Shortbus
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | John Cameron Mitchell  |
| Protagonistes | |
| Producció | John Cameron Mitchell i Howard Gertler |
| Guió | John Cameron Mitchell |
| Música | Yo La Tengo |
| Fotografia | Frankie DeMarco |
| Muntatge | Brian A. Kates |
| Productora | Fortissimo Films (en)  i Q (en) |
| Distribuïdor | THINKFilm i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 2006 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Nova York |
| Color | en color |
| Pressupost | 2.000.000 $ |
| Recaptació | 5.400.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica, cinema eròtic, cinema romàntic, cinema LGBT i drama |
| Lloc de la narració | Nova York i Brooklyn |
| Lloc web | shortbusthemovie.com |
      | |
Shortbus és un film de 2006 escrita i dirigida per John Cameron Mitchell,[1] escriptor, director i actor de l'obra i la pel·lícula Hedwig and the Angry Inch.[2][3] La revista britànica Total Film l'ha classificat com un dels cinquanta millors films gais de la història.[4] Retrata el microcosmos marginal d’una societat hedonista i desencantada que es resisteix a ser esclafada pel govern dels idiotes.[5]
| « | It's just like the sixties, only with less hope. | És com als anys seixanta, però amb menys esperança. | » |
| — Justin Vivian Bond, la «madame» mirant una escena de sexe en grup , IMDb[6] | |||
Argument
Una sèrie de personatges del Nova York després dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001 revelen llurs inquietuds sexuals i vitals:
Na Sofia és una sexòloga anorgàsmica.
En James i en Jamie són una parella gai que volen ver un ménage à trois amb Ceth. La idea va sortir d'en James, però el que en Jamie no sap és que en el vídeo que el seu al·lot li prepara hi trobarà la vertadera raó d'aquesta iniciativa. A més en Jamie, que va ser gigoló fins que va conèixer en James, no deixa que el seu company el penetri.
Na Severin és una prostituta que ofereix sessions de sadomasoquisme als clients. Té problemes a l'hora d'establir relacions sexuals.
Totes aquestes persones conflueixen al bar Shortbus, regentat per l'excèntric Caleb. És un bar bohemi on es mescla sexe, art, música i la possibilitat d'establir conversació amb personatges de tota mena.
Repartiment
- Sook-Yin Lee: Sofia
- Paul Dawson: James
- Lindsay Beamish: Severin
- PJ DeBoy: Jamie
- Raphael Barker: Rob
- Peter Stickles: Caleb
- Jay Brannan: Ceth
- Adam Hardman: Jesse
- Justin Hagan: Brad
Reaccions
Hom en va parlar molt perquè conté escenes de sexe explícit, de tal manera que molts la qualificaren de pornogràfica. El director John Cameron Mitchell se'n va haver de defensar en nombroses ocasions:
| « | [El sexe a Shortbus] vol moure el nigul del plaer per a revelar emocions i idees que podria haver amagat. El sexe, com la música, és un llenguatge universal. Nosaltres volem usar-lo per introduir personatges, evocar emocions, fer avançar l'argument. A més el sexe és la cosa més divertida que conec. Com s'ho farà el diable perquè ens descobriguem en aquestes posicions? |
» |
| — John Cameron Mitchell, font | ||
A més del director, també es va haver de defensar l'actriu Sook-Yin Lee, que va estar a punt de ser acomiadada de la Canadian Broadcasting Corporation, per la qual feia un programa de ràdio (Definitely Not the Opera),[7] perquè a la pel·lícula participa en un seguit d'escenes de sexe no simulat. Finalment va mantenir el lloc de feina gràcies al suport del públic i de famosos com Francis Ford Coppola, Michael Stipe o Yoko Ono.[8]
Banda sonora
La banda sonora «Presenta una varietat de sons diferents i, a diferència d'altres àlbums de bandes sonores, és realment accessible. Sis cançons de l'austràlia Matthew Scott residint a Nova York en fan la columna vertebral. Té una veu descrita com a «sensual i andrògina», cosa que convé perfectament, però hi ha un so únic en els seus rasguejos, potser lleugerament influenciat per la seva col·laboració passada amb el bateria i compositor de Morrissey, Spencer Cobrin.»[8] «Una banda sonora impressionant».[9]
- Scott Matthew - «Upside Down»
- Azure Ray - «If You Fall»
- Yo La Tengo - «Wizard's Sleeve»
- Animal Collective - «Winter's Love»
- Scott Matthew - «Surgery»
- Lee & Leblanc (with Sook-Yin Lee) - «Beautiful»
- Gentleman Reg - «It’s Not Safe»
- John LaMonica - «Kids»
- Scott Matthew - «Language»
- Jay Brannan - «Soda Shop»
- Anita O'Day - «Is You Is Or Is You Ain't My Baby»
- The Ark - «Kolla Kolla (Nationalteatern Tribute Version)»
- Jasper James and the Jetset - «This House»
- The Ark - «This Piece of Poetry Is Meant To Do Harm»
- The Hidden Cameras - «Boys of Melody»
- Scott Matthew - «Little Bird»
- Justin Bond and the Hungry March Band - «In the End (Long Film Version)»
- Scott Matthew - «In the End (Acoustic)»
Referències
- ↑ Blythe, Dana «Shortbus — did the pandemic ruin this too? [Shortbus — La pandèmia també ho va arruïnar això?]». Medium, 31 maig 2023.
- ↑ Lodge, Guy «John Cameron Mitchell: ‘There’s been a certain sex panic in the air’» (en anglès). The Guardian, 25-01-2022.
- ↑ Merino, Imma «Canes decau amb els films de Nicole Garcia i de la debutant Andrea Arnold
John Cameron Mitchell anima el festival amb la llibertat sexual exhibida a «Shortbus»». El Punt, 21 maig 2006, p. 50. - ↑ «Les 50 millors pel·lícules gais de la història». Ara, 17-09-2012.
- ↑ «Josep Pastells - Inventari de sensacions». VilaWeb, 23 febrer 2007. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Mx Justin Vivian Bond: Justin Bond» (en anglès). IMDb. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ La O, Ana. «Unclothed and Uninhibited» (en anglès). UCLA Center for Southeast Asian Stuides. [Consulta: 28 juny 2026].
- 1 2 «Shortbus» (en anglès). Music News, 24 gener 2007. [Consulta: 28 juny 2026].
- ↑ «Pelis que surten de l’armari». Biblioteca Virtual. Diputació de Barcelona, 13-06-2017. [Consulta: 28 juny 2026].
Enllaços externs
- Web oficial (anglès)
- «Shortbus (Recull de premsa)». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 29 juny 2026].