacGeorge, p. 52.
- ↑ CIL VI, 32091 and CIL VI, 32188
- ↑ SeverusSmith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 801-802.
Bibliografia
- MacGeorge, Penny, Late Roman Warlords, Oxford University Press, 2002, ISBN 0-19-925244-0
- Martindale, John, John R. Morris, "Fl. Messius Phoebus Severus 19" PLRE II, (Prosopography of the Later Roman Empire Vol. II A.D. 395–527)
- O'Meara, Dominic, Platonopolis: Platonic Political Philosophy in Late Antiquity, Oxford University Press, 2003, ISBN 0-19-925758-2
| Precedit per: Zenó Marcià |
Cònsol romà 470 amb Jordanes |
Succeït per: Lleó august IV Celi Aconi Probià |