Severino Aznar Embid

Plantilla:Infotaula personaSeverino Aznar Embid
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1870 Modifica el valor a Wikidata
Tierga (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
20 març 1929 – 15 febrer 1930
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 16)
13 febrer 1921 – 19 novembre 1959
← José María Salvador y Barrera – Laureà López Rodó →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formaciócol·legi de Sant Tomàs d'Aquino de l'Escola Pia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, acadèmic, historiador, periodista d'opinió, sociòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAgustín Aznar Modifica el valor a Wikidata
ParentsFernando Primo de Rivera y Orbaneja, consogre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Severino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870 - Madrid, 19 de novembre de 1959) va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol[1][2][3][4][5] Va pertànyer al corrent del catolicisme social,[6] i ha estat descrit com «el creador del pensament social modern del catolicisme a Espanya».[7]

Biografia

Nascut en 1870 en la localitat saragossana de Tierga,[1] en el si d'una família humil,[8] va ser fundador de la revista Paz Social,[9] el 1907,[10] i el 1910 es va presentar a diputat per Saragossa en una candidatura carlista en les eleccions de 1910, sense èxit.[11] El 1914 va començar a treballar en l'Institut Nacional de Previsió.[12] Integrant del moviment carlista, el va abandonar el 1920 després de l'escissió mellista, per incorporar-se posteriorment juntament amb altres carlistes com Salvador Minguijón[13] en el Partit Social Popular, fundat el 1922, durant un breu període previ a la dictadura de Primo de Rivera.[13][14][15]. Va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. L'esclat de la guerra civil espanyola el sorprèn a Navarra. Va donar suport al bàndol revoltat i el 1937 és nomenat president d'una comissió encarregada de dissenyar les línies mestres de la política sindical del nou Estat. En constituir-se el govern de Burgos, és nomenat conseller de Treball per a l'estudi d'un règim viable de salari familiar.[16] Quan es va formar el primer govern de Francisco Franco va ser designat director general de Previsió.[3] Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1958.[17]

Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1921,[18] amb la medalla 16[19] va col·laborar a publicacions com El Correo Español,[20] El Debate,[20][5] La Gaceta o ABC.[5]

En termes ideològics ha estat descrit des d'«apolític»,[21] de tarannà democràtic i progressista[22] i amb «simpaties» pel carlisme tradicionalista,[23] fins a «dretà, catòlic i monàrquic»[5] o «un carlista atípic».[24] Ja abans de la fi de la guerra civil s'identificaria plenament amb els valors del franquisme.[25] Va ser pare del falangista Agustín Aznar Gerner.[26]

Referències

  1. 1 2 López Coira, 1999, p. 278.
  2. ↑ Xifra, 1959, p. 63.
  3. 1 2 López Coira, 1999, p. 285.
  4. ↑ Cifra, 1959, p. 63.
  5. 1 2 3 4 Hernández Sánchez, 1996, p. 607.
  6. ↑ López Coira, 1999, p. 279-283.
  7. ↑ Núñez Encabo, 1999, p. 157.
  8. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 231.
  9. ↑ López Coira, 1999, p. 279.
  10. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 232.
  11. ↑ Anónimo, 1910, p. 10.
  12. ↑ López Coira, 1999, p. 283.
  13. 1 2 Cierva, 1987, p. 170.
  14. ↑ Bódalo Lozano, 2010, p. 233-234.
  15. ↑ Alares López, 2013, p. 21.
  16. ↑ «Severino Aznar Embid». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
  17. ↑ Fitxa al Congrés de Diputats
  18. ↑ López Coira, 1999, p. 284.
  19. ↑ Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. «Lista histórica de académicos», 2011. Arxivat de l'original el 2016-06-20. [Consulta: 4 desembre 2015].
  20. 1 2 López Coira, 1999, p. 286.
  21. ↑ López Coira, 1999, p. 293.
  22. ↑ López Coira, 1999, p. 281.
  23. ↑ López Coira, 1999, p. 280, 293.
  24. ↑ Carballo, 2010, p. 95-120.
  25. ↑ Alares López, 2013, p. 25.
  26. ↑ Alares López, 2013, p. 24-26.

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.