Shonisaure

Infotaula d'ésser viuShonisaure
Shonisaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreIchthyosauria
FamíliaShastasauridae
GènereShonisaurus Modifica el valor a Wikidata
Camp, 1976 Shonisaurus Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • S. popularis (tipus)
  • S. sikanniensis
Mida

Shonisaurus%20scale%20mmartyniuk.png Modifica el valor a Wikidata

El shonisaure (Shonisaurus) és un gènere extint d'ictiosaures que van viure en el Triàsic superior, al territori que actualment és Estats Units i Canadà.[1][2][2] El gènere consta de dues espècies: S. popularis i S. sikanniensis. Es creu que Shonisaurus és un dels ictiosaures més grans que hagin existit mai, un dels rèptils més grans i potser un dels animals aquàtics més voluminosos de tota la història de la Terra.

Descobriment

L'any 1920, es van descobrir a Nevada els primers fòssils de Shonisaurus, i trenta anys més tard, es van excavar 37 esquelets incomplets de l'animal. El 1976, va ser descrit com a nou gènere. El nom Shonisaurus vol dir "llangardaix de les Muntanyes Shoshone". El 1984, Shonisaurus va ser designat com a fòssil estatal de Nevada. El 2004, una segona espècie de Shonisaurus provinent de la Colúmbia Britànica va ser descrita i anomenada Shonisaurus sikanniensis.[1] Tot i això, un estudi de 2011 va mostrar evidència que S. sikanniensis podria ser una espècie de Shastasaurus, un tàxon emparentat, enlloc de Shonisaurus.[3] S'han descobert restes fòssils a Alaska classificades com a Shonisaurus sp.[4]

Descripció

Shonisaurus tenia un crani de 2,75 metres de llargada, acabat amb un musell llarg. Les aletes de Shonisaurus són llargues i primes en comparació a parents propers. S. sikanniensis mesurava fins a 21 metres, en canvi el S. popularis, més petit mesurava solament 15 m. Shonisaurus tenia unes dents robustes, i contingut intestinal preservat revela que era un depredador de preses grosses, com ara vertebrats o cefalòpodes amb closca.[5]

Vegeu també

  • Shastasaurus, un parent proper de Shonisaurus
  • Temnodontosaurus, un altre ictiosaure de mida gran

Referències

  1. 1 2 Nicholls, Elizabeth L.; Manabe, Makoto «Giant Ichthyosaurs of the Triassic—A New Species of Shonisaurus from the Pardonet Formation (Norian: Late Triassic) of British Columbia». Journal of Vertebrate Paleontology, vol. 24, 4, 2004, p. 838-849. DOI: 10.1671/0272-4634(2004)024[0838:GIOTTN]2.0.CO;2. ISSN: 0272-4634.
  2. 1 2 Balini, Marco; Jenks, James F.; Martin, Riccardo; McRoberts, Christopher A.; Orchard, Michael J. «The Carnian/Norian boundary succession at Berlin-Ichthyosaur State Park (Upper Triassic, central Nevada, USA)» (en anglès). Paläontologische Zeitschrift, 89, 3, 01-09-2015, p. 399–433. DOI: 10.1007/s12542-014-0244-2.
  3. ↑ Ji, Cheng; Jiang, Da-Yong; Motani, Ryosuke; Hao, Wei-Cheng; Sun, Zuo-Yu «A new juvenile specimen ofGuanlingsaurus(Ichthyosauria, Shastasauridae) from the Upper Triassic of southwestern China» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 33, 2, 3-2013, p. 340–348. Arxivat de l'original el 2023-07-31. DOI: 10.1080/02724634.2013.723082. ISSN: 0272-4634.
  4. ↑ Adams, T. L «Deposition and taphonomy of the Hound Island Late Triassic vertebrate fauna: Fossil preservation within subaqueous gravity flows» (en anglès). PALAIOS, 24, 9, 20-08-2009, p. 603–615. Arxivat de l'original el 2024-05-31. DOI: 10.2110/palo.2009.p09-010r. ISSN: 0883-1351.
  5. ↑ Kelley, Neil P.; Irmis, Randall B.; dePolo, Paige E.; Noble, Paula J.; Montague-Judd, Danielle «Grouping behavior in a Triassic marine apex predator» (en english). Current Biology, 32, 24, 19-12-2022, p. 5398–5405.e3. DOI: 10.1016/j.cub.2022.11.005. ISSN: 0960-9822. PMID: 36538877.

Bibliografia

  • Dixon, Dougal. "The Complete Book of Dinosaurs." Hermes House, 2006.
  • Camp, C. L. 1980. Large ichthyosaurs from the Upper Triassic of Nevada. Palaeontographica, Abteilung A, 170:139-200.
  • Camp, C.L. 1981. Child of the rocks, the story of Berlin-Ichthyosaur State Park. Nevada Bureau of Mines and Geology special publication 5.
  • Cowen, R. 1995. History of life. Cambridge, Mass.: Blackwell Scientific.
  • Hogler, J. A. 1992. Taphonomy and paleoecology of Shonisaurus popularis (Reptilia: Ichthyosauria). Palaios 7:108-17.
  • McGowan, C., and R. Motani. 1999. A reinterpretation of the Upper Triassic ichthyosaur Shonisaurus. Journal of Vertebrate Paleontology 19:42-49.
  • Motani, R., N. Minoura, and T. Ando. 1998. Ichthyosaurian relationships illuminated by new primitive skeletons from Japan. Nature 393:255-57.